Tenen sostre els festivals?

Com les tem­pe­ra­tu­res d’estiu amb aquest ingrat canvi climàtic, els fes­ti­vals d’estiu no sem­blen tenir atu­ra­dor. El públic s’hi sent inter­pel·lat i com­pleta les seves vacan­ces (dins o fora de Bar­ce­lona) amb aques­tes actu­a­ci­ons que, habi­tu­al­ment, són a l’aire lliure. El que les dis­co­te­ques dels anys 90 trans­for­ma­ven en veles a l’aire lliure per la platja, dei­xant a mínims la seva ins­tal·lació d’hivern, ara ho aca­pa­ren els fes­ti­vals d’estiu. Veient els taqui­llat­ges i les ocu­pa­ci­ons sem­bla evi­dent pen­sar que té futur aquesta pro­posta d’oci d’estiu (emi­nent­ment musi­cal però també d’altres dis­ci­pli­nes, com el circ, o la dansa).

Les tor­nes s’han girat 180 graus. S’havia dit que la pandèmia havia ful­mi­nat la venda anti­ci­pada, que molts espec­ta­dors hi havien renun­ciat, perquè no tenien la garan­tia de no estar con­fi­nats a casa ells, o bé els artis­tes. En un ampli repor­tatge de 3Cat, se cer­ti­fi­cava fa uns dies la moda de com­prar entra­des un any abans de l’actu­ació, per evi­tar que­dar-se fora. L’hàbit s’ha ampliat fins a esgo­tar-se fun­ci­ons amb milers d’entra­des en pocs minuts. Un exem­ple ben gràfic són les 120.000 entra­des que ja té venu­des Dagoll Dagom pel seu Mar i cel. En una tem­po­rada que no es podrà allar­gar més del 2 de febrer al Victòria i que, a hores d’ara, ja ha venut un 80% de l’afo­ra­ment total. D’El fil invi­si­ble, un musi­cal ambiciós fami­liar, ja s’han venut més de 5.000 entra­des, una xifra molt sig­ni­fi­ca­tiva per a la gent de Viu el Tea­tre que copro­du­eix el mun­tatge, amb la can­tant Beth (OT) al car­tell.

Un altre dels mèrits dels fes­ti­vals d’estiu és que han sabut adap­tar-se a for­mats ben dife­rents. N’hi ha que apos­ten per grans estre­lles inter­na­ci­o­nals per a un públic estran­ger (el Pri­ma­vera Sound és un cas para­digmàtic amb 268.000 entra­des); el Sònar (154.000); o per nostàlgics del heavy: Bar­ce­lona Rock Fest (tenia un afo­ra­ment per a 20.000 per­so­nes durant els qua­tre dies del car­tell a Can Zam). El Cruïlla prova de mar­car distància del to sobre­di­men­si­o­nat del Pri­ma­vera (77.000 entra­des). Ara van crei­xent també els que s’escam­pen als ter­rats (Ter­rats en Cul­tura, 1.300 espec­ta­dors en 14 fun­ci­ons, amb una ocu­pació que s’acosta al 85%), o pels pobles, com el Fes­ti­val EVA, Dan­seu a les Piles, Dansàneu a Esterri d’Àneu; o la gira del Circ Cric pels micro­po­bles del Piri­neu. Pera­lada, en el seu for­mat pro­vi­si­o­nal (en espera de des­en­ca­llar el pro­jecte de l’audi­tori) , es mou entre les dues aigües per l’ambició del seu car­tell amb can­tants lírics de pri­mer ordre i estre­nes d’òperes con­tem­porànies com Don Juan no existe o la dansa de Car­los Acosta, i actu­a­ci­ons per a pri­vi­le­gi­ats a dins l’església de Pera­lada. Han tin­gut un 90% d’ocu­pació, amb 3.900 espec­ta­dors. En canvi, Nits de Circ (a cavall de Besalú i Roses) ha venut prop d’11.500 entra­des amb circ a l’aire lliure (amb tem­pesta a Roses inclosa).

Hi ha els clàssics mul­ti­tu­di­na­ris Cap Roig (48.500, 86% d’ocu­pació), Sons del Món (30.000 espec­ta­dors tot i sus­pen­dre Anas­ta­cia, el seu cap de car­tell), Gui­tar BCN (65.000, 90% d’ocu­pació), el Grec (136.500, amb un 80% d’ocu­pació). Per la seva banda, el Fes­ti­val de Porta Fer­rada, en la seva 62a edició, ha asso­lit un 87% d’ocu­pació, amb 56.400 espec­ta­dors, 4.000 per sota de l’any pas­sat. I també car­tells de molt poques edi­ci­ons: Les Nits de Bar­ce­lona del Palau de Pedral­bes (44.000, 98% d’ocu­pació); l’Alma Fes­ti­val, al Poble Espa­nyol, n’ha sumat 67.000; el Mar d’Estiu a Santa Susanna (el canvi d’emplaçament a dar­rera hora ha permès dur-lo a terme) ha atret 28.700 per­so­nes. El Brunch Elec­tro­nik Fes­ti­val de Bar­ce­lona ha aple­gat 70.000 per­so­nes (ocu­pació del 85% en la seva segona edició). El White Sum­mer Fes­ti­val, que per segon any es fa a Palamós (les pri­me­res edi­ci­ons es van fer a Pals), ha reu­nit 29.200 per­so­nes, men­tre que el Ter­ra­mar de Sit­ges sumava 26.400 espec­ta­dors, superant els 25.000 del Canet Rock, en la seva desena edició. El Del­te­bre Dansa s’ha que­dat a les por­tes dels 10.000 espec­ta­dors, una xifra que supera l’Empordà Music Fes­ti­val (8.500, sold out). El Santvi Fest, de Sant Vicenç de Mon­talt, ha atret 6.000 per­so­nes en la seva pri­mera edició aquest agost. La Gar­bi­nada Pop i Vi, de Fal­set (de maig a novem­bre), con­cen­tra les actu­a­ci­ons al Celler a l’estiu. S’ins­criu en la línia d’espec­ta­cles d’arts en viu en esde­ve­ni­ments d’interès agro­turístic: la res­tau­ració és de quilòmetre zero.

Tot i que la majo­ria dels fes­ti­vals pro­po­sen actu­a­ci­ons en viu, també n’hi ha de cinema com el Cer­da­nya Film Fest: en la 15a edició ha pro­gra­mat 160 films i hi han assis­tit 5.500 espec­ta­dors. Per al cap de set­mana vinent hi ha pre­vist el Mos­tremp, que orga­nitza l’asso­ci­ació d’amics del cinema de Tremp. A Bar­ce­lona, més de 5.500 per­so­nes han visi­tat l’Expe­ri­men­tal Photo Fes­ti­val (del 24 al 28 de juliol, al Pati Lli­mona). Més de 300 artis­tes han par­ti­ci­pat en tallers i tro­ba­des infor­mals, en aquesta cin­quena edició, recull l’agència EFE.

El patri­moni català ha estat la peça cen­tral de la novena edició del fes­ti­val de música La Pedra Parla. Els tres con­certs (es van exhau­rir pràcti­ca­ment totes les entra­des, segons el comu­ni­cat del fes­ti­val) es van fer al reial mones­tir de Santa Maria de Vall­bona. L’emplaçament també és sig­ni­fi­ca­tiu en fes­ti­vals com el del mones­tir de Sant Pere de Rodes: s’acaba dis­sabte amb un sold out; per a dime­cres encara que­den entra­des per al con­cert del pia­nista Nico­las Bour­don­cle (20 h). També cal afe­gir el mones­tir de les San­tes Creus als emplaçaments de renom amb el Fes­ti­val Jordi Saball “, un dels fes­ti­vals més sin­gu­lars i apas­si­o­nants d’Europa. Una cita perquè els amants de la música puguin gau­dir d’extra­or­di­na­ris con­certs en espais mil·lena­ris”, es defi­neix el fes­ti­val, que va aca­bar diu­menge.