“Tinc por que la gent que estimo pensi que ja no soc el d’abans”

Són dues cançons sanadores que m’han donat l’oportunitat de ser el que soc, i vull que Serem més forts, en certa manera, passi a formar part d’aquest grup. Cada cançó d’aquest disc és sobre una persona important en la meva vida, i aquesta, en concret, és sobre mi. Sé que pot sonar egòlatra, o poc humil, però el meu pare sempre diu que hem de mirar enrere per saber on volem anar, i a Serem més forts escric al meu jo del passat per dir-li que, al final, tot ha anat prou bé.

Quin tipus de cantant volia ser... Si em volia dedicar només a la música o fer tele... Si volia intentar ser actor... Si volia fer un disc tot en català... No és que els hagi esvaït tots, els dubtes, però tinc claríssim, per exemple, que, encara que la televisió m’agradi, la música és primordial i, passi el que passi, tot ha d’anar enfocat cap aquí.

Sí. Tinc por de no agradar... tinc por que la gent es cansi de mi pel fet que, a Catalunya, estic present en moltes històries... Tinc por que la gent que estimo pensi que ja no soc el d’abans... Tinc por de ficar la pota en una entrevista... O de no recordar, en un concert, la lletra d’una cançó… Tinc por de moltes coses, jo! Però també sé que aquestes coses són les coses que et fan viure. La gestió que en faig, en tot cas, és completament diferent a la que en feia abans. Ho és gràcies a la teràpia, però també a haver-me adonat, per exemple, que a Twitter les coses duren dos dies. O a entendre que és més important que ma mare em faci notar que he dit quelcom inadequat en una entrevista que no pas que algú des de Madrid em pugui venir ara a dir que soc un capullo per haver fet un disc tot en català.

No té per què ser-ho, però últimament estic fent més coses a Catalunya que a la resta de l’Estat, on tanmateix continuo tocant, i em semblava un bon moment per fer aquest pas. A més, hi ha coses de les quals parlo en aquestes cançons que només podia explicar en català. Són coses del meu interior. Hi ha cançons, com Deixa que et porti, que parlen del que m’hauria agradat que algú em digués quan tenia catorze anys. Mai m’he imposat gaires premisses, quan començo a fer cançons, però no sé si fent-les en castellà, aquesta vegada, me n’hauria sortit...

I tant! Serem més forts la vaig fer en una hora i mitja. A Dins del meu cap, en canvi, li vaig donar 50.000 voltes. Primer era un funky; després, una balada… però és la que més està funcionant! Hi ha cançons, no obstant, que he treballat moltíssim i que no han funcionat gens. I Escriurem la vaig escriure en cinc minuts i ho va petar. No hi ha cap fórmula. I, al final, has d’acceptar que potser no val la pena dedicar cinc mesos a una cançó per acabar-li canviant tan sols una frase. Aquestes coses... són com són.