El festival de còmic d’Angulema val per dos (o tres)

Ahir, va cloure la manifestació més gran de la historieta de tota Europa, el saló de còmic d’Angulema. Feia 25 anys de la primera de les moltes visites que he fet a aquest encontre, i la meva percepció continua sent la de la primera impressió: una ciutat abocada a un mitjà d’expressió que la sensibilitat francesa ha tractat sempre amb respecte i devoció. A França, i per extensió en tot l’àmbit francobelga, s’ha sabut cuidar tota mena de públics i franges d’edat. La guanyadora del gran premi d’aquesta edició ha estat Anouk Ricard, una autora que s’ha dedicat al públic més jove.

Per a tots els públics era l’activitat de realitat virtual consistent en una batalla campal amb els germans Dalton en un saló de l’Oest –Angulema té un restaurant de menjar ràpid dedicat íntegrament a Lucky Luke. I també pensant en les darreres generacions, el festival ha incorporat un gran espai que podrien considerar un saló dins del saló: el Barri Manga, dedicat a la creació d’inspiració japonesa, en què aquest dies podríem trobar signant els seus llibres Gou Tanabe, l’autor japonès que s’ha dedicat a adaptar les principals obres de Lovecraft al còmic. El seus originals es podien veure en una magnífica exposició a l’espai Franquin. A tocar del Barri Manga es troba la Mediateca d’Angulema, on es presentava l’exposició Vinland Saga sobre l’obra del també japonès Makoto Yukimura. Inspirada en el món víking, la sèrie va començar a publicar-se el 2005 i continua editant-se en l’actualitat. Com a activitat complementària, el festival oferia la possibilitat de navegar pel riu Charanta amb un petit drakar.

El festival també expressa el respecte francès i belga pels seus clàssics. Tenim àlbums de Lucky Luke, Black i Mortimer i Espirú i Fantàstic que són dibuixats per nous autors. Queda a banda Tintín, que, per voluntat expressa d’Hergé, no ha tingut continuïtat. Però això no ha estat obstacle perquè un dels llibres més venuts del saló hagi estat El lotus blau, amb un àlbum en què s’ha acolorit la primera versió, que es va dibuixar en blanc i negre.

Aquest respecte pels clàssics no treu la tradicional aposta d’Angulema per les noves tendències amb un espai que sempre s’ha considerat alternatiu, però que, a hores d’ara, per la qualitat dels nous talents i amb les acurades edicions que es fan de les seves obres, podria estar perfectament al costat de les editorials tradicionals.

La reflexió i l’estudi també hi tenen cabuda. Vaig poder conversar amb el gran especialista de Tintín Benoît Peeters, que es trobava a Angulema per presentar un nou llibre, però, en aquest cas, no sobre Hergé, sinó sobre l’estatunidenc Chris Ware, que serà el convidat d’honor del proper Còmic Barcelona i tindrà una exposició al CCCB amb què Peeters ha col·laborat amb un text per al catàleg. El llibre que ha presentat es titula Chris Ware, el còmic reinventat i ha estat escrit conjuntament amb Jacques Samson.

Passejant per la ciutat s’han vist moltes cares conegudes, per la gran presència espanyola i catalana amb motiu, d’una banda, de ser Espanya la convidada especial del festival i, d’una altra, que l’ICUB va mostrar la projecció de Barcelona en aquest camp a l’espai de la Unesco. Eren a Angulema Max, Kim, Marika Vila, Laura i molt altres. Al pavelló espanyol, el ministre de Cultura espanyol va anunciar la concessió d’uns ajuts a la creació. També s’hi presentava l’exposició Constel·lació gràfica, sobre joves autores espanyoles que ja es va veure al CCCB.

L’oferta és inabastable i el festival ha ofert als seus espais museogràfics permanents exposicions com ara la dedicada a Superman i una reinterpretació de la col·lecció permanent del CNBI (museu del còmic) amb una excel·lent mostra dedicada a la ciència-ficció.