Albert Sánchez Piñol presenta el llibre ‘Les tenebres del cor’

L’antropòleg i novel·lista Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha publicat Les tenebres del cor (La Campana), en què es fixa en “la fascinació pels pigmeus” a través de les experiències de diferents personatges que hi van entrar en contacte, com ara Paul du Chaillu, Georg A. Schweinfurth, Paul Schebesta i Anne Eisner, que esdevenen protagonistes d’una obra que recupera episodis “certs i documentats”, però ho mostra a través d’una estructura narrativa de la qual ell mateix forma part. En concret, Sánchez Piñol evoca els seus viatges al Congo. “La meva vocació infantil era conèixer altres mons, i els he trobat en el nostre”, sosté l’autor de La pell freda, Pandora al Congo, Victus i, entre d’altres, Pallassos i monstres, en què ja mostrava les profunditats antropològiques d’Àfrica.

Les tenebres del cor narra la recerca per part d’un grup d’exploradors, aventurers i estudiosos del grup humà més allunyat dels nostres paràmetres culturals i de la nostra fesomia: els anomenats erròniament pigmeus de la selva africana. Comença en el segle XIX i acaba en el XXI, amb l’experiència de l’escriptor, que els va visitar durant uns mesos els anys 1996, 1997 i 1998.

Sánchez Piñol reconeix que la idea d’escriure un llibre així feia molt de temps que li rondava pel cap i es va acabar materialitzant quan va començar a descobrir personatges que també havien entrat en contacte amb aquesta gent, “cadascun amb les seves pròpies aventures i tragèdies”.

L’autor assenyala que tot parteix d’anècdotes certes amb una mica de ficció. “Ara bé, a l’organització del text es pot trobar una mica aquesta estructura narrativa que permet, per exemple, excloure certes coses i decidir què queda dins i què queda fora del text”, afegeix.

Segons Piñol, tots els personatges tenen en comú que, més enllà d’unes experiències “esfereïdores, alegres, vils, perilloses, decebedores o reveladores”, van viatjar amb un objectiu molt clar, “trobar els pigmeus”, i que el fet de fer-ho els va aportar una projecció diferent del món que en realitat volien trobar. “El que intenta explicar aquest llibre és un viatge dimensional, i la primera cosa que perd el sentit és el temps, deixant de banda si un personatge hi va passar dues tardes o 25 anys”, conclou.