Ramon Faus Santaeulària (Menton, Estat francès, 1938) és un dels comptepartícips i subscriptors de l’Avui des del primer moment que s’ha posat en contacte amb el diari arran de la crida per revisar i actualitzar la llista de les més de 34.000 persones que van fer realitat aquest projecte amb les seves aportacions, fos amb diners, fos amb obres artístiques. Ramon Faus no figurava a la llista original i es va posar en contacte amb el diari: “Soc el subscriptor número 60393__ del diari Avui. Jo no estic a la llista, però soc subscriptor des del número 1 del 23 d’abril de 1976 de forma ininterrompuda. També tinc 10 accions amb data 1 de febrer de 1981 de Premsa Catalana SA de la sèrie B número 22135 a 22144, ambdós inclosos.”

Després de posar-nos en contacte amb el senyor Faus, ens trobem a les instal·lacions de la seva empresa Ramon Santaeulària, de la rambla de Catalunya, número 40, on precisament aquests dies s’està fent la feina laboriosa de liquidació d’una manera exemplar. “Com s’han de fer les coses”, diu envoltat de capses de material, documentació, mobiliari i llibres sobre botons que probablement formaran part d’una exposició estable a Guissona, d’on era Ramon Santaeulària. Ens aporta tota la documentació que certifica que és comptepartícip de l’Avui des del 15 de gener del 1974, dos anys abans de la sortida del diari.

Faus és un home educat, endreçat, detallista i curós que té un cert paral·lelisme amb l’Estevet de L’auca del senyor Esteve (1907), de Santiago Rusiñol. Estevet, el protagonista de l’obra, somia ser escultor i dedicar-se a l’art, però això entra en conflicte amb les expectatives de la seva família, especialment del seu pare, el senyor Esteve, que vol que ell continuï el negoci familiar de la botiga de vetes i fils, símbol de la seguretat i la tradició burgesa catalana. El nostre Estevet, el senyor Ramon Faus, no volia ser escultor sinó periodista, i el 1955, amb 17 anys, va començar a treballar a la merceria fundada pel seu avi matern, Ramon Santaeulària (1891-1964). Ramon Faus era el net gran i fillol de Ramon Santaeulària, i quan va començar a treballar a la merceria, que va arribar a tenir 50 treballadors, venia botons, bijuteria i complements de moda, tenia el negoci i la residència al número 13 del carrer Banys Nous, darrere de la catedral de Barcelona. No és fins al 1923 que el negoci es va traslladar al número 40 de la rambla de Catalunya, on ara ens trobem conversant.

El nostre comptepartícip de l’Avui ha treballat a la merceria durant gairebé 70 anys, entre el 1955 i el 31 de desembre del 2023, que va tancar, després de 109 anys de vida del negoci. El seu somni de joventut de ser periodista probablement explica per què encara avui, als seus 86 anys, rep cada dia i llegeix El Punt Avui i La Vanguardia i per què, setmanalment, li envien impresa l’edició de resum que distribueix el rotatiu francès Le Monde, Le Monde Hebdomadaire. I també explica que, ara que tanca l’empresa centenària, estigui escrivint un parell de volums d’història de la companyia Ramon Santaeulària.

El personatge d’Estevet a L’auca del senyor Esteve reflecteix la lluita interna entre complaure les expectatives familiars i perseguir el propi somni. Aquest conflicte posa de manifest les diferències entre les generacions, així com les tensions socials i culturals de la Catalunya del tombant del segle XX, on el pragmatisme de la burgesia sovint entrava en contradicció amb les inquietuds artístiques i modernistes. Ramon Faus va néixer a la localitat francesa de Menton, a tocar de la frontera italiana, perquè els seus pares van fugir de la Guerra Civil, que ell anomena “guerra incivil”, afegint que “és el pitjor que ens ha passat i encara arrosseguem”. Vint dies després de néixer, ja el 1938, van tornar a Irun Ignasi, el pare, que va evitar anar al front, i Mercedes, la mare, que havia fugit estant embarassada d’ell, el primer de sis fills. Els seus pares es van casar el 1937, el pare, advocat, amb 23 anys, i la mare, amb 19. El pare era un dels 11 fills que Josep Faus i Condomines (1866-1938), l’avi del nostre comptepartícip, va tenir a Guissona, on va fer de notari durant 41 anys. Si visiten Guissona podran trobar un carrer dedicat al Notari Josep Faus, i si hi volen fer nit poden allotjar-se a la casa familiar Cal Piteu, convertida en hotel. Ens trobem davant d’una nissaga d’il·lustres juristes, com els notaris Ramon Faus i Esteve i Manuel Faus i Pujol, o de l’advocat Ignasi Faus.

L’oncle del nostre Ramon Faus Santaeulària, Ramon Faus Esteve (1902-1987), que era el germà gran del seu pare, també va ser notari, i va néixer a Guissona, localitat on probablement aniran a parar els botons, mobles, llibres i una màquina enregistradora pràcticament centenària que ambienten la trobada amb el nostre Ramon Faus. Del seu oncle caldria destacar que l’any 1930 va ser notari a Barcelona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, president de la secció de Filosofia i Ciències Socials, així com degà del Col·legi de Notaris en tres ocasions, entre un munt de càrrecs professionals i institucionals d’àmbit català, estatal, andorrà i europeu, a part d’assessor dels monestirs de Poblet i Pedralbes, vicepresident de l’Orfeó Català i guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1981) i la Gran Creu de l’Orde de Sant Ramon de Penyafort, concedida pel rei Joan Carles I. També va ser president del Tribunal de la Mitra d’Andorra.

La vida és una capsa de sorpreses, ara ho veuran. Una capsa com moltes de les que ens envolten. Malgrat la seva discreció, Ramon Faus, després d’ensenyar-nos la documentació acreditativa del seu compromís insubornable amb l’Avui, accedeix a respondre’ns algunes preguntes.