L’analògica deixa via lliure

El dia D ha arri­bat. I també ha arri­bat l’hora H: aquest mig­dia, a les dotze, un acte simbòlic que tindrà lloc al cen­tre emis­sor de Coll­se­rola posarà fi a les emis­si­ons analògiques de tele­visió: tots aquells tele­vi­sors que no hagin estat actu­a­lit­zats –amb atenció a les ante­nes i a la incor­po­ració de des­co­di­fi­ca­dors– només ser­vi­ran per con­nec­tar-hi el DVD. I encara gràcies.

Les admi­nis­tra­ci­ons fa temps que avi­sen els tele­es­pec­ta­dors: la tele­visió analògica avui passa a la història com­ple­ta­ment. La tele­visió, ara, és digi­tal ter­res­tre (TDT) o no és.

Cata­lu­nya fa temps que ha començat a digi­ta­lit­zar-se: la comarca del Maresme, amb la ciu­tat de Mataró com a referència inob­vi­a­ble, va ser la pri­mera a dir adéu al senyal analògic. Ho va fer en la pri­mera fase de digi­ta­lit­zació del país.

En ona­des suc­ces­si­ves, bona part del ter­ri­tori s’ha afe­git al con­sum tele­vi­siu a través de la TDT.

Amb un cert sen­tit de l’ordre, les auto­ri­tats per­ti­nents han dei­xat per al final els nuclis poblats de més volum. Per això arriba avui el torn de la ciu­tat de Bar­ce­lona, tot i que no és l’única urbs cata­lana a apa­gar-se analògica­ment: el ree­mis­sor de Lleida nord també s’actu­a­litza.

Pre­vi­si­ons posi­ti­ves
L’extinció de la tele­visió analògica no s’està vivint de manera dramàtica. Pot­ser perquè fa temps que se’n parla i perquè des dels mit­jans de comu­ni­cació s’ha seguit el procés amb fide­li­tat i volun­tat de ser­vei públic, les admi­nis­tra­ci­ons con­si­de­ren que el 92 per cent de la població cata­lana té resolt l’afer de la TDT i apun­ten que part d’aquest 8 per cent exis­teix a causa de les carac­terísti­ques orogràfiques del país, que difi­cul­ten la faci­li­tat a l’hora de difon­dre ones elec­tro­magnètiques.

Satèl·lits al res­cat
Així, la reso­lució de part de les incidències en la recepció de la TDT vindrà de la mà dels satèl·lits, un recurs tec­nològic que fa ploure el senyal tele­vi­siu i que les admi­nis­tra­ci­ons con­si­de­ren neces­sari fins al punt de sub­ven­ci­o­nar par­ci­al­ment les llars que hagin d’aco­llir-se al ser­vei d’aquests ginys.

En línies gene­rals, les admi­nis­tra­ci­ons estan tran­quil·les: hi ha la consciència que s’ha fet el que s’havia de fer.
Així les coses, el dia d’avui ser­virà per inde­xar la quan­ti­tat de per­so­nes que faran bona la pre­o­cu­pació que tenien: deien que no és bo dei­xar-ho tot per a l’últim moment.