Unes postres divines

El ter­cer acte del 5è Fes­ti­val d'Art Inde­pen­dent Pepe Sales, dedi­cat enguany a Teresa de Jesús, la Santa, va tenir lloc ahir a l'aula gas­tronòmica del Mer­cat del Lleó de Girona. El motiu era ofe­rir un debat i un taller de cuina cen­trat en la gas­tro­no­mia del segle XVI, mar­cada per la intro­ducció de nous ali­ments pro­vi­nents del con­ti­nent ame­ricà, i influ­en­ci­ada per la cuina del con­vent i les postres sor­gi­des d'allà, que tanta pro­jecció han tin­gut en la cuina tra­di­ci­o­nal. Per il·lus­trar-nos, es va comp­tar amb la presència de Joan Roca, del res­tau­rant El Celler de Can Roca. El pres­tigiós cui­ner, però, no va venir sol. Perquè, com va reconèixer de bon prin­cipi, a causa del seu ben entès cor­po­ra­ti­visme i l'habi­tual soli­da­ri­tat amb acti­vi­tats cul­tu­rals que el van fer accep­tar par­ti­ci­par en un acte en què, quan es va assa­ben­tar de què es trac­tava no es va estar d'excla­mar un “hòstia!”, va recla­mar la col·labo­ració de dos ente­sos en la matèria com són el peri­o­dista i gastrònom Sal­va­dor Gar­cia Arbós i la cap de postres del Celler de Can Roca Ama­ne­cer Ramírez.

El pri­mer, entre altres apor­ta­ci­ons interes­sants, a més de des­mi­ti­fi­car que els ordes reli­gi­o­sos no van apor­tar tant a la gas­tro­no­mia, de seguida va entrar fort ence­tant un debat obert i apas­si­o­nant –sobre­tot amb els orga­nit­za­dors, Lluís Lla­mas i Con­sol Ribas, del res­tau­rant la Penyora– cen­trat en el fet de con­si­de­rar que Santa Teresa de Jesús sigui la patrona de la gas­tro­no­mia, una idea que va qua­li­fi­car d'“oxímoron”. La veri­tat és que costa de creure com la gran defen­sora del dejuni i l'abs­tinència man­tin­gui aquest honor, que com­par­teix amb sant Llo­renç i santa Marta. Pel que fa la cui­nera, ella va ser l'encar­re­gada d'ofe­rir el tas­tet estre­lla, que no era altre que l'ela­bo­ració de les cele­bra­des tor­ra­de­tes de Santa Teresa (tos­tas o tor­ri­jas a Cas­te­lla; french toasts als països anglo­sa­xons...), pas­sa­des pel sedàs mexicà, d'on prové ella.

Con­fec­ci­o­na­des amb un bri­oix banyat amb llet i par­ti­cu­la­ri­tats pròpies d'aquell país ame­ricà, acom­pa­nyat per gelat de canye­lla i un licor molt popu­lar a Mèxic (el Rom­pope), les postres van resul­tar divi­nes. Per donar-ne fe, la lle­tra d'una cançó de Car­los Cano, ver­si­o­nada in situ pel duet Els Que Can­ten, encar­re­gats d'ani­mar musi­cal­ment l'acte, recor­dava que “las tor­ri­jas son una receta de Dios [...] y con ellas la Vir­gen apa­rició”. Les que ens va ofe­rir la dulce Ama­ne­cer, segur.