La independència a l'abast de la mà

Vicent Partal (Bétera, 1960) és periodista i actualment director de Vilaweb. El 2009 va publicar Llibreta de Pequín, el primer llibre electrònic comercial en català sense edició impresa. Partal és un dels pioners d'internet dels Països Catalans.

L'assaig que presenta és una recopilació d'articles que fan referència al procés independentista de Catalunya i de la creixent participació de la societat civil, que va desembocar en la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012. Són articles publicats entre el febrer del 2005 i el desembre del 2012, en què l'autor no solament fa crònica dels fets més importants, sinó que opina, analitza i desenvolupa el seu pensament sobre quin tipus de model polític li agradaria per a Catalunya. Partal reflexiona sobre els diversos processos independentistes que s'han produït arreu del món en els darrers anys, com ara els països Bàltics, els Balcans, Escòcia o el Quebec.

A l'epíleg es pregunta precisament quin és aquest país en què li agradaria viure, el qual, naturalment, seria una república on hi hauria un govern millor: “Sóc dels que creuen que la independència ha d'implicar forçosament un govern millor. Seríem molt indignes, si no fos així, si ens conformàvem a deixar-ho tot igual, tan malament com està tot.” També proposa no caure en els errors de l'espanyolisme d'acorralar permanentment els antipàtries. I per tant, sentencia: “Espere, doncs, que no inventem cap mena d'estigma contra uns catalans presumptament anticatalans.” És partidari que la república catalana no sigui inquisidora, sinó que accepti des d'un principi el dret de ser diferent i de no pensar igual com pensa l'ordre establert, per tant, el país ha d'acceptar els dissidents: “En conseqüència, no vull una república que no accepte la dissidència i la diferència, no vull que tinga una Audiència Nacional, ni vull que ningú siga qualificat de terrorista. No vull que siga un delicte cremar la bandera o demanar un referèndum per tornar a Espanya. No vull que ningú siga perseguit per les seves idees, per molt aberrants que siguen, ni que hi haja una llei de partits que limite l'ús de la primera de les llibertats, que és la d'elegir.”