Sting, rejovenit en el seu viatge al passat

Mentre encara centenars d'espectadors buscaven seient, Gordon Summer, Sting, va donar el tret de sortida del Festival de Cap Roig amb puntualitat britànica. I si fa quatre anys ja va pujar al mateix escenari per versionar simfònicament temes de la seva trajectòria musical, en aquesta ocasió va oferir allò que la majoria d'espectadors volien: un repàs exhaustiu de la trajectòria gloriosa amb el grup amb què es va llançar a la fama, The Police, combinat amb les seves cançons de la carrera en solitari, en el seu format més clàssic.
És així com el concert, memorable, va ser un viatge al passat, un autèntic salt enrere en què tant Sting –rejovenit rere aquella barba hipster– com el públic vam retrocedir a aquells dies en què ratllàvem de tant escoltar els discos de vinil d'Outlandos d'amour, Reggatta de blanc, Zenyattà Mondatta o Synchronicity.

Estem convençuts que Sting ha pactat amb el diable, amb el seus 64 anys envejables. Enèrgic i amb el suport d'una banda de músics de primera, va reviure l'essència i la musicalitat dels seus gran èxits, marcats per la fusió i un eclecticisme màgic com pocs saben fer, en què tant es barreja el pop i el rock, com el reggae, el jazz, el blues i, per què no, la psicodèlia punk. És llegenda viva i ho sap. “Fa vint anys en tenia quinze”, va dir bromejant per entrar fort oferint un repertori que incloïa If I ever loose my faith in you, Every little things she does is magic, Englishman in New York i So lonely, amb què ja va obtenir les primeres ovacions. Els duets de Sting a la guitarra amb el portentós teclista David Sancious; el lluïment de la corista, Jo Lawry, a The hounds of winter i la gosadia del violinista Peter Tickell al final de De Do Do Do, De Da Da Da van ser moments àlgids. Juntament amb les versions de Message in a bottle, Walking on the moon i, és clar, Roxanne, fusionada amb pura seducció amb l'Ain't no sunshine de Bill Withers i amb Cap Roig tenyit de roig malgrat que la lletra deixa clar allò de You don't have to put on the red light. El colofó? No, va rematar la vetllada amb Every breath you take, Next to you i Fragile.