En un poble de conte

Tiu­rana era un petit poble de la Noguera que el 1999 va haver de ser aban­do­nat per que­dar-se, per sem­pre més, sota les aigües d'un nou pantà. Gràcies, però, a la tena­ci­tat dels seus veïns, des del 2007, la nova Tiu­rana observa des de dalt de la mun­ta­nya les aigües de l'embas­sa­ment de Rialb, el mateix que amaga el seus orígens. Lluny de dei­xar-los caure en l'oblit, Tiu­rana vol expli­car amb un fes­ti­val la seva història. De la mateixa aigua que un dia el va ofe­gar, va res­sor­gir un poble de conte que ha pas­sat a for­mar part de la xarxa de pobles amb encant pro­mo­guda per la Dipu­tació de Lleida.

Per arro­do­nir la lle­genda –que té un conte i tot: La com­tessa de Tiu­rana, d'Edu­ard Bat­lle–, el 2010, l'Ajun­ta­ment de Tiu­rana i l'edi­to­rial llei­da­tana deParís Edi­ci­ons van fer una aposta per la cul­tura popu­lar i literària del país. “Volíem omplir de màgia tot el muni­cipi i donar a conèixer la història de conte que ha vis­cut Tiu­rana”, explica Germán París, direc­tor del fes­ti­val i un dels seus impul­sors. Avui diu­menge, el fes­ti­val de con­tes de Tiu­rana cele­bra la sisena edició obrint-se a relats d'arreu de Cata­lu­nya.

La màgia és un dels ingre­di­ents essen­ci­als dels con­tes, però aquí, a més, s'escampa per tots els racons. Hi ha màgia a les pedres que es van sal­var de les aigües, la tro­bem a les noves cases, als espais recu­pe­rats, a l'antiga font que es va tras­lla­dar al nou poble i al monu­ment al foc, que simula una antiga llar de foc ideal per expli­car con­tes al seu vol­tant. Amb aquest esce­nari d'excepció, i amb al rere­fons de la història màgica de Tiu­rana, el fes­ti­val aplega enguany dife­rents con­ta­con­tes, com ara Maria Dolors Guàrdia, que expli­carà la història de La ves­com­tessa dis­sor­tada, i Merit­xell Morera, que por­tarà un gra­pat de con­tes davant el públic infan­til i fami­liar. Fes­tuk i Mosaics Lli­bres hi pre­sen­ta­ran El cas­tell del rei, Perot Con­ta­con­tes expli­carà tra­di­ci­ons cata­la­nes amb Els con­tes de la padrina Teresa i la com­pa­nyia El Sidral obrirà els seus con­tes musi­cals i par­ti­ci­pa­tius sobre lle­gen­des del Piri­neu.

La mati­nal –enguany, a diferència d'altres anys, tota la acti­vi­tat es con­cen­trarà al matí perquè “havent dinat, la gent marxa cap als llocs d'ori­gen”– estarà plena a ves­sar d'espec­ta­cles, reci­tals de con­tes i acti­vi­tats pen­sa­des per atraure públic de totes les edats, tot i que amb un caire nota­ble­ment mar­cat de cara als més petits. “La idea és atreure un turisme fami­liar i cul­tu­ral –apunta París–, fer gran el fes­ti­val però de forma mesu­rada i que es con­ver­teixi en un refe­rent en l'àmbit català.” Tenen molta com­pli­ci­tat i un pres­su­post de 6.000 euros. Per a una població on resi­dei­xen 80 per­so­nes, aple­gar un miler de per­so­nes al llarg de la jor­nada és tot un èxit.

La pri­mera pro­posta del dia, després de la inau­gu­ració i la pre­sen­tació de les bases del premi de con­tes breus de Tiu­rana –que es podran reco­llir durant tota la jor­nada– és l'expo­sició Book in pro­gres: Mr. Paco, de la il·lus­tra­dora Xènia Char­les Cas­tro. En aquesta mos­tra es podrà seguir amb detall tot el procés d'il·lus­tració d'un conte infan­til, des dels esbos­sos fins al pro­ducte aca­bat. El lli­bre, amb dibui­xos de Xènia Char­les i història de Germán París, es pre­sen­tarà tot seguit.

Des­taca també la par­ti­ci­pació de públic anònim que expli­carà con­tes d'arreu de món a l'espec­ta­cle Once upon a time... i l'espec­ta­cle que ser­virà per tan­car el fes­ti­val, Juga joglars. Lle­gen­des del Piri­neu. La com­pa­nyia El Sidral pre­sen­tarà un tre­ball interac­tiu que com­bina música tra­di­ci­o­nal i lle­gen­des.

El fes­ti­val és una mos­tra més de la volun­tat de tots els tiu­ra­nencs per con­ti­nuar cons­truint la història de conte del muni­cipi, una història que no ha aca­bat, sinó que tot just comença per rein­ven­tar-se, sem­pre fidel als seus orígens.