La Madam Boogie recupera l'energia del piano ‘stride'

El trio empordanès de jazz La Madam Boogie presentarà dijous vinent el seu primer disc, titulat Strideboom!, al Sunset Jazz Club de Girona (22 h, 6 euros). El disc és un tribut als grans pianistes de jazz dels anys vint i trenta del segle passat i, concretament, com ja ho suggereix el títol, als pioners de l'estil anomenat stride piano, una evolució del ragtime caracteritzada pels salts o strides que els pianistes donaven amb la mà esquerra durant les seves energètiques interpretacions.

La Madam Boogie va néixer a principis del 2013 a partir de la idea inicial del pianista Albert Llovet d'aprofundir en “les primeres manifestacions del jazz, quan ni tan sols es feia servir aquesta paraula”. Llovet va trobar dos bons còmplices, el contrabaixista Davit Bayés i el bateria Rafel Rostey, per desenvolupar un projecte musical que té una vocació gairebé arqueològica: “Sí, de vegades m'ho plantejo així, perquè sempre vaig a les fonts directes, a les primeres gravacions de cada tema, i en faig transcripcions compàs a compàs. Això comporta molta feina. Un cop desenterrada i netejada la peça, intento fer-la meva, i hi ha una última tasca per adaptar-la al format de trio, perquè la majoria van ser concebudes per a piano sol. L'objectiu és que tots tres instruments tinguin protagonisme i, de fet, en Rafel i en Davit col·laboren també en els arranjaments”, afirma Llovet. “Volem ressuscitar el so original d'una manera espectacular, gràcies a la tecnologia actual.”

Strideboom! és “una explosió d'energia” gravada l'agost passat als estudis Ground de Cornellà del Terri per Jaume Figueres. “Vam intentar reproduir a l'estudi l'ambient d'espontaneïtat dels concerts, tocant tots tres alhora i fent palmes i xiulets que sonen en el disc.” El disc es va acabar convertint en un homenatge a 11 pianistes diferents d'aquella època daurada, amb altres tantes composicions. Hi ha alguns noms que han resistit millor el pas del temps com ara Scott Joplin, Fats Waller i Jerry Roll Morton, però en general La Madam Boogie té vocació de buscar esplèndides rareses com ara Echoes of Spring, “un tema que sembla música clàssica”, de Willie The Lion Smith, i Carolina Shout, de James P. Johnson, que Llovet va transcriure a partir d'un rotlle de pianola.