L'AMAC aixopluga Ascó

L'associació carrega contra els partits i contra Montilla, i la majoria d'alcaldes nuclears encoratgen Yebra i el candidat de la Ribera

Dos bat­lles repu­bli­cans, l'alcal­dessa de la Fata­re­lla, Carme Pelejà, i l'alcalde de Cor­bera d'Ebre, Sebastià Fri­xach, direc­ta­ment no van anar a l'assem­blea que es va fer ahir en un hotel cèntric de Madrid, en des­a­cord amb la pos­si­bi­li­tat que Ascó acabi accep­tant l'MTC després d'un procés en què denun­cien que s'han nego­ciat les can­di­da­tu­res d'esquena a alguns pobles. L'alcal­dessa de la Figuera, Cris­tina Ghi­org­hiu, tam­poc no hi va anar, però per motius per­so­nals, men­tre que el de Flix, el con­ver­gent Òscar Bosch, va ser l'únic que s'hau­ria pro­nun­ciat durant l'assem­blea en con­tra del magat­zem a la Ribera d'Ebre. L'únic de la zona d'Ascó, ja que tres alcal­des més de l'àrea de la cen­tral nuclear de Tri­llo, a Gua­da­la­jara, i un de la zona de la can­di­da­tura de Yebra, a Zorita, hau­rien aixe­cat la veu per rebut­jar el magat­zem «per a la seva comarca», segons va dir el gerent de l'AMAC, Marià Vila d'Aba­dal, que va mati­sar que «això no vol dir que esti­guin en con­tra de la ins­tal·lació».

En qual­se­vol cas, la majo­ria dels 70 mem­bres de l'AMAC, d'una setan­tena de pobles repar­tits en set àrees nucle­ars, van esce­ni­fi­car ahir un con­sens ampli, encara que després aquesta entesa entre alcal­des, enfor­tida pel parai­gua de l'AMAC, no tin­gui un reflex sobre els ter­ri­to­ris. L'assem­blea es va tan­car, segons els assis­tents, amb un aplau­di­ment de reco­nei­xe­ment cap als alcal­des d'Ascó i Yebra, «després del que han hagut de supor­tar».

Vila d'Aba­dal va remar­car un cop més que, mal­grat la falta de qua­li­tat democràtica d'un procés de selecció tre­pi­dant –l'Estat l'haurà de cul­mi­nar d'aquí a tres mesos esco­llint entre Yebra, Ascó i el sor­pre­nent nou can­di­dat no nuclear Villar de Cañas (Conca)–, la pri­o­ri­tat és donar una solució al com­bus­ti­ble gas­tat que s'acu­mula a les pis­ci­nes actu­als de les cen­trals, «per damunt de les for­mes». Sobre les for­mes, però, Vila d'Aba­dal també es va espla­iar en impu­tar als par­tits, cata­lans i esta­tals, falta de valen­tia. «La res­pon­sa­bi­li­tat l'han hagut d'aga­far dos alcal­des de poble», va dir, en referència als bat­lles de Yebra, Pedro Sánchez (PP), i Ascó, Rafel Vidal (CiU). «Els par­tits s'han afe­git al circ i ara ja poden estar tran­quils, perquè cap no serà cul­pa­ble de l'emplaçament de l'MTC», va iro­nit­zar. «Espe­rem que ara, amb més tran­quil·litat, es recu­peri la sen­sa­tesa», va afe­gir-hi.

Per la seva banda, els dos alcal­des pro­ta­go­nis­tes no van voler atiar l'enfron­ta­ment sus­ci­tat pel rebuig a rebre l'MTC expres­sat pel pre­si­dent de Cata­lu­nya, José Mon­ti­lla, i, de manera més con­tun­dent i des de fa més temps, pel de Cas­te­lla-la Manxa, José María Bar­reda, però Vidal va insis­tir, com havia decla­rat a un diari d'abast esta­tal, que Mon­ti­lla ja sabia des de feia temps les seves inten­ci­ons.

El govern català, però, ja ha dit que farà ser­vir tots els recur­sos legals per atu­rar Ascó, i ahir el pre­si­dent cas­tellà Bar­reda, del PSOE, va anar encara més enllà envers Yebra: «Hi ha la pos­si­bi­li­tat de recórrer al Cons­ti­tu­ci­o­nal», va dei­xar anar. També va lamen­tar que un segon poble de Cas­te­lla-la Manxa, també gover­nat pel PP, hagi pre­sen­tat can­di­da­tura «pràcti­ca­ment en la clan­des­ti­ni­tat».

L'assem­blea de l'AMAC, d'altra banda, també va cobrir l'expe­di­ent de revo­car l'acord pel qual l'asso­ci­ació s'havia des­mar­cat del procés de l'MTC men­tre l'Estat no garantís més diners per al desen­vo­lu­pa­ment de les àrees nucle­ars. Amb això resolt, l'asso­ci­ació va recu­pe­rar el com­promís adqui­rit l'any 2006 de donar suport als can­di­dats a aco­llir el magat­zem, encara que fos amb alguna veu dis­cor­dant. Ara és l'Estat qui té a les mans la decisió, que l'AMAC espera que es faci efec­tiva abans de l'estiu.

Villar de Cañas (Conca), tercer en discòrdia

agències

Almenys un altre municipi, a més d'Ascó i Yebra, aspira al cementiri nuclear. L'Ajuntament de Villar de Cañas –un poble de 463 habitants a la província de Conca, al costat de l'autovia Madrid-València– va fer públic ahir que divendres passat –en un ple extraordinari al qual va assistir un sol veí– va aprovar la seva candidatura per unanimitat, amb quatre vots del PP i un d'un regidor independent. La petició va ser tramesa ahir al ministeri per carta certificada. L'alcalde, José María Sáiz, justificava que és un projecte «molt golafre», per la inversió que comporta i perquè «pot crear molts llocs de treball en una comarca molt deprimida». Per això anunciava que convocarà els veïns i alcaldes de la rodalia a una reunió la setmana vinent amb tècnics de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) perquè expliquin els detalls del projecte i contestin els dubtes. Saiz assegura que s'ha «documentat» des que es van publicar les bases al BOE, i «encara estic esperant que vingui algú i em digui que això és perillós o dolent». En tot cas, l'alcalde no vol «obligar ningú a res», i retiraria la candidatura si en un moment donat «el poble digués que no».

El PP de Castella-la Manxa obrirà expedient informatiu a Sáiz perquè no els va avisar, però ja va dir ahir que en principi accepta el magatzem a Conca perquè ara no hi ha cap instal·lació nuclear. El PSOE de la província, en canvi, ja ha demanat a tots els seus alcaldes i regidors –el president de la Diputació també s'hi ha oposat enèrgicament– que demanin la convocatòria de plens extraordinaris avui i demà per exigir a Villar de Cañas que retiri la candidatura, ja que la regió «ja ha fet prou contribució al tema nuclear».

«Ascó té el tren i Yebra, la centralitat»

Quan encara no s'havia confirmat la candidatura d'un tercer municipi, alguns alcaldes de la zona d'Ascó i Vandellòs asseguraven, després de l'assemblea, que Yebra i Ascó tenen les mateixes possibilitats de ser escollides. «Crec que estan al 50%. El ministeri avaluarà els pros i els contres i prendrà primer una decisió tècnica i després, una de política, en funció d'on vegi més consens», augurava ahir l'alcalde de Vandellòs, Josep Castellnou. La visió més generalitzada era que Ascó té a favor seu el transport per ferrocarril, tot i que també s'ha de tenir en compte que no totes les centrals espanyoles de les quals s'han de treure els residus en tenen, d'accés directe al tren. Yebra tindria més favor seu la centralitat geogràfica en l'àmbit peninsular.

El que sí que tenien clar els representants del Camp i l'Ebre que van donar suport a Ascó, tot i que no hi va haver cap votació ni, per tant, cap aval explícit, és que «cap dels alcaldes que han dit que no a l'MTC en l'assemblea [cas de Flix] ha dit que, en conseqüència, renuncia als beneficis econòmics que se'n deriven», va remarcar l'històric alcalde de Móra la Nova, Joan Sabanza. Junt amb l'alcalde de Flix, sembla que hi havia un altre dissident de CiU, l'alcaldessa de la Torre de l'Espanyol, Conxi Solé, però no va transcendir que ho fes valer públicament en l'assemblea, per la qual cosa el primer tinent d'alcalde del municipi, el socialista Xavier Borràs, va insinuar ahir a la tarda que li demanaria explicacions. Per la seva banda, l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va aventurar que el moviment social d'oposició a l'MTC seria «la meitat de la meitat» si la qüestió no hagués estat «polititzada per alguns partits». «Són els que parlaven d'un altre model per a la Ribera d'Ebre i, durant els anys que han governat, l'única empresa que s'hi ha instal·lat ha estat el macroabocador de Tivissa», va dir, amb referència al tripartit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.