SALVADOR SOLEY

PRESIDENT DE CAIXA SABADELL I FUTUR PRESIDENT D'UNNIM

«La fusió d'Unnim serà un bon punt de partida per tenir més credibilitat»

La nova Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa, que començarà a operar a l'estiu amb la marca comercial Unnim, neix demà amb l'aprovació dels nous estatuts per les tres assemblees. Serà el punt final del primer dels processos de fusió, emprès al juny passat

El perquè
Som entitats petites que prestem un gran servei, però no podem competir en els mercats mundialsRETICÈNCIES LOCALS
Al principi ens va costar, ningú volia sentir a parlar de fusió, però les hem pogudes superar
la relació Sabadell-Terrassa
Crec que en un futur anirem superant aquests patriotismes locals en benefici del bé comú
Què li sem­blen les mesu­res anun­ci­a­des aquesta set­mana pel govern esta­tal i les reper­cus­si­ons que tin­dran a Cata­lu­nya?
–«Arri­ben tard i hau­rien d'haver estat més equi­li­bra­des. En relació amb les cai­xes, men­tre Zapa­tero actua ara, amb retard, nosal­tres vam ser els pri­mers que vam enten­dre que havíem de fer ràpida­ment alguna cosa. I hem fet el que tocava, començant per la fusió.»
–Què hi troba a fal­tar, en el pla d'ajus­ta­ment con­tra la crisi apro­vat per l'Estat espa­nyol?
–«Tam­poc crec que les mesu­res s'hagin de resu­mir en el fet de reta­llar i prou. Però calen estímuls nous per fomen­tar el progrés indus­trial, la cre­a­ti­vi­tat, l'eco­no­mia en si mateixa, perquè tor­nem a gene­rar riquesa.»
–Entre les reac­ci­ons, s'ha tor­nat a sen­tir qui troba a fal­tar gravàmens més alts sobre els bene­fi­cis del sec­tor ban­cari. Com ho per­ce­ben vostès?
–«No podem ficar al mateix sac els bene­fi­cis de bancs i cai­xes. A mi m'encanta saber que els guanys no vin­dran a l'acci­o­na­riat ni a casa meva, sinó que hem gene­rat riquesa i que, com més bon resul­tat obtin­guem, més se'n bene­fi­ciarà l'obra social. Una pujada d'impos­tos ani­ria en detri­ment de la tasca social, cul­tu­ral i assis­ten­cial.»
–Fa gai­rebé onze mesos que els con­sells de les cai­xes de Saba­dell, Ter­rassa i Man­lleu van con­fir­mar que ini­ci­a­ven la fusió. Ara que són a la meta, com valo­ren tot el procés?
–«Si no ens haguéssim tro­bat amb algun petit entre­banc pel camí, podríem haver-la enlles­tit al febrer. Era un procés nou per a tot­hom, també per al Banc d'Espa­nya. I, en la recta final, quan al febrer érem a punt de sig­nar, el con­sell de Caixa Girona va con­si­de­rar, sobi­ra­na­ment, que pre­fe­rien con­ti­nuar en soli­tari. Podia pas­sar. Aquests dos o tres mesos d'endar­re­ri­ment són con­seqüència del retorn de la fusió a qua­tre a la de tres.»
–El con­sell de Caixa Girona és sobirà, però creu que la decisió estava vin­cu­lada a pres­si­ons polítiques?
–«En part sí, perquè és la lògica pròpia d'una caixa, en què els polítics tenen un 50% de repre­sen­ta­ti­vi­tat i l'altra mei­tat depèn dels impo­si­tors. Però la idea que es van for­mar que, com que Ter­rassa i Saba­dell érem més grans, els anàvem a absor­bir no és certa. Va fal­tar expli­car-ho millor, però havíem equi­li­brat els poders en els òrgans de govern. I, fins i tot, penso que vam ser força gene­ro­sos, ja que era la nos­tra aposta perquè tot­hom sentís la seva iden­ti­tat repre­sen­tada. Mal­grat tot, el pri­mer que vaig fer va ser desit­jar el millor al pre­si­dent de Caixa Girona. Sense recan­ces ni angúnies.»
–Qui va pren­dre la ini­ci­a­tiva de pro­po­sar la fusió a la resta?
–«Arran de diver­ses con­ver­ses amb el Banc d'Espa­nya i el con­se­ller Cas­tells, i com a con­seqüència de la fallida de Leh­man Brot­hers a la tar­dor del 2008, les cai­xes cata­la­nes vam enten­dre ràpida­ment que ens havíem de bellu­gar. Som enti­tats peti­tes que pres­tem un gran ser­vei, però no podem com­pe­tir en els mer­cats mun­di­als. Calia replan­te­jar el model i els direc­tors gene­rals van començar a par­lar-ne seri­o­sa­ment. Ara bé, ningú no ens hi ha obli­gat ni forçat a fer-ho.»
–Al prin­cipi hi havia rumors no con­fir­mats.
–«Els pri­mers a moure'ns vam ser els pre­si­dents i els direc­tors gene­rals, sense difon­dre-ho entre els con­se­llers per no fer volar coloms. Calia tro­bar amb qui tindríem prou afi­ni­tat, entesa i estima per asso­ciar-nos; coin­cidència de valors i caràcters com­ple­men­ta­ris. Han pre­do­mi­nat les for­mes i l'elegància.»
–I les reticències?
–«El que hem sabut fer tots ple­gats és peda­go­gia dels avan­tat­ges de futur. Al prin­cipi ens va cos­tar molt. Ima­gi­neu Saba­dell, una ciu­tat indus­trial: la Cam­bra, el Gremi de Fabri­cants, el Cen­tre Metal·lúrgic, l'Ajun­ta­ment, les enti­tats... Ningú no volia sen­tir a par­lar de fusi­ons. Però hem acon­se­guit superar les reticències ante­po­sant la qüestió de la super­vivència de l'enti­tat. Això sí, el que fa un any va ser una decisió voluntària ara seria una impo­sició. Ara lamen­taríem no haver-la pres, perquè teníem molt clar que, si no fèiem la fusió nosal­tres, ens l'hau­rien fet fer uns altres.»
–Creu que s'han cap­gi­rat tots els recels?
–«Hem acon­se­guit que tot­hom ara ens pre­gunti: ‘Quan comen­ceu amb Unnim?' I valoro també molt, per exem­ple, la gene­ro­si­tat de la decisió del 12% del nom­bre d'emple­ats més grans de 55 anys que hem con­vi­dat a pre­ju­bi­lar-se, i que han ple­gat en bene­fici dels com­panys i del futur de la nova caixa.»
–Què hi gua­nya­ran, a curt ter­mini?
–«La fusió serà un bon punt de par­tida per tenir més cre­di­bi­li­tat. No és seriós que vagis a qual­se­vol població i et tro­bis un ren­gle de cai­xes de dife­rents enti­tats en guerra per cap­tar qua­tre cli­ents. I mol­tes, d'altres zones de l'Estat, cosa que no deixa de ser una mena de com­petència des­lle­ial. Ara com­pe­ti­rem amb «la Caixa» del senyor Fainé i amb la de Cata­lu­nya, del senyor Narcís Serra, i pot­ser amb la del Penedès, si s'acaba fusi­o­nant amb alguna altra.»
–Això de les fusi­ons s'acaba aquí?
–«Fins ara, hem fet bé el camí. Quant al futur, fa de més mal dir; poden pas­sar mol­tes coses, perquè tot és dinàmic en aquesta vida. Però la sen­sació que durant els últims 15 anys tot fun­ci­o­nava era un bluf i una men­tida. L'eco­no­mia a casa nos­tra mai més serà estàtica.»
–La sen­sació actual?
–«La gent ha dei­xat de con­su­mir, no s'atre­veix a com­prar un pis, ni un ves­tit nou, si els que té li van bé. Tam­poc hi ha estalvi, perquè no es fan hores extres ni sego­nes fei­nes, i s'han reduït les pri­mes i els com­ple­ments. Aquest era l'estalvi de les famílies sen­zi­lles, que són el 75% dels nos­tres cli­ents. Per això, cadas­cun dels últims tres anys hem anat veient com l'estalvi bai­xava d'un 20% anual.»
–Dins el canvi cap a un para­digma dinàmic, l'acord entre Saba­dell i Ter­rassa –Man­lleu a banda–, podria con­si­de­rar-se un motiu perquè altres enti­tats valle­sa­nes sumin esforços?
–«Compte, que aquí par­lem de tots a parts iguals, i Caixa Man­lleu és petita, però, si no hi fos, no tindríem els 30.000 mili­ons d'actius per com­pe­tir als mer­cats. Man­lleu és petit, però de vega­des la gent no s'ima­gina la influència que té a Osona i el seu poder en el món agrícola.»
–Però res­pecte a la dua­li­tat Saba­dell-Ter­rassa, a propòsit de la qual sovint s'ha plan­te­jat que les cam­bres i altres esta­ments es fusi­o­nes­sin?
–«Sí, pot ser un pas. Però per això som pio­ners a pen­sar que podem eixam­plar una mica el vell con­cepte de soci­e­tat local i ser més com­pe­ti­tius. Per què riva­lit­zar i enfron­tar-nos, si estem a 10 quilòmetres i tenim la mateixa manera d'enten­dre la indústria i el comerç? Crec que en el futur ani­rem superant els patri­o­tis­mes locals que hem sen­tit tots –i jo el pri­mer– en bene­fici del bé comú. Fins i tot Caixa Girona es va engres­car al seu moment amb el pro­jecte, en veure que Ter­rassa i Saba­dell anàvem ple­ga­des.»
–Vénen anys difícils per a les obres soci­als. La CECA l'any pas­sat va reco­ma­nar sus­pen­dre acti­vi­tats, però vostès apos­ten per man­te­nir-les.
–«Les obres soci­als són con­seqüència dels guanys, i hi ha difi­cul­tats, perquè bona part els hem hagut d'ingres­sar al Banc d'Espa­nya com a dota­ci­ons per si la situ­ació empit­jora. Això podria impli­car una reducció del pres­su­post social, però hem deci­dit fer un esforç per a l'any vinent. En plena crisi, ningú no enten­dria que deixéssim de fer obra social, però, encara que no ens per­to­ca­ria, el Banc d'Espa­nya ens ha auto­rit­zat a man­te­nir els 15 mili­ons que aquest any hem fet les tres cai­xes per sepa­rat.»
–Faran les matei­xes acti­vi­tats?
–«Pri­o­rit­za­rem el cantó més assis­ten­cial. Pot­ser dei­xa­rem de fer un con­cert, o farem menys con­ferències i no publi­ca­rem tants lli­bres. Però hem de pro­cu­rar no desa­ten­dre les asso­ci­a­ci­ons que tre­ba­llen per als dis­minuïts ni una enti­tat que depèn del teu patro­cini. Tot­hom ha de ser cons­ci­ent de la situ­ació, perquè també es dema­narà que mirin de reduir el nom­bre d'acti­vi­tats i que apos­tin més per la qua­li­tat.»
–Quant als diners que l'Estat els presta per tirar enda­vant la fusió, l'objec­tiu és retor­nar-los com més aviat millor.
–«Hem dema­nat 380 mili­ons del FROB i hem fet el càlcul que els retor­na­rem en cinc anys; però sí, la idea és treure'ns el deute del damunt com més aviat millor. Si pot ser en qua­tre o tres anys i mig, millor. No deixa de ser un crèdit a un interès del 8%; no és cap regal. I no ho hem pogut nego­ciar pas.»
–La crisi pel deute grec i la vola­ti­li­tat dels mer­cats faran que torni a escas­se­jar el crèdit?
–«Espe­rem que no es noti; l'hem de con­ti­nuar esti­mu­lant perquè és la nos­tra única manera de sub­sis­tir. Però, és clar, cal ser selec­tiu. Donem crèdit a qui té crèdit, a pro­jec­tes sòlids. No tor­na­rem a come­tre el mateix error de donar-ne a qui no tin­gui solvència, perquè encara en ho estan recor­dant.»
–Faran alguna política agres­siva per cap­tar nous cli­ents apro­fi­tant el llançament d'Unnim?
– «Els depar­ta­ments afec­tats hi estan tre­ba­llant, i serà una sor­tida amb ímpetu, per ven­dre el pro­jecte i el pro­ducte. És el que fa tota la com­petència.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.