Iberpotash demana al TSJC abocar al Cogulló 2 anys
L’empresa espera que el jutge ho admeti a tràmit i que això salvi la data límit del 30 de juny
Afirma que a final del 2019 podrà complir tots els compromisos adquirits
Iberpotash va presentar ahir, a primera hora del matí, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’anomenat incident d’execució de sentència per sol·licitar al jutge una pròrroga per poder continuar abocant dos anys més al runam salí del Cogulló de Sallent, sobre el qual pesa la sentència que marca el 30 de juny –d’aquí a quinze dies– com a data límit per abocar-hi.
Fonts de l’empresa van explicar ahir que han fet el pas per garantir el compromís “de fer un trasllat de treballadors de Sallent cap a Súria ordenat”, i perquè no volen canviar “ni un mil·límetre” la intenció que tenen “d’aconseguir el residu zero en dos o tres anys a través de l’economia circular”, és a dir, posant al mercat un producte que fins ara era vist com un residu. Les mateixes fonts van argumentar els punts forts que van exposar al jutge, com ara que des del 2012 –quan es va posar la primera pedra del pla Phoenix– l’empresa “ha demostrat que no estava venent fum” i que “serà capaç” de dur-lo a terme. De fet, van posar sobre la taula les instal·lacions que ja són una realitat –fins ara hi han invertit “390 milions”–, com ara la planta de sal vacuum de Súria i la fàbrica d’empaquetament de Sant Fruitós de Bages. La companyia va dir: “Complirem els compromisos, però necessitem temps perquè la rampa de Súria, que és l’obra d’enginyeria més important d’Europa, va amb dos anys de retard.”
Abocar menys
La firma minera també va detallar les mesures per reduir “al màxim els abocaments al Cogulló” durant els dos anys sol·licitats: portar més mineral en brut de Sallent a Súria amb camions; augmentar el triatge del mineral dins la mina per fer que un 30% de la sal que no s’utilitza i que acaba al runam ja no surti a la superfície; abocar més al col·lector de salmorres que va al mar, i construir una planta a Sallent per obtenir una sal de desgel de “més qualitat” que “permeti obrir nous mercats”. Durant els dos anys sol·licitats, aquesta planta agafaria sal de dins la mina –que tampoc ja no aniria al Cogulló– i del runam de la Butjosa –el petit–. Un cop enllestit el trasllat de treballadors, podria començar a agafar sal del Cogulló. Amb les mesures, Iberpotash va afirmar ahir que en el total dels dos anys podria abocar un 70% menys del que tira ara al Cogulló.
I el 30 de juny, què?
Doncs continua sent una incògnita. El jutge, en principi, pot prendre dos tipus de decisions: desestimar la petició d’Iberpotash o admetre-la a tràmit. En aquest segon supòsit, el jutge comunicaria la decisió a les parts implicades (Generalitat i associació de veïns de la Rampinya), que s’haurien de pronunciar. Un cop tingués les respostes, podria emetre una nova sentència, contra la qual segons Iberpotash es podria recórrer.
La decisió judicial, fos la que fos, podria no arribar abans del 30 de juny. En tot cas, però, l’empresa podria interpretar que amb l’inici de la tramitació queda jurídicament coberta a partir de l’1 de juliol.
LES XIFRES
Tots els grups excepte la CUP subscriuen la proposta
El debat sobre si s’ha d’atorgar la pròrroga a Iberpotash perquè continuï abocant al Cogulló arribarà avui al ple del Parlament amb una proposta de resolució elaborada conjuntament per tots els grups excepte la CUP. Ho faran a instàncies de l’entitat bagenca Promineria, fundada per quatre de les principals empreses de la comarca subcontractades per Iberpotash. Ahir, els grups van demanar la introducció de la proposta en l’ordre del dia i està previst que avui es debati i es voti a partir de les 12.20 h. Si tira endavant –com és previsible–, el govern català rebrà el mandat del Parlament per elaborar una norma urbanística que a la pràctica permeti els abocaments fins a finals del 2019, una via administrativa que es desenvoluparia en paral·lel a la via judicial, però que podria ser recorreguda davant el jutge.
La proposta demana la continuïtat de l’activitat i dels llocs de treball que en depenen i que es permeti un abocament “provisional, limitat i transitori” que sempre compleixi amb els límits d’altura i superfície que urbanísticament ja estan fixats. També demana la creació d’una comissió de control i la tramitació d’urgència de la norma. El text també recull la problemàtica de Cardona, que està pendent d’un possible tancament d’Ercros.
Caldrà veure què hi diu la CUP nacional. Fa un mes, les assemblees del Bages van explicar que per a elles la data és “inamovible” i que havia de ser Iberpotash qui es fes càrrec dels costos de l’aturada, sense que aquests afectessin cap lloc de treball.