opinió
L'aplicació de la llei contra la morositat a la pime catalana
El president de Pimec Girona parla de la llei contra la morositat
Una de les reivindicacions en les quals ha participat de manera estel·lar i activa Pimec és la reforma de la llei 3/2004 sobre la morositat.
Aquesta llei mal adaptada d'una directiva europea recull la possibilitat que, per acord de les parts, el termini de pagament de clients a proveïdors es puguin allargar més de 60 dies.
Pimec ha aconseguit de tots els grups parlamentaris catalans el compromís de recolzar la proposta de modificació de la llei presentada pel grup de Convergència i Unió (CiU), en la qual s'estableix que aquests pagaments no es realitzin en un termini superior a 60 dies i es preveu un període d'adaptació de tres anys.
S'ha publicat que l'efecte sobre els costos financers d'aquesta modificació seria una reducció de 9.000 milions d'euros. Amb tot, no s'ha parlat d'un altre aspecte, sens dubte més rellevant: la liberalització de fons que la seva aplicació produiria sobre l'estructura financera.
Segons dades elaborades pel departament d'estudis de Pimec, l'estructura de les inversions de la mitjana de les pimes catalanes, excloent-hi l'hostaleria i la restauració, està composta principalment d'un 40% en crèdit a clients i d'un 35% en actiu immobilitzat.
L'estructura financera mitjana del finançament de les inversions de les pimes catalanes es compon d'un 65% de deute i d'un 35% de fons propis.
La reducció del termini de cobrament a clients, de 98 dies –que és la mitjana de termini de cobrament de les pimes actual– a 60 dies, comportaria una desinversió en clients, cosa que suposaria automàticament, d'una banda, la mateixa reducció de deute, ja que les operacions entre pimes es realitzen en un termini mitjà de 60 dies, i, de l'altra, un desendeutament important, que baixaria del 65% al 58% del deute sobre el passiu total reduït d'un 16%.
Si a allò descrit amb anterioritat hi afegim que l'estricta normativa del nostre pla comptable obliga les nostres empreses a comptabilitzar l'immobilitzat a preu d'adquisició amortitzat pels anys transcorreguts i actualitzéssim el valor dels actius immobilitzats a preus corrents, la qual cosa els incrementaria, segons les dades que publica la central de balanços del Banc d'Espanya, d'un 50%, la nova estructura financera de la pime catalana, aplicats aquests dos efectes, seria d'un autofinançament del 52%, cosa que permet afirmar el següent:
1. La pime catalana hauria de tenir en els seus llibres la mateixa estructura financera que la pime europea dels països avançats.
2. L'efecte pervers de la mala aplicació de la llei per combatre la morositat perjudica la solvència de la pime en benefici del sistema financer, que és el que fa un gran negoci, amb un circulant sobredimensionat per l'incompliment de la normativa en el termini de cobrament, la qual cosa obliga les empreses a incrementar el seu finançament en l'import de l'excés del finançament.
3. L'efecte de la llei 3/2004 i la normativa comptable perjudica notablement el ràting Basilea de les empreses catalanes davant les europees de països avançats.
4. Les necessitats financeres en deute de les pimes es reduirien d'un 25% del seu import, la qual cosa permetria un desfogament de les necessitats de crèdit i uns costos financers molt menors, que corresponen als 9.000 milions d'euros esmentats anteriorment que perdria la banca d'ingressos per les seves activitats ordinàries, o hauria de negociar-los amb les grans empreses i els governs.
