Preus continguts pels efectes socials de la pandèmia
El lloguer mitjà va caure un 9% a Barcelona en el darrer any
Va augmentar un 2% a la resta de Catalunya
Els preus dels lloguers s’han mantingut prou continguts pels efectes socials de la pandèmia, segons les estadístiques recollides per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, entitat col·laboradora de l’Institut Català del Sòl, que fa el registre i dipòsit dels contractes d’arrendament i les fiances corresponents.
En el darrer informe elaborat per l’entitat, que recull dades del primer trimestre de l’any 2021, es constata que la mitjana dels preus dels lloguers a Barcelona ha baixat un 9% respecte als 1.005 euros del tercer trimestre del 2019, fins a arribar als 905 euros entre gener i març. En canvi, s’ha registrat el nombre més alt de nous contractes de tota la sèrie estadística, 14.399.
Excloent-hi Barcelona, la renda contractual mitjana al conjunt de Catalunya va augmentar el 2020 un 2,1% respecte a la mitjana del 2019 i es va situar en els 636 euros al mes. En el primer trimestre de l’any, la renda mitjana ha arribat fins als 617 euros. El nombre de contractes signats va ser de 28.840.
En el cas de la capital catalana, la renda màxima en els darrers exercicis es va registrar el tercer trimestre del 2019, amb un preu mitjà de 1.005 euros. I a la majoria de ciutats catalanes l’evolució dels preus puja en el tercer trimestre del 2020, quan s’anoten preus mitjans de 1.204 euros a Sant Cugat del Vallès, de 1.028 a Castelldefels i de 745 euros a Sant Boi de Llobregat, entre d’altres.
Pel gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, el descens de preus és un efecte directe de la falta de mobilitat i de les conseqüències socials derivades de la pandèmia, que ha provocat el retorn de famílies, estudiants o gent desplaçada, entre d’altres. “La baixada de preus a Barcelona no ha estat conseqüència de la llei de contenció de rendes que va entrar en vigor el setembre del 2020, sinó que el principal factor d’aquesta baixada ha estat la reducció de la demanda provocada per la situació pandèmica. Una circumstància que es dona en altres ciutats a banda de Barcelona, com Madrid, Nova York i Londres, malgrat que no hi hagi legislació de control del preu del lloguer”, explica Gorgues.
Crítica amb la contenció
La Cambra de la Propietat és molt crítica amb la llei de contenció de lloguers i considera que “fins ara no se n’ha pogut demostrar l’eficàcia”. “Està provocant inseguretat jurídica entre els llogaters, que prefereixen no posar els seus pisos al mercat arran del recurs que s’ha presentat contra la llei i s’esperen fins que hi hagi una sentència del Tribunal Constitucional”, relata.
“Ara la situació és pitjor que setmanes enrere, perquè els propietaris que tenen un o dos pisos no els volen llogar perquè no saben a quin preu ho hauran de fer, si al preu limitat o al de mercat”, diu Gorgues. I hi afegeix: “S’està generant una espera que durarà uns mesos fins que hi hagi sentència del TC.”
“El mercat de lloguer s’autoregula per buscar l’equilibri, i ho fa en etapes de pujades però també de baixades, i cap d’aquestes etapes és infinita. Aquesta llei, a més a més, posa el focus en els grans tenidors, una figura que a Catalunya és totalment minoritària, ja que la majoria de propietaris són persones físiques amb un o dos habitatges”, explica.