Adéu a la hipoteca

Fa unes setmanes, el jutge degà de València, Pedro Viguer, alertava de l’augment de les demandes per impagament d’hipoteques a causa de la pujada dels interessos, en un moment d’elevat endeutament de la població. Viguer va assegurar que en dos anys aquest tipus de demandes s’havien doblat als jutjats de València, i han passat de 243 el 2005 a 549 el 2007.
En aquesta situació extrema estava Ramona Pulido, una dona de 58 anys que, amb una pensió no contributiva de 320 euros al mes, es veia incapaç de fer front al pagament dels 750 euros mensuals pel crèdit hipotecari que havia contret amb una entitat bancària. Ramona s’havia endeutat per pagar als seus germans la part que els corresponia del pis de Gandia on viu, heretat dels seus pares, i per fer-hi unes reformes. Ramona no pot treballar i els seus dos fills, casats i amb les seves pròpies hipoteques, no podien ajudar-la. Assegura que va esgotar totes les possibilitats per tal de mantenir la seva casa del carrer Joan de Joanes i que, quan pensava que anava a perdre-la, desesperada, va recórrer a l’Agència de l’Habitatge d’aquesta localitat. Ara ja dorm tranquil·la.

L’Ajuntament, a través de l’empresa municipal Iniciatives Públiques de Gandia, va comprar el pis de Ramona per 115.000 euros, a fi de sumar-lo als 818 habitatges protegits de què disposa el consistori per llogar. Ara la propietària seguirà gaudint de la vivenda a canvi d’un lloguer de 150 euros al mes durant els pròxims vint anys. A partir d’aquesta data, es renegociarà la mensualitat, però l’Ajuntament de Gandia garanteix que ni en aquest ni en cap altre cas el llogater serà desnonat. Ramona admet que és dur no seguir sent propietària de la pròpia casa, però es consola pensant que hi podrà viure tota la vida i que quan ja no hi sigui “el meu pis passarà a algú que estigui en la mateixa situació que jo”.

José Manuel Orengo, alcalde de la localitat, afirma que amb aquesta mesura pionera a l’Estat espanyol, a la qual es pot acollir qualsevol gandià amb dificultats per fer front a la hipoteca, “no estem fent cap favor, estem concedint un dret constitucional, el dret a la vivenda, al marge del nivell de renda que es tingui”. A més, assegura que “és una mesura beneficiosa per a tots i a un cost zero per a les arques públiques”. Com que es tracta d’una iniciativa social, “no hi ha la menor intenció d’aconseguir beneficis, sinó d’afrontar els problemes dels veïns a temps i evitar que acabin engrossint les llistes de demanda d’habitatges protegits”, assegura el primer edil socialista. Fernando Mut, regidor d’Urbanisme, calcula que en aquesta localitat de 82.000 habitants hi ha actualment un dèficit de 450 habitatges protegits, i que la mesura d’adquirir-ne de ja construïts surt millor per a tots.

L’Ajuntament, per pagar el que queda pendent de la hipoteca, adquirir el pis, catalogar-lo com a protegit i incloure’l a la bossa de lloguer rep suculentes subvencions, tant del ministeri de Vivenda com de la Generalitat. La quantitat que li correspon pagar al llogater s’estipula individualment, depenent del preu de taxació del pis, dels anys que hagi estat pagant la hipoteca, dels ingressos que tingui i de les ajudes que per tant li corresponen. A grans mals, grans remeis.