Economia
La llet, gairebé a preu de gasolina
La inflació va créixer el 2007 un 4,3%, una dècima més que a lEstat
Els aliments del cistell de mercat van consumar una escalada històrica el 2007. Els enemics dels pressupostos familiars són productes bàsics com la llet i el pa, que a Catalunya es van encarir un 31% i un 11,8% respectivament, i, juntament amb l’alça del petroli, són els responsables d’empènyer la inflació fins al 4,3%, una dècima més que a l’Estat.
El govern central s’exculpa del repunt inflacionista esgrimint que les causes són “exògenes”: les males collites de cereals (agreujades pel creixement de la demanda de la Xina i l’Índia) i un barril de petroli que ronda el sostre dels 100 dòlars.
Si bé l’encariment del cru és igual per a tothom a nivell internacional, Espanya és una excepció en el desorbitat augment dels preus del pa i la llet. En el cas de la llet –i derivats com ara la mantega, el formatge i el iogurt– hi ha un problema d’oferta, ja que existeix una quota de Brussel·les que limita la producció a 6,1 milions de tones, quan la demanda és de 9 tones.
Després d’una escalada del 31% (un 12% només durant el mes d’octubre), un litre de llet costa entre 0,99 i 1,06 euros, mentre que un litre de gasolina sense plom de 95 octans ronda els 1,20 euros a les benzineres catalanes. Des de la seva refundació la tardor de l’any passat, la Comissió Nacional de la Competència (CNC) està investigant si la pujada dels preus obeeix a un pacte il·legal de la indústria alimentària. El secretari d’Estat d’Economia, David Vegara, es va remetre ahir a l’expedient obert a la CNC, òrgan totalment independent ara del ministeri, per evitar valorar-ho.
A més de la llet, l’encariment del cistell de mercat es complementa amb la carn d’oví (11,2%), els ous (10,6%), els llegums (7,9%) i els cereals i derivats, com ara pastes i farines (6,7%). Alhora l’encariment dels carburants pel preu del cru apuja el transport un 6,5%.
Objectiu oblidat
Ni el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, ni Vegara van ocultar que la inflació del 2007 és una mala dada. Tot i que va obviar la desviació de més de dos punts respecte a la previsió del 2%, Solbes va garantir que l’augment de l’IPC del 4,2% a l’Estat és el “sostre” i que ja es va tocar el 2006 i entre maig i juny del 2001. El pronòstic de Solbes és que l’IPC es mantindrà igual fins a la primavera i que el 2008 no hi haurà més augments.
La previsió és acabar el 2008 per sota del 3%. “Sempre que el preu del petroli no augmenti fins a 125 dòlars...”, va alertar un Vegara escaldat per l’alça del cru en l’últim trimestre, des de 70 dòlars a més de 90. Solbes també va culpar les famílies per una inflació que “és conseqüència, en part, de l’excés de consum energètic que té Espanya per unitat de producte”.
El govern central s’exculpa del repunt inflacionista esgrimint que les causes són “exògenes”: les males collites de cereals (agreujades pel creixement de la demanda de la Xina i l’Índia) i un barril de petroli que ronda el sostre dels 100 dòlars.
Si bé l’encariment del cru és igual per a tothom a nivell internacional, Espanya és una excepció en el desorbitat augment dels preus del pa i la llet. En el cas de la llet –i derivats com ara la mantega, el formatge i el iogurt– hi ha un problema d’oferta, ja que existeix una quota de Brussel·les que limita la producció a 6,1 milions de tones, quan la demanda és de 9 tones.
Després d’una escalada del 31% (un 12% només durant el mes d’octubre), un litre de llet costa entre 0,99 i 1,06 euros, mentre que un litre de gasolina sense plom de 95 octans ronda els 1,20 euros a les benzineres catalanes. Des de la seva refundació la tardor de l’any passat, la Comissió Nacional de la Competència (CNC) està investigant si la pujada dels preus obeeix a un pacte il·legal de la indústria alimentària. El secretari d’Estat d’Economia, David Vegara, es va remetre ahir a l’expedient obert a la CNC, òrgan totalment independent ara del ministeri, per evitar valorar-ho.
A més de la llet, l’encariment del cistell de mercat es complementa amb la carn d’oví (11,2%), els ous (10,6%), els llegums (7,9%) i els cereals i derivats, com ara pastes i farines (6,7%). Alhora l’encariment dels carburants pel preu del cru apuja el transport un 6,5%.
Objectiu oblidat
Ni el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, ni Vegara van ocultar que la inflació del 2007 és una mala dada. Tot i que va obviar la desviació de més de dos punts respecte a la previsió del 2%, Solbes va garantir que l’augment de l’IPC del 4,2% a l’Estat és el “sostre” i que ja es va tocar el 2006 i entre maig i juny del 2001. El pronòstic de Solbes és que l’IPC es mantindrà igual fins a la primavera i que el 2008 no hi haurà més augments.
La previsió és acabar el 2008 per sota del 3%. “Sempre que el preu del petroli no augmenti fins a 125 dòlars...”, va alertar un Vegara escaldat per l’alça del cru en l’últim trimestre, des de 70 dòlars a més de 90. Solbes també va culpar les famílies per una inflació que “és conseqüència, en part, de l’excés de consum energètic que té Espanya per unitat de producte”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.