El Suprem conclou que els ERTO per covid no computen per l’atur
La decisió del tribunal crea jurisprudència i acaba amb la batalla jurídica d’alguns afectats
El ple de la Sala del Social del Tribunal Suprem ha sentenciat que els períodes en què un treballador va estar afectat per un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal (ERTO) no computen per a la prestació de l’atur. Així, si una persona ha estat quatre anys en una empresa però ha estat vuit mesos afectat per un ERTO durant la covid, el període que compta per a la prestació de l’atur és de tres anys i quatre mesos. El Suprem explica que la normativa especial de la covid no introduïa una nova regla de la qual es pogués derivar que aquesta classe de desocupació generés més beneficis que els previstos amb caràcter general, fins al punt que calgués entendre’l com a cotització per desocupació i permetés lucrar un nou període de prestació.
La sentència, ponència del magistrat Sebastián Moralo, aclareix que el reial decret aprovat per fer front a la covid només volia assegurar-se que aquesta exoneració excepcional de cotitzacions empresarials en aquells períodes “no incidia negativament en la situació jurídica del treballador”.
Per tant, la llei “no pretenia generar un dret diferent i més extens que el previst a la Llei General de la Seguretat Social, sinó mantenir per al treballador el mateix estatut jurídic reconegut a la normativa ordinària, tot i la inexistència de cotitzacions empresarials en el període de prestació de desocupació covid”.
La sentència exposa, amb tot, que res impedeix que s’admeti la possibilitat de generar períodes de desocupació pel sol fet de la cotització, no acompanyada de la realització efectiva d’una ocupació cotitzada, però aquestes situacions excepcionals “hauran de ser previstes de manera expressa a la llei”.
“Si hagués estat aquesta la voluntat del legislador amb la promulgació de la normativa”, afegeix la sentència, “ho hauria fet constar expressament”. Atès que la norma no preveu el dret, la sala conclou que és aplicable la regla general de la Seguretat Social que exclou aquesta possibilitat.
La decisió del Suprem, que crea jurisprudència, posa el punt i final a la discussió jurídica que alguns afectats havien batallat davant dels tribunals, en no estar d’acord amb la doctrina aplicada pel Ministeri de Treball que és la que ara ha avalat el màxim tribunal espanyol.