Un “govern semàfor” en la cruïlla més perillosa
La crisi de credibilitat del tripartit de socialdemòcrates, liberals i verds actua d’amplificador dels dubtes econòmics
L’ombra d’Angela Merkel –quan encara no fa tres anys de la seva sortida de l’escena política– és allargada. El seu lideratge durant setze anys a Alemanya i Europa –amb llums i ombres– contrasta amb l’erràtica gestió del seu successor, Olaf Scholz (SPD), i del seu ministre d’Economia, Robert Habeck, del partit verd, que molts dirien que formen part del problema i no de la solució de la crisi de confiança que viu el país.
La “coalició semàfor” de l’SPD, l’FDP i Els Verds, enxarxada en debats interminables sobre les polítiques de despesa, va encaixar un revés important quan el Tribunal Constitucional va tombar els comptes públics del 2023. Això va marcar la negociació dels pressupostos del 2024, pendents d’aprovació. Amb profundes diferències entre els socis del govern federal tripartit, finalment tiraran endavant amb una retallada important en les partides socials per complir amb els compromisos contrets en el si de l’OTAN d’assolir el 2% del PIB en defensa.
Amb un deute públic del 64% del PIB (el de l’Estat espanyol se situa per sobre del 107%), tot faria pensar que el govern federal té marge per finançar els reptes econòmics derivats de la transició energètica i digital, però no és així. La llei fonamental, la Constitució alemanya, recull des del 2009 un mecanisme anomenat Schuldenbremse, o “fre a l’endeutament”, que obliga l’executiu a mantenir una estricta disciplina fiscal. Aquesta mesura es pot suspendre en situacions excepcionals com ho va ser la pandèmia o les inundacions de la vall de l’Ahr del 2021.
Rebuig pressupostari
Ara bé, el TC és l’ens que vigila que no hi hagi abusos i a finals de l’any passat va rebutjar la decisió del govern de Scholz de reassignar uns 60.000 milions d’euros d’endeutament, que es van aprovar per fer front a la pandèmia i que no es van gastar, a un fons per al clima. La resolució del TC va originar un gran problema al govern perquè havia de treure recursos per finançar la necessària transformació energètica del país d’altres partides, i a la pràctica va obligar a revisar els pressupostos del 2023 i el projecte del 2024 que ja havia estat negociat.
En aquest context polític i amb l’economia estancada, els partidaris de revisar la Schuldenbremse són cada cop més. Entre els quals, molts economistes que pensen que està impedint fer les inversions que l’economia necessita.
En aquest sentit, Marcel Fratzscher ha escrit: “El complex sistema federal d’Alemanya, conegut pels seus sòlids controls i equilibris, va ser dissenyat per fonamentar els seus principis democràtics i impedir un retorn a l’autoritarisme. Com a tal, prioritza l’estabilitat per sobre de la velocitat i la flexibilitat. Aquesta preferència ara està passant factura a l’economia, ja que Alemanya necessita urgentment implementar importants reformes regulatòries, fiscals, industrials i comercials.”
Enmig de tot aquest atzucac, el govern d’Olaf Scholz, lluny de parlar amb una única veu, s’ha convertit en un galliner. Obligat a imposar austeritat en els diversos ministeris, el titular de Finances, Christian Lindner (FDP), ha rebut queixes i incompliments per part de la resta de carteres, que es resisteixen a fer retallades. Els Verds, que controlen el macroministeri d’Economia i Medi Ambient, amb el controvertit Robert Habeck, han demanat més recursos; també ho ha fet el ministre de Defensa, Boris Pistorius (SPD), partidari de reintroduir el servei militar, que no en té prou a ser el ministeri que ha estat prioritzat en inversió.
