Les caixes catalanes rebutgen que el Banc d'Espanya pogués controlar les fusions

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha recomanat a l’executiu espanyol que traspassi al Banc d’Espanya la competència de les comunitats autònomes d’autoritzar fusions entre caixes de diferents territoris, per facilitar les operacions en temps de crisi i evitar ingerències polítiques. Les caixes defensen el sistema financer català i recorden que ja treballen amb total independència.

La fusió de dues o més caixes d’estalvi amb seu social en comunitats autònomes diferents ha de ser autoritzada pels governs corresponents, sense que l’Estat hi pugui intervenir. La competència exclusiva sobre l’autorització de l'absorció, la fusió, la dissolució i la liquidació voluntària de les caixes, així com el control de l’activitat creditícia i de gestió, rau en els governs que tenen transferides aquestes atribucions, bé en els seus estatuts o a través de la Lofca el 1988.

Per tant, en cas que, per exemple, una entitat catalana volgués fusionar-se o absorbir una caixa manxega, després que les dues entitats haguessin arribat a un acord, necessitarien el vist-i-plau de la Generalitat i del govern de Castella La Manxa.

Les fusions a mans del Banc d’Espanya?
Però des de fa uns mesos han revifat els arguments de sectors polítics i financers partidaris de retirar aquestes competències a les comunitats autònomes i concentrar-les en l’Estat. La mesura serviria, segons aquests sectors, per evitar ingerències polítiques dels governs, que actuarien moguts per la por de perdre la influència que els suposa tenir representació pública en els seus òrgans rectors.

Directius de les principals caixes de l’Estat haurien expressat a Rodríguez Zapatero el seu interès perquè sigui el Banc d’Espanya l’únic organisme competent per autoritzar o vetar una fusió entre caixes del mateix territori o de diferents perquè aquestes operacions atenguin només a criteris econòmics. I Zapatero ho veuria amb bons ulls.

Aquest argument s’ha vist reforçat per un informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) fet públic fa uns dies, que manté que cal suprimir els “obstacles amb què xoquen les entitats per obtenir fons propis”i recomana “suprimir l'obligació d'una autorització de les autoritats regionals per a les fusions" i que sigui l’Estat qui les autoritzi.

Però el cert és que els mateixos arguments que aporten els qui estan a favor de retirar aquesta competència a les comunitats autònomes es podrien aplicar del Banc d’Espanya, ja que el governador del BCE és triat pel president del govern espanyol.

Laminar competències estatutàries
La recomanació de l’OCDE implicaria suprimir una competència que l’Estatut de Catalunya estableix en l’article 120, que recull una legislació pròpia aprovada pel Parlament de Catalunya, en la qual es determina clarament que les absorcions i les fusions de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya han de ser autoritzades la Generalitat.
L'expresident de Caixa Catalunya i catedràtic de la UAB Antoni Serra Ramoneda adverteix que si bé és cert que les fusions entre caixes de diferents territoris tindrien lògica de mercat, “treure les competències a les comunitats autònomes en aquest capítol significa una modificació legal de molt abast, a banda del significatiu component polític de fer un pas enrere restant competències que es van cedir fa vint anys”.

Ramoneda considera que amb la legislació actual les fusions es poden dur a terme sense necessitat que hi intervingui l’estat, i rebat l’argument de l’OCDE que aquesta capacitat de veto de les autonomies pot perjudicar les caixes que volen obtenir fons propis: “si les caixes estiguessin sense oxigen, els governs acceptarien qualsevol solució per salvar-la i no posarien impediments, d’això en podem estar ben segurs”.

Amb tot, l’expresident de Caixa Catalunya creu que si la fusió no fos una qüestió de vida o mort per una de les dues entitats, “el govern que tingui la caixa de menor dimensió hi posaria pegues, perquè veuria molt disminuït el seu poder i la seva representació en la nova entitat, i tindria por que la seva obra social quedés diluïda”.

Les caixes, satisfetes amb el sistema actual
Mentre des de la capital de l’Estat i des de l’OCDE es veu perill d’intromissió política en l’activitat de les caixes –temor que focalitzen sobretot en Catalunya i Euskadi-, les entitats catalanes defensen el marc legal vigent i lloen el marc d’independència en què operen.

Des de Caixa Terrassa, el seu director general, Enric Mata, recorda que “la qüestió és jurídicament molt clara”, i remarca que “la Generalitat sempre ha demostrat una absoluta neutralitat i respecte sobre les actuacions i les estratègies de cada caixa, amb la voluntat de dotar de la màxima estabilitat a aquestes entitats”. En aquest sentit, afegeix Mata, “ens consta que el model de caixes catalanes és altament valorat i envejat per les altres comunitats”.

En la mateixa línia es pronuncia Dídac Herrero, director general de Caixa Manlleu: “la nostra posició és respectar el que marca la llei, que en aquest cas és molt clara sobre l’atribució de competències”. Aquesta entitat, com explica Herrero, “sempre ha estat defensora de les aliances i col·laboracions amb altres caixes, tant amb les catalanes com de la resta de l’estat espanyol, com a alternativa a les fusions”.

Caixa Sabadell apel·la a la bona salut del sistema financer català per defensar el manteniment de l’statu quo actual: ”el sistema de caixes català, format per deu entitats de diferent dimensió, sempre ha funcionat i funciona correctament, per tant, no veiem cap necessitat de modificar-lo ni tampoc d'alterar les bases sobre les quals se sustenta”, argumenta Jordi Mestre, director general de l’entitat vallesana. Pel que fa a les fusions, destaca que “cal tenir en compte que aquestes operacions a la resta d’Espanya han respost a criteris no sempre lligats a qüestions econòmiques i d’eficiència. Però cada cas és únic i s’ha d’analitzar per separat per entendre’l”.

Finalment, Caixa Manresa posa èmfasi en el fet que a Catalunya mai no hi ha hagut ingerència política en el funcionament de les caixes, “sempre s’ha pogut treballar amb independència, en un equilibri raonable i de diàleg constant”, apunta Feliu Formosa, director general de l’entitat. “Cadascú ha sabut situar-se en el seu paper amb la màxima professionalitat. Els consells d’administració tenen representants electes de la societat, un sistema no sempre ben entès però que funciona molt bé i s’ha de mantenir”, conclou Feliu Formosa.