"Ens hem d'acostumar a ser una mica més pobres"

Manca de finançament, excés de regulació i d'impostos, rigidesa del mercat de treball... Són alguns del problemes que viuen els empresaris. El seu màxim representant, Joan Rosell, president de Foment del Treball, explica els entrebancs que tenen les empreses, però mostra un bri d'optimisme i creu que Catalunya liderarà la sortida de la crisi a l'Estat. I per això cal que l'empresariat tingui un paper determinant.

Abaratir l'acomiadament és el debat de moda. És el debat correcte?
De cap manera. Hem de respectar les lleis que tenim. De cara al futur s'haurà de fer: hem de simplificar l'entrada i la sortida del mercat de treball i veure com som capaços de crear més ocupació, que no es crea per decret sinó perquè hi ha emprenedors disposats a crear empreses. Al sector privat se li ha de donar més confiança per poder contractar.

Com?
Hem de modernitzar la legislació actual. Per exemple, el cas de Seat: els treballadors s'han mostrat disposats a congelar-se el sou a canvi de feina. I hi ha empreses que es plantegen rebaixar-se un 5% el salari si se n'assegura la continuïtat, però això la legislació espanyola no ho permet, perquè tenim uns convenis molt tancats, desfasats, i ara hem de definir quines regles del joc calen en aquesta situació econòmica.

Seat es posa com a model, però els sindicats insisteixen a apujar els sous segons l'IPC previst, del 2%.
La inflació prevista no existeix, el govern no ha dit mai que serà del 2%, no és als pressupostos, i l'únic escrit per part del govern és l'1%. Però l'increment de sou no és el tema. La clau és què passa amb els sectors i les empreses on hi ha una davallada importantíssima de les vendes, com l'automoció. Hem de buscar fórmules per mantenir aquestes empreses.

Si aquestes fórmules són congelar sous, no s'ho han d'aplicar també els directius?
Hi ha molts exemples de baixades de sous. Però aquest és un tema que s'ha de tocar, i s'ha de fer obertament. Sóc partidari que els sous dels directius, el seus beneficis, bonus, les stock options, etc., es facin totalment públics i vagin en funció de la rendibilitat de les empreses. Estic absolutament d'acord que si hi ha casos com el d'AIG, els Estats posin impostos que gravin aquesta arribada de bonificacions totalment indecents.

Però estaria d'acord que en època de vaques magres es limitessin els salaris dels executius?
En èpoques difícils, els directius que són bons estan disposats a fer qualsevol cosa. I els empresaris, especialment els petits, en èpoques de vaques magres a final de mes no cobren. Però també volen veure que no són només ells els que estan fent alguna cosa. Nosaltres veiem amb estupefacció que els sous a l'administració pública s'han apujat un 3,9%. És un autèntic escàndol, en un país que està en crisi és una vergonya.

Cal un pacte d'Estat contra la crisi per anar tots en la mateixa direcció?
Sí, entre tots: govern i oposició, perquè de la crisi hem de sortir-ne tots plegats. Això vol dir que en el futur haurem de ser una mica més pobres. Ens hem d'acostumar a ser una mica més pobres perquè aquest estat del benestar té uns costos brutals i no el podem mantenir tal com està ara. L'hem de fer molt més eficaç, i per això l'administració ha de ser molt més eficaç.

Catalunya és a la cua en creixement econòmic. Això revela que tindrà més dificultats per sortir de la crisi que la resta de l'Estat o d'Europa?
Tenim les mateixes dificultats que tenen els altres països. Estem igual que Roine-Alps, el Piemont, la Llombardia, Baden-Württemberg... Són territoris molt industrials, i aquí a més ens afecta de manera molt important el turisme. I tots aquests sectors han tingut una davallada important. Però en el moment de recuperació, també ens posarem al davant, perquè quan aquests sectors deixin d'estar tocats, ho notarem. Esperem que arribi com més aviat millor, però encara no ho veig.

El dèficit fiscal de Catalunya ha influït perquè l'economia evolucioni cap a pitjor?
Tenim un finançament incorrecte, deficient, i fa que les coses siguin més difícils d'arreglar. Hem de mirar la realitat dels números i polititzar-los molt poc. I a partir d'aquí, fer les comparacions, que són claríssimes, i canviar el model radicalment.

I les empreses, no troben solucions a la manca de liquiditat?
Que falta liquiditat ho estem dient des del principi del 2008. Però això també s'arregla, una part important, si les administracions local, autonòmica i estatal paguen els proveïdors. Això seria el més revolucionari. El deute dels ajuntaments arriba a 30.000 milions d'euros, i està deixant molta petita empresa al carrer. L'administració catalana paga a 72 o 73 dies i ara estem intentant que ens pugui donar una sèrie d'instruments per avançar pagaments a les empreses. I amb el finançament de l'ICO, quants papers s'han d'omplir? Són tants, tan complicats, amb tantes garanties, amb tants entrebancs, que al final el finançament de l'ICO només és possible per a empreses grans i no petites. Una altra cosa que hem demanat moltes vegades, i no ens han fet ni cas, és que l'IVA el paguis quan t'han pagat la factura, no abans. L'administració no està sent prou flexible i veu com molta petita empresa està quedant sense possibilitat de futur perquè no cobra.

S'han de rebaixar les cotitzacions socials?
És clar que caldria, i que ens agradaria tenir cotitzacions socials com les que tenim a Europa. Però per molt que ho diguem, en aquests moments els números de la recaptació diuen que és impossible. Per tant, no ens compliquem la vida, ho hem de fer tot més fàcil: si una empresa presenta un expedient de regulació d'ocupació, la conselleria de Treball ha de contestar ràpidament, perquè si deixa una empresa dos mesos negociant l'ERO, acabarà havent de tancar. Per tant hem de canviar la legislació, per fer-la pràctica. Tenim massa lleis, i com que en tenim tantes, no es compleixen. Rebaixem a la meitat el nombre de lleis.

Solbes va actuar correctament en la diagnosi inicial de la crisi?
Ell tenia tota la informació al seu abast i no crec que sigui tan burro per equivocar-se. Si ho ha fet bé o malament... El que és clar és que ha fet uns pressupostos del 2009 que no serveixen, perquè els ha fet amb dades del 2008. Hem de ser realistes: que no ens assabentem a final d'any que tenim un dèficit del 8% o el 9%. Si ho sabem ara mateix, diguem-ho.

Dijous es farà la cimera del G-20. Creu que s'avançarà cap a la sortida de la crisi de manera coordinada i amb mesures efectives?
Tant de bo, però no ho veig clar. La sortida de la crisi és una sortida de reforma estructural de l'economia mundial sencera. L'FMI està dient ara que l'evolució de l'economia mundial serà negativa, quan al novembre deia que creixeria un 2,2%. Això vol dir que informació correcta, puntual i bona, no la té ningú.

I contra l'atur, el govern central aposta pel foment de l'obra pública.
És clar que sí. Despesa en inversió sí, però també abaixar la despesa corrent. El pes del sector públic en l'economia espanyola i catalana està al voltant del 40%. Per tant, si el sector públic ho fa bé, l'economia té moltes possibilitats d'anar bé. Si no, no. De la mateixa manera que hem fet reestructuracions de molts sectors, ¿per què no fem una reestructuració important de les administracions? En aquesta situació, una empresa privada ha d'acomiadar i no ens ha de fer por que les administracions públiques, en un moment donat, hagin d'acomiadar.

També dijous se celebren eleccions a la CEOE. Quin ha de ser el marc de relacions ideal entre Foment i la CEOE?
El que hem tingut durant molts anys i que tornem a tenir ara. Parlar-nos de tu a tu, dir les coses i tractar entre tots de posar damunt la taula idees, propostes alternatives, i dir les coses que funcionen, les que no funcionen, etc. Les relacions han millorat moltíssim respecte del que hi havia fa una sèrie d'anys, quan teníem una batalla campal perquè demanàvem unes coses a la CEOE que no ens les donava. Aquests últims mesos hi ha hagut un canvi important en la CEOE i el president està capgirant l'organització, que era totalment imprescindible, i des de Foment li donem suport.

Què li sembla que Endesa hagi acabat en mans italianes?
Llei de vida. El que seria bo un dia és explicar com s'ha arribat a aquest final. Hi ha hagut massa política pel mig. Si només hi hagués hagut empreses defensant interessos, s'hauria arribat a una altra solució. El que és clar és que una empresa estatal, a Itàlia no la compra ningú.