Bancs contra Estats

"Difícil­ment pots com­prar un Estat, però els Estats poden com­prar Europa", es quei­xava el febrer del 2008 el pre­si­dent de l'elèctrica Iber­drola, Igna­cio Sánchez Galán, sobre les desi­guals armes que tenia per defen­sar-se d'una opa del gegant públic francès EDF.

Un any després, els estralls de la pit­jor crisi finan­cera des del 1929 han estès l'alarma de Galán al mapa de la banca on, com al sec­tor energètic, ara hi con­vi­uen bancs pri­vats i sans amb bancs res­ca­tats pels seus Estats amb injec­ci­ons de diner públic o direc­ta­ment naci­o­na­lit­zats.

Les per­ju­di­ca­des són les enti­tats espa­nyo­les, que ara es pre­gun­ten quin és el bene­fici de superar un exa­men més sever per part del Banc d'Espa­nya si el resul­tat és una lliga desi­gual. El pri­mer a alçar la veu va ser Alfredo Sáenz, vice­pre­si­dent del San­tan­der, quan va denun­ciar que Brus­sel·les per­me­tia donar "vita­mi­nes extra" a algu­nes enti­tats.

Res­cats britànics
Amb un peu al Regne Unit des del 2004 amb la filial Abbey, el San­tan­der es troba ara com­pe­tint al país bres­sol del libe­ra­lisme amb el Royal Bank of Scot­land (RBS) i el fusi­o­nat Lloyds-HBOS, dels quals l'Estat britànic és el pri­mer acci­o­nista amb el 60% i el 43% del capi­tal, res­pec­ti­va­ment. Dels tres ali­ats que van llançar una opa sobre ABN Amro, el San­tan­der és ara l'únic pri­vat, men­tre que RBS és de majo­ria esta­tal i For­tis va ser naci­o­na­lit­zat per Bèlgica i Luxem­burg i, després, venut al francès BNP Pari­bas. Un cas sen­si­ble per un doble motiu: l'Estat francès va injec­tar a BNP Pari­bas 2.550 mili­ons d'euros per sane­jar-lo en plena com­pra de For­tis i, alhora, les pres­si­ons del govern belga sobre els jut­ges perquè apro­ves­sin l'ope­ració van abo­car l'exe­cu­tiu a dimi­tir.

A diferència dels ajuts direc­tes de molts socis de la UE, Espa­nya s'ha limi­tat a crear un fons de com­pra d'actius i a ofe­rir avals. "Aquí les mesu­res són pura­ment de liqui­di­tat, qui res­pon aquí és el banc amb la seva firma", esgri­meix la pre­si­denta de Banesto, Ana Patri­cia Botín.

Sota el man­dat de Luis Ángel Rojo i després de Jaime Caru­ana, el Banc d'Espa­nya va intro­duir l'obli­gació de fer pro­vi­si­ons anticícli­ques: fer un coixí en etapa de bonança per cobrir impa­ga­ments de moro­sos en època de crisi. Enro­bus­tia bancs i cai­xes, però al preu de lluir menys bene­fi­cis que els rivals.

Lliure com­petència
Men­tre The Wall Street Jour­nal cele­brava el model del Banc d'Espa­nya com a exem­ple a expor­tar, els ajuts d'Estat pre­mi­a­ven la mala gestió i Roberto Higuera, con­se­ller dele­gat del Popu­lar, lamenta el "tren­ca­ment de la lliure com­petència". "Afa­vo­rir els bancs amb més pro­ble­mes situa en con­di­ci­ons d'injusta desi­gual­tat els millors, com els espa­nyols", raona.

Per Jaume Guar­di­ola, con­se­ller dele­gat del Saba­dell, "hi ha el risc que el pas del temps faci obli­dar l'ori­gen de la reca­pi­ta­lit­zació", i un banc res­ca­tat no hau­ria de poder com­prar en el futur. Des de la patro­nal bancària AEB, Miguel Martín crida a "no per­me­tre que la desi­gual­tat com­pe­ti­tiva s'esten­gui a Espa­nya", on tre­ba­llen molts naci­o­na­lit­zats com Deutsche Bank.