Economia

Les borses ignoren Trichet i cauen arrossegades pels EUA

La rebaixa de qualificació dels Estats Units per S&P provoca descensos generalitzats, i places com ara Frankfurt s'hi deixen un 5%

La decisió del BCE de comprar bons espanyols i italians fa baixar la seva prima de risc

Standard & Poor's (S&P) va pesar més que la resposta del Banc Central Europeu (BCE) a la crisi del deute, i les borses van caure amb força en un dels dilluns més temuts dels últims temps. No n'hi havia per a menys. La històrica rebaixa del ràting dels Estats Units va obrir una nova era en la qual ni la primera potència és intocable ni la seva economia tan segura. I així ho van entendre els mercats, que es van desplomar tot seguint la tònica de Wall Street.

No va fer falta que obrís el Dow Jones. Amb el mercat de futurs dels EUA a la baixa, les borses europees ja estaven en vermell al matí, amb l'excepció de l'espanyola i la italiana, que veien que el descens de la seva prima de risc animava els inversors. Però va sortir el sol a Nova York i Wall Street va despertar amb importants descensos, la qual cosa va acabar de deprimir els índex del Vell Continent i va provocar que es fes el tomb ràpidament, del verd al vermell, a les borses estatal i italiana, que van acabar amb caigudes del 2,4%. L'Íbex 35 va tancar per sota dels 8.500 punts, i això no succeïa des de l'abril del 2009. El gran daltabaix, però, el van registrar les dues grans borses de l'eurozona: Frankfurt va caure un 5% i va tornar a valors de fa un any, i París, un 4,7%.

Bona acollida

La decisió de diumenge a la nit del BCE de comprar deute espanyol i italià per frenar l'escalada de la prima de risc que amenaçava de dur aquestes economies al bloqueig no es va notar a les borses (o no gaire), però sí que es va fer sentir al mercat del deute. De fet, aquesta era la intenció de Trichet. Després de batre rècords pràcticament diaris durant la setmana passada, les primes de risc espanyola i italiana van tornar ahir a valors més normals, i van arribar a baixar fins a cent punts bàsics. La de l'Estat espanyol, que es va situar divendres en els 371 punts bàsics, va tancar ahir en els 289, i la italiana es va reduir dels 374 als 302.

Trichet i els seus van aconseguir clarament abaratir els interessos dels bons de tots dos estats, però també hi van ajudar els missatges de confiança de la Comissió Europea, que ahir va elogiar els moviments del cap de setmana del BCE, el G-7 i el G-20 per calmar els mercats, i va valorar positivament les reformes fetes als estats espanyol i italià. Per Brussel·les, són “suficients” i esvaeixen qualsevol possibilitat de rescat de les seves economies. El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, es va felicitar per les mesures anunciades diumenge per la ministra d'Economia, Elena Salgado, “ja que enfortiran la disciplina fiscal i el creixement”. Per poder tornar a la confiança, Van Rompuy va fer també una crida als estats membres de la UE perquè aprovin amb urgència la flexibilització del Fons Europeu d'Estabilitat Financera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.