Gran angular

Les taronges tornen a la pesseta

Unió de Pagesos ataca de nou els intermediaris i denuncia que els productors de cítrics cobren el gènere tan barat que “es perden amb els decimals de l'euro”

Unió de Pagesos anunciava fa uns dies a Tortosa que els agricultors del cítric han dit prou. Resignats, donen la campanya d'enguany per perduda però anuncien mobilitzacions a curt termini (parlen de paralitzar el trànsit de cítrics per carretera la tardor vinent) si no es prenen mesures que els assegurin preus més justos per les taronges i les mandarines: “No és un avís, és una amenaça”, alertava Joan Montesó, responsable del sindicat agrari a les Terres de l'Ebre. Els productors diuen que es troben en “una situació inaudita” i denuncien que estan cobrant “preus irrisoris”. De fet, tant és així que per tancar les transaccions han tornat a la pesseta “perquè amb els decimals dels cèntims d'euro ens perdem”.

Els sindicats, com passa habitualment, carreguen contra “la gran distribució” perquè, asseguren, “tornarà a fer el gran negoci a costa nostra”. Montesó també s'agafa a un altre argument habitual per als agricultors: “El mercat no és transparent”, cosa que provoca, segons apunta, “que el consumidor sap que el quilo de mandarines li costa entre 1,99 i 2,40 euros però no sap que a nosaltres tan sols ens paguen entre 3 i 10 pessetes el quilo”.

Un negoci ruïnós, afirma, si es té en compte que els costos de producció oscil·len entre els 15 i els 20 cèntims el quilo. Amb aquest panorama, si la gran distribució és la causant de tots els mals, no hi ha cap canal alternatiu? Qui és aquesta gran distribució que provoca tanta misèria?

MÓN TANCAT.

El contacte directe entre productor i consumidor és una fita que, de moment, no ha aconseguit anar més enllà de plantar cartells a tocar dels camps de tarongers anunciant que allà s'hi venen taronges i mandarines a granel (estampa habitual a les carreteres de les Terres de l'Ebre). Difícil, doncs, fer créixer el negoci amb aquesta estratègia de màrqueting que confia que el públic vingui a picar a la porta de casa per comprar-te el gènere.

Una solució podria ser que el productor es busqués la vida i, al marge d'intermediaris, provés de posar les seves taronges i mandarines en les cadenes comercials, tant del mercat intern com extern, però aquesta sembla ser una mala peça al teler perquè el de la comercialització de cítrics és “un món molt tancat, difícil d'entrar-hi perquè no deixa de ser un sector molt reduït i no és fàcil donar imatge de solvència i que es refiïn de tu”.

Ho explica Gerard March, cap d'administració de Cítrics Terres de l'Ebre, una societat integrada per una dotzena de productors que conreen 600 hectàrees i que arriben a una producció de 16 milions de quilos (90% clementines i la resta taronges).

Cítrics Terres de l'Ebre, que acaba d'inaugurar una pionera línia de triatge de fruita automàtica amb llum ultraviolada, coneix bé les dificultats del procés de comercialització i, de fet, malgrat que aspira a acabar posant la seva marca al mercat, de moment aprofita els canals de la gran distribució. Un dels membres de la societat és Garcia Ballester, centenària i potent empresa valenciana que té un bon posicionament en el mercat d'Europa central: “És una comercialitzadora que sí que dóna confiança i que està reconeguda.”

A Cítrics Terres de l'Ebre admeten que no controlar directament la distribució limita a l'hora de posar preu al producte -“això ja és un altre tema”- però “almenys col·loques la fruita en el mercat”. I col·locar la fruita en el mercat no és cosa fàcil.

D'una banda, hi ha el mercat intern, que és com una utopia: “Està tan matxucat que el gènere pràcticament es regala.” Els cítrics de les Terres de l'Ebre competeixen amb els de València, Andalusia (bàsicament Sevilla) i, coses del lliure comerç, els que es produeixen al Marroc (amb una cerca a internet n'hi ha prou per trobar ofertes de l'estil “venem 200 tones de taronges del Marroc”).

Al mercat europeu, per la seva part, el producte es valora més i els preus van una mica més a l'alça tot i les despeses de transport i les comissions dels intermediaris i de “la gran distribució”. Una distribució que està en mans de les grans cadenes comercials (a l'Estat espanyol, Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés controlen al voltant del 55% dels aliments que es consumeixen i a Alemanya el control que tenen monstres com Aldi, Edeka o Metro puja fins al 75%).

Un exemple de la “gran distribució” de fruites i verdures a Europa és l'alemanya Univeg Direct Fruit que, amb seu a Bremen, fa transaccions en 25 països i té una facturació de 3,3 bilions d'euros anuals.

Provar sort a internet

Lligats de mans i peus a l'hora d'acceptar el preu que imposen els intermediaris, alguns productors exploren canals de distribució que donin més rendibilitat.

En aquest sentit, internet es presenta com un aparador òptim per contactar directament amb el consumidor sense pagar peatge. El fet que les taronges i les mandarines siguin fruites que no exigeixen un transport molt curós i que es mantinguin en bones condicions fins i tot un temps després de ser collides ajuda a tombar els impediments que sí que hi ha per distribuir altra fruita més tova i delicada.

A Benifallet Fruits s'hi van decidir l'any passat, però l'èxit ha estat relatiu. Aquesta societat produeix al voltant de dos milions de quilos per temporada i “la gran majoria va a exportació”. Apunten que “l'intermediari se't queda un marge però tu només t'has de preocupar de posar la fruita en una caixa”.

La venda per internet hauria de servir per tenir més presència en el mercat de proximitat però no és fàcil: “En part s'entén perquè es parla molt de valorar el producte proper però sovint ens és impossible competir amb els preus de les cadenes comercials.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els pagesos gironins marxaran de l'AP-7 després de sopar

PONTÓS
economia

L’acord amb el govern fa aixecar els talls dels pagesos, excepte a l’A-2 a Tàrrega

barcelona
pagesia

Els pagesos arriben a un acord i es comprometen a aixecar els talls

barcelona
tecnologia

El MWC tanca “la millor edició de la història” i planteja espais temporals per seguir creixent

Barcelona
Economia

Grífols guanya 59 milions el 2023, un 71% menys

barcelona
Economia

La inflació baixa sis dècimes al febrer, fins al 2,8% per la davallada de l’electricitat

barcelona

Diversos pagesos es concentren davant de casa del conseller Mascort a Vilablareix

vilablareix
TEcnologia

Els emprenedors doblen l’aposta al MWC, però seguint la pauta del mercat

Barcelona
política

El govern preveu rebaixar el deute tot i l’augment de la despesa en salut i educació

barcelona