Pioners en el sector de les eines de tall

Poc es podia ima­gi­nar Ramon Canela que quan l'any 1967 va aga­far un apa­rell de sol­dar i unes eines i va començar a tre­ba­llar pel seu compte aca­ba­ria fent camí fins a con­so­li­dar una de les empre­ses cap­da­van­te­res d'Europa en la fabri­cació d'eines per fre­sar, tor­ne­jar, ros­car i ranu­rar. La clau d'aquesta evo­lució, la que ha trans­for­mat un petit taller en la gran firma que ara és Eines Canela, la dóna ell mateix: “Tre­ba­llar moltíssim, fer llar­gues jor­na­des i obli­dar-se de les vacan­ces i dels caps de set­mana.” Ramon Canela, pre­si­dent de l'empresa, recorda, per exem­ple, com es va anar obrint a nous mer­cats: “Era capaç d'aga­far el cotxe tot sol i plan­tar-me a Ale­ma­nya sense par­lar l'idi­oma. Sem­pre he tin­gut pre­dis­po­sició a l'aven­tura.”

Eines Canela és una empresa fabri­cant d'eines de tall, ori­ginària de Bada­lona, que ja ha dei­xat la seva empremta als cinc con­ti­nents. S'ha estès com una taca d'oli fins que ha fide­lit­zat cli­ents a més de 70 països indus­tri­a­lit­zats de tot el món, i ha des­ta­cat la seva presència als Estats Units, Ale­ma­nya, Malàisia i Xile, on té les fili­als. Les seus cen­trals estan dis­tribuïdes entre Cata­lu­nya (on ha esta­blert el cor de la pro­ducció) i Por­tu­gal. Actu­al­ment, Eines Canela fabrica unes 450.000 eines a l'any, a més de mili­ons i mili­ons de peces de recanvi. L'expansió de la firma no ha fet que es desviï de la seva filo­so­fia ini­cial. La prova d'això és que Eines Canela mai no ha estat absor­bida per cap gran grup, a diferència del com­por­ta­ment que han anat tenint les empre­ses sem­blants del sec­tor. Com­pe­tei­xen sense com­ple­xos amb les grans inter­na­ci­o­nals. Amb 74 anys, Ramon Canela con­ti­nua al cap­da­vant de la firma i mal­grat les difi­cul­tats del moment es mos­tra opti­mista: “Encara hi ha camí per fer, pro­duc­tes per inno­var i mer­cats per con­que­rir.” No se li escapa, però, que l'últim període ha estat dels més com­pli­cats que ha afron­tat Eines Canela. “Si abans fac­turàvem 1,5 mili­ons d'euros al mes, ara estem per sota del milió”, deta­lla.

Això no obs­tant, Eines Canela ha mirat de pres­cin­dir del mínim nom­bre de tre­ba­lla­dors. No ha pogut reno­var molts con­trac­tes tem­po­rals, un cop expi­ra­ven, però ha pogut evi­tar aco­mi­a­dar per­so­nal fix. Ramon Canela ha vist jubi­lar-se “moltíssims” emple­ats a la seva empresa, després de més de 40 anys de ser­vei.

Quan al pre­si­dent d'Eines Canela se li pre­gunta pels rep­tes de l'empresa a curt ter­mini, no bada en la seva res­posta: “Aguan­tar la crisi, aca­bar de pagar els bancs i con­fiar en els plans que els meus fills tin­guin per al negoci”. I hi afe­geix un desig: “Poder anar pel món venent pro­duc­tes cata­lans, no espa­nyols.” A diferència d'altres empre­sa­ris que es mos­tren pru­dents amb el debat sobre l'estat propi, Ramon Canela ho té claríssim: “Tota la vida he hagut d'anar pel món venent pro­duc­tes indus­tri­als i patint perquè no es cre­ien que eren bons atès que eren espa­nyols”. Opina que si l'empre­sa­riat català es pot treure de sobre el nom d'Espa­nya “en sor­ti­rem bene­fi­ci­ats” i que la marca Cata­lu­nya, per si mateixa “ven­dria com la marca Suïssa”. Can­sat de donar la imatge de país “de toros i pan­de­reta”, fa una aposta ferma per empren­dre un nou camí. Sem­pre ha estat un home valent, no n'hi ha cap dubte.