Gran angular

DE MEMÒRIA

Cacauets i raïm

Els viatges dels anys 1920 al Senegal, l'Àfrica Occidental Francesa, que van motivar els llibres de Carreras i de Maluquer, tenien una excusa: l'estada a la factoria CCS, fundada el 1898 per Felip Codina, un home sortit de Cervera. L'empresa tenia la seva base a la població de Tirvana i diverses sucursals a tot Senegàmbia, dirigides també per catalans

Al 1926, ja es podia dir “avui és senzillíssim traslladar-se al centre d'Àfrica. No es necessiten ni piragües ni camells per fer el viatge: magnífics transatlàntics i, àdhuc, l'aeroplà vos porten a Dakar. En tren arribareu a Kayes, on trobareu un altre tren que vos portarà a Bammakó i Kouilikokó sobre el Níger. Allà, un vaixell relativament confortable navegant sobre el riu...” (R. Carreras i Valls: Al marge del Sahara. Barcelona, Kora, 1926). Els europeus, després de segles d'estructuració interna (explicats per Roberto Finzi), van iniciar, a finals del segle XV, una expansió transoceànica, que, al segle XIX, amb la navegació a vapor, esdevingué emigració massiva. Vers les Amèriques, Austràlia i algunes regions d'Àfrica. Fou la primera globalització, ben diferent de la segona, l'actual.

Als anys 1920, diuen els observadors catalans (com Ricard Carreras i Valls, o Joan Maluquer i Viladot, a Records d'un viatge al Senegal: una factoria catalana. B., 1928), ja era molt fàcil moure's per tot arreu, en bona part, gràcies a l'aviació. Els catalans, com molts altres pobles europeus, abans, però, sobretot, als temps de la primera globalització, van “fer les Amèriques” (vegeu L'Econòmic 20-10-2012) i van marxar, també, a Austràlia (vegeu L'Econòmic 16-6-2011). Cal parlar, també, de l'experiència africana.

Els viatges dels anys 1920 al Senegal, al centre de l'AOF, l'Àfrica Occidental Francesa, que van motivar els llibres de Carreras i de Maluquer, tenien una excusa: l'estada a la factoria CCS, fundada el 1898 per Felip Codina, un home sortit de Cervera. L'empresa tenia la seva base a la població de Tirvana i diverses sucursals a tot Senegàmbia, dirigides totes elles, també, per catalans. La CCS es dedicava, fonamentalment, al conreu, la collita, l'emmagatzemament i el transport dels cacauets, una plantació introduïda a la regió -amb molt èxit, per cert- pels europeus. El Senegal és, al segle XXI, un dels majors productors mundials de cacauets (que són la base de la fabricació d'un perillós competidor de l'oli d'oliva: l'oli de cacauet). La factoria fundada per Felip Codina i dirigida als anys vint per Ramon Boldú exportava tota la seva producció a França.

La història de la presència catalana a les vinyes i la producció de raïm d'Algèria és molt diferent. Ens trobem davant d'una emigració massiva, originada, curiosament, a les àrees més perifèriques dels territoris on es parlen les diferents variants de la llengua catalana. Una emigració de rossellonesos, menorquins i alacantins, que s'inicia quan, a partir de 1830, Algèria esdevé francesa. L'objectiu inicial de molts d'aquests emigrants fou el conreu de vinyes i la producció de raïm, per bé que, aviat, esdevingueren forners, pastissers, etcètera. També, les dones que feien de dida a les cases de l'elit colonial francesa, i, pel que fa als rossellonesos, els homes que eren funcionaris o militars.

NETEJA ÈTNICA.

El 1962, amb una sorprenent rapidesa, la immensa majoria dels descendents dels emigrants catalans (i francesos) a Algèria van haver de marxar. La independència algeriana va dur a una gran i dramàtica operació de neteja ètnica. No era ni la primera, ni, malauradament, l'última. Els que marxaven van ésser obligats a deixar terres, petits negocis, cases i tallers. Retornats a França, o a Alacant, per exemple, han nodrit les files dels votants de la dreta dura.

Esquematitzant, es podria dir que el cacauet va generar una literatura de viatges noucentista amb fites tan notables com el Caceres de Nicolau M. Rubió i Tudurí. Les vinyes algerianes, en canvi, han acabat essent amargues.

Al segle XXI, no són els europeus –i els catalans- els que emigren a Senegal o a Algèria, sinó que són els senegalesos i els nord-africans els que emigren a Europa, i a Catalunya. Molts han participat activament en les grans manifestacions catalanistes dels darrers anys.

A la UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona ha penjat a la xarxa d'internet un treball molt interessant en llengua francesa titulat: Les migrations des Catalans en Sénégambie durant le XIXème et le XXème siècles: la présence catalane au Sénégal (2004). El seu autor, Papa Sow, ressegueix, positivament sorprès, les traces dels llibres, els poemaris i els reportatges cinegètics de Carreras, de Maluquer i, també, de Joan Botey, Raimon Duran-Reynals, i dels germans Nicolau i Ferran Rubió i Tudurí. L'excursionisme català a les sabanes africanes va generar uns tipus extraordinaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

Nou espai virtual de cooperació dels polígons industrials del Vallès

TERRASSA
Girona

Nova IGP Formatge Garrotxa, presentada al Fòrum

Girona

La família, millor si queda fora de la gestió de l’empresa

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

Roba vella per bastir

Barcelona

CTSC aspira a recuperar el transport sanitari a Girona

Girona

Ficosa centra esforços en els components de la bateria

viladecavalls
economia

Els pagesos aixequen el tall de l’A-2 a Tàrrega després de cinc dies de mobilització

barcelona
economia

34,9 milions per modernitzar 2.000 ha de regadiu al Segrià

LLEIDA
ONU

Guterres urgeix a una reforma del sistema financer i a la justícia climàtica

barcelona