Les claus d'un afer mundial

Què són els ‘papers
de Panamà'?

Són uns 11,5 mili­ons de docu­ments pro­vi­nents dels arxius del des­patx d'advo­cats Mos­sack Fon­seca, de Panamà, espe­ci­a­lit­zat en la domi­ci­li­ació de soci­e­tats des­lo­ca­lit­za­des (offs­hore), entre els anys 1977 i 2015. És la fil­tració més gran que ha arri­bat mai als mit­jans de docu­men­tació, cap a cin­quanta cops el volum de la famosa de Wiki­le­aks. La fil­tració va arri­bar al diari ale­many Süddeustche Zei­tung, però la infor­mació l'han ges­ti­o­nat més de cent redac­ci­ons de 76 països, coor­di­na­des pel Con­sorci Inter­na­ci­o­nal de Peri­o­dis­tes d'Inves­ti­gació, amb un total de cap a qua­tre-cents peri­o­dis­tes que hi han tre­ba­llat durant un any. Els docu­ments són cor­reus electrònics, comp­tes ban­ca­ris, bases de dades, pas­sa­ports i regis­tres de cli­ents del des­patx que reve­len infor­mació ama­gada de 214.488 soci­e­tats des­lo­ca­lit­za­des amb con­ne­xi­ons amb més de 200 països.

Quins diri­gents públics
hi apa­rei­xen?

Els inves­ti­ga­dors no han fet públics encara tots els noms més cone­guts que apa­rei­xen en els papers de Panamà. Tot i això, se sap que alguns dels diri­gents polítics mun­di­als vin­cu­lats a soci­e­tats des­lo­ca­lit­za­des –direc­ta­ment o bé indi­rec­ta­ment a través de tes­ta­fer­ros o fami­li­ars– són el pre­si­dent rus, Vla­di­mir Putin; el pri­mer minis­tre islandès, Sig­mun­dur David Gunn­laugs­son; el pre­si­dent xinès, Xi Jin­ping; el pri­mer minis­tre britànic, David Came­ron; el rei Sal­man de l'Aràbia Sau­dita, el pri­mer minis­tre pakis­tanès, Nawaz Sha­rif, el pre­si­dent argentí, Mau­ri­cio Macri, o el pre­si­dent ucraïnès, Petro Poro­xenko, entre d'altres.

La banca també
hi esta­ria impli­cada?

En els docu­ments fil­trats hi apa­rei­xen d'una manera o altra més de 500 bancs d'arreu del món que han tre­ba­llat amb Mos­sack Fon­seca. Per exem­ple, entre els bancs UBS i HSBC hau­rien creat més de 3.500 soci­e­tats des­lo­ca­lit­za­des.

Quin paper hi juga el món del crim orga­nit­zat?

El des­patx d'advo­cats ha tre­ba­llat amb almenys trenta-tres per­so­nes o soci­e­tats que figu­ren a la llista negra dels Estats Units jus­ta­ment pels seus lli­gams amb els càrtels de la droga i les orga­nit­za­ci­ons ter­ro­ris­tes.

I el món de l'esport?

Nom­bro­sos espor­tis­tes i diri­gents del món de l'esport apa­rei­xen també en els docu­ments fil­trats. Entre els més cone­guts hi figu­ren el fut­bo­lista del Barça Leo Messi i el pre­si­dent suspès de la UEFA, Mic­hel Pla­tini.

Què és i què fa el des­patx Mos­sack Fon­seca?

Què és una soci­e­tat
des­lo­ca­lit­zada?

Off shore vol dir, en anglès, “en el mar, allu­nyat de la costa”, i és amb aquest nom que s'han bate­jat les empre­ses enre­gis­tra­des en països que tenen una fis­ca­li­tat molt feble o lleis molt per­mis­si­ves. Entre aquests països hi ha Panamà, les Illes Ver­ges o les Seyc­he­lles. Aques­tes soci­e­tats, cone­gu­des en anglès com IBC (Inter­na­ti­o­nal Bus­si­nes Cor­po­ra­tion) no rea­lit­zen, de fet, cap acti­vi­tat econòmica real sobre el ter­ri­tori on estan regis­tra­des.

Com es crea una soci­e­tat des­lo­ca­lit­zada?

Hi ha gene­ral­ment uns quants inter­me­di­a­ris entre el bene­fi­ci­ari
real d'una soci­e­tat d'aquest tipus i aquell que, efec­ti­va­ment, la crea. El bene­fi­ci­ari pot fer ser­vir el seu banc o un des­patx espe­ci­a­lit­zat per esco­llir el millor paradís fis­cal en funció de les seves exigències. Aquest inter­me­di­ari con­tacta, lla­vors, un agent de domi­ci­li­ació de soci­e­tats que s'encar­rega de regis­trar-la ofi­ci­al­ment en el país esco­llit.

Per què es creen aques­tes soci­e­tats des­lo­ca­lit­za­des?

Una de les prin­ci­pals avan­tat­ges de les soci­e­tats des­lo­ca­lit­za­des és la seva opa­ci­tat, que els per­met dis­si­mu­lar la iden­ti­tat real dels seus bene­fi­ci­a­ris de veri­tat. Per això s'uti­lit­zen sovint i sim­ple­ment per acu­mu­lar patri­moni. Aques­tes soci­e­tats es fan ser­vir també per adqui­rir pro­pi­e­tats i que aques­tes no apa­re­guin amb el nom real del bene­fi­ci­ari. Alguns actors econòmics uti­lit­zen també aquest tipus de soci­e­tats per fer ope­ra­ci­ons que la banca del seu país no els pot ofe­rir; per exem­ple, perquè tenen pro­hi­bit ope­rar o per ama­gar un pas­sat tèrbol. Altres posseïdors de soci­e­tats des­lo­ca­lit­za­des les uti­lit­zen per faci­li­tar el seu desen­vo­lu­pa­ment inter­na­ci­o­nal, mun­tat­ges sovint legals que els per­me­ten bene­fi­ciar-se d'una fis­ca­li­tat feble.

I són il·legals?

No, i són auto­rit­za­des en molts països, tot i que, en la majo­ria, només són legals amb la con­dició que es declari la seva acti­vi­tat. En resum, una soci­e­tat des­lo­ca­lit­zada no és il·legal en si mateixa, sinó que depèn del que es faci amb ella. El pro­blema amb aquest tipus de soci­e­tats i els països que les per­me­ten és que, jus­ta­ment, no se sap què hi passa. En aquest sen­tit, l'última cosa que faran els para­di­sos fis­cals és per­me­tre trans­parència: per­drien el negoci del qual viuen.