L'hora de l'habitatge protegit

La vivenda pro­te­gida o social és la gran espe­rança de les pro­mo­to­res immo­biliàries. En un moment en què la comer­ci­a­lit­zació de pisos ha cai­gut en picat, els empre­sa­ris del sec­tor s’aga­fen a l’habi­tatge pro­te­git per man­te­nir un mínim d’acti­vi­tat, fins que escampi la crisi resi­den­cial i es recu­pe­rin les ven­des.
El Pacte Naci­o­nal per l’Habi­tatge, sig­nat sense reticències per les patro­nals immo­biliàries el novem­bre pas­sat, pre­veu la cons­trucció de 160.000 habi­tat­ges de pro­tecció en el període 2007-2016, és a dir, més de 17.000 anu­als. Aquesta xifra se situa molt per sobre de les viven­des soci­als ini­ci­a­des en els últims anys a Cata­lu­nya. “El cicle expan­siu que ha pro­ta­go­nit­zat el mer­cat resi­den­cial lliure en el període 1997-2006 ha estat una de les raons de l’escassa cons­trucció d’habi­tat­ges soci­als”, reco­neix el depar­ta­ment de Medi Ambi­ent i Habi­tatge en l’informe sec­to­rial del pri­mer semes­tre del 2007.

En el període 1998-2006 es van començar, de mit­jana, 6.542 viven­des soci­als anu­als a Cata­lu­nya. “Les pro­mo­to­res hem tin­gut molta feina amb els pisos del mer­cat lliure, que es venien com a xur­ros, i no ens hem donat pressa per tirar enda­vant els pro­te­gits” explica un alt direc­tiu d’un grup immo­bi­li­ari català.

En els últims anys la par­ti­ci­pació de les empre­ses pri­va­des en la cons­trucció d’habi­tat­ges pro­te­gits s’ha situat al vol­tant del 20% del total de vivenda social. Així, han dei­xat el lide­ratge d’aquest seg­ment a pro­mo­tors sense ànim de lucre, amb una limi­tada capa­ci­tat d’actu­ació.

Aquest des­in­terès ha pro­vo­cat un impor­tant dèficit de viven­des soci­als a Cata­lu­nya, que se situa a la cua de l’Estat en aquest tipus de pres­ta­ci­ons. I són pre­ci­sa­ment els pro­mo­tors pri­vats, que en el seu dia van arra­co­nar el seg­ment pro­te­git, els encar­re­gats ara d’aixe­car un parc que miri de cobrir les neces­si­tats de Cata­lu­nya en aquest àmbit. “Les immo­biliàries pri­va­des estan pas­sant per una etapa de poques ven­des i estan molt interes­sa­des a entrar en el negoci de l’habi­tatge pro­te­git”, repe­teix una vegada i una altra el con­se­ller d’Habi­tatge, Fran­cesc Bal­ta­sar.

Accés al sòl
Enric Reyna, pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Pro­mo­tors i Cons­truc­tors d’Edi­fi­cis de Bar­ce­lona, la gran patro­nal cata­lana del sec­tor, ja s’ha mos­trat dis­po­sat a cons­truir els habi­tat­ges de pro­tecció que cal­gui si les admi­nis­tra­ci­ons els faci­li­ten el sòl.

I aquest accés a la pri­mera matèria per cons­truir pisos ha que­dat reco­llit –en el pacte i la llei que el com­ple­menta– en les ano­me­na­des àrees resi­den­ci­als estratègiques, és a dir, noves àrees d’urba­nit­zació amb un mínim del 50% d’habi­tatge social. Les pac­ta­des fins ara pel govern amb un total de 50 muni­ci­pis –se n’espe­ren més els pro­pers mesos– sumen un total de 835 hectàrees, que poden aco­llir gai­rebé 50.000 viven­des, la mei­tat de pro­tecció.