Economia

Parcs eòlics aturats del tot

La potència elèctrica instal·lada a Catalunya d'energia eòlica és de 1.262 MW

El govern vol revisar el marc legal de les zones de desenvolupament prioritari de parcs, de les quals només tira endavant la de la Terra Alta

Els 44 parcs eòlics que hi ha a Cata­lu­nya, comp­tant-hi Mon­tar­gull Ampli­ació i Serra de Vilobí II –el 61% dels quals són a la demar­cació de Tar­ra­gona i el 18% a Lleida, a més de tres que estan situ­ats entre una demar­cació i l'altra, i sis a la de Bar­ce­lona–, supo­sa­ven una potència elèctrica ins­tal·lada, el març pas­sat, de 1.262 MW. Aquesta xifra queda lluny dels 1.808,7 MW que pre­veia per a aquest any el pla de l'ener­gia i canvi climàtic de Cata­lu­nya 2012-2020 i a una distància encara més apar­tada dels 5.153 MW que el pla esti­mava per a l'any 2020. D'aquesta última potència, es cal­cu­lava que d'aquí a cinc anys 4.583,6 MW serien d'ener­gia eòlica ter­res­tre i 570 MW de marina, la qual ara mateix és del tot ine­xis­tent.

Asso­lir els 5.153 MW –la qual cosa repre­sen­ta­ria poder gene­rar un 20% d'elec­tri­ci­tat a Cata­lu­nya i no entre el 6% i el 7% que es genera actu­al­ment– ara per ara és “com­ple­ta­ment impos­si­ble d'acon­se­guir”. Jaume Morrón, gerent de l'Asso­ci­ació Eòlica de Cata­lu­nya Eolic­cat, afirma que “el sec­tor està total­ment para­lit­zat”, en gran part a causa de la mala política energètica espa­nyola, “contrària a les reno­va­bles, als interes­sos de la població i la indústria i a les direc­trius de la Unió Euro­pea”.

Tot i que el govern català, el novem­bre del 2012, va apro­var sis zones de desen­vo­lu­pa­ment pri­o­ri­tari (ZDP) de parcs eòlics, la qual cosa supo­sava 589 MW més de potència ins­tal·lada, la inversió a la ZDP Terra Alta (90 MW) és l'única que avança i es pre­veu que quedi enlles­tida abans d'aca­bar l'any. La resta con­ti­nuen atu­ra­des, ja que els adju­di­ca­ta­ris han renun­ciat als pro­jec­tes.“Hi havia un sis­tema de pri­mes per a les noves ins­tal·laci­ons d'ener­gies reno­va­bles que el PP va reti­rar”, recorda Morrón, amb referència a la moratòria reco­llida en el reial decret espa­nyol apro­vat el gener del 2012. “Amb aques­tes retri­bu­ci­ons addi­ci­o­nals, els empre­sa­ris del sec­tor comp­ta­ven que dis­po­sa­rien d'uns ingres­sos per fer les inver­si­ons, però, com que no els van rebre, molts han aca­bat aban­do­nant els pro­jec­tes.” En aquest sen­tit, Pere Tor­res, secre­tari d'Empresa i Com­pe­ti­ti­vi­tat, con­si­dera que la sus­pensió d'aques­tes aju­des “suposa un canvi en les regles del joc i intro­du­eix un ele­ment d'inse­gu­re­tat jurídica espec­ta­cu­lar”. Tor­res creu que a llarg ter­mini les inver­si­ons eòliques no hau­rien de depen­dre de pri­mes, “però, men­tres­tant, com a etapa de tran­sició, és un incen­tiu que molts països apli­quen”.

La intenció del govern català és, segons Tor­res, que aquest 2015 quedi resolt un nou marc legal per des­di­bui­xar la com­par­ti­men­tació de les ZDP, adju­di­ca­des per con­curs, de manera que sigui la ini­ci­a­tiva indi­vi­dual la que pugui pre­sen­tar els seus pro­pis pro­jec­tes. “No estem dema­nant fer parcs eòlics indis­cri­mi­na­da­ment a tot arreu, sinó fer una revisió dels cri­te­ris del pla de l'any 2000, que no per­met cons­truir parcs als llocs més bons de Cata­lu­nya on se'n podrien posar”, comenta el gerent d'Eolic­cat.

LES FRASES

[La supressió de les primes] suposa un canvi en les regles del joc i introdueix inseguretat jurídica
L
Pere Torres
secr. d'empresa i competitivitat

LES XIFRES

No estem demanant fer parcs eòlics indiscriminadament, sinó revisar els criteris del pla del 2000
Jaume Morrón
gerent d'eoliccat
175
aerogeneradors
de Catalunya necessiten canviar, amb caràcter prioritari, les balises lluminoses nocturnes.
60.000
euros
és el màxim que rebrà cada parc eòlic de subvenció de la Generalitat per substituir el sistema lumínic.

279 aerogeneradors causen molèsties de llum

A.A

Fins a 279 aerogeneradors, dels 404 que estan senyalitzats amb llum als parcs eòlics de Catalunya, generen molèsties lumíniques. Per això, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha instat els promotors dels parcs a canviar les balises lluminoses nocturnes, especialment les dels 175 aerogeneradors que causen més enlluernament i que s'han considerat prioritaris. Entre aquests últims, el govern català destaca que caldria fer canvis en 35 dels 58 aerogeneradors de l'Anoia, en 38 dels 73 de la Conca de Barberà-Urgell, i en gairebé tots els que hi ha en funcionament a la Terra Alta: 102 de 107. Per facilitar el canvi, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha obert una línia de subvencions que cobreix el 40% del cost de la substitució –amb un límit de 60.000 euros per cada parc– i en prepara una altra per al 2016.

La normativa de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (Aesa) preveu, des del 2010, que la llum que indica l'altura i la posició dels aerogeneradors sigui vermella fixa, la de menys impacte. Amb tot, els que s'han construït abans i tinguin una altura superior a 100 metres se senyalitzaven amb llum blanca o vermella intermitent, amb més possibilitats de crear afeccions mediambientals. Això ha fet que, simultàniament, es vegin diferents tipus d'il·luminació (vermella fixa, vermella intermitent i blanca intermitent), la qual cosa produeix un gran impacte visual.

Conclusions d'un estudi

Durant tot l'any passat, Territori i Sostenibilitat, juntament amb Eoliccat i l'empresa Normawind, van inventariar tots els aerogeneradors senyalitzats de Catalunya. El resultat d'aquell estudi va ser que, per fer compatible el mínim impacte nocturn amb el compliment de criteris de seguretat d'Aesa, caldria prendre diverses mesures. Entre les quals, apagar 44 balises lluminoses (gairebé l'11% del total), tot i que a les comarques on hi ha més queixes (l'Anoia i la Terra Alta) se'n podrien apagar molt poques respecte al total: a l'Anoia, 2 de 58, i a la Terra Alta, 3 de 107. Per això, segons l'estudi, el millor és la substitució de les de més impacte. És a dir, canviar-ne 128 amb llum blanca pel sistema dual (llum blanca intermitent de dia i vermella fixa de nit) i 107 més amb el sistema dual, de manera que es mantingués la llum blanca intermitent durant el dia, però que la llum intermitent vermella de nit passés a ser fixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia