Esports

El Barça baixa del núvol

CLICA AQUI PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT

No es pot golejar cada dia, però ni el més escèptic es podia esperar que el Barça punxés ahir contra el Basilea (1-1). Quan la poca gent que va anar al Camp Nou frisava per un altre festival, l’equip de Pep Guardiola va oferir el partit més pobre de la temporada i de retruc va trencar la ratxa d’onze triomfs consecutius. En realitat, tot més simbòlic que essencial, perquè les conseqüències no són greus: la classificació blaugrana per a vuitens de la Champions ja és un fet, tot i que ara perilli el primer lloc, que s’haurà de jugar a Lisboa. El que sí que és preocupant és la lesió d’Iniesta per sis setmanes.

Encarcarat de ritme i fluix en l’un contra un, com si mentalment li costés haver de jugar davant un rival al qual havia vençut fa 15 dies per 0-5, el Barça va viure una nit freda com l’estadi, altra vegada sense respondre als potents estímuls del líder de la Lliga, amb menys de 50.000 espectadors a les graderies, 3.000 de sorollosos suïssos. Encomanat per això o, pel que fos, amb una marxa de menys, els locals van atacar amb fluïdesa amb comptagotes i només l’entrada de Messi i Xavi al segon temps va semblar capgirar la situació. L’argentí, en el seu perfil únic, va trigar dos minuts a fer l’1-0, enfilant pel carril del 8, combinant de paret amb Henry i marcant en paral·lel, com si res, amb dos rivals tirats a terra. El rescat havia durat 120 segons i el públic xalava. Aquella acció hauria valgut l’entrada si no fos perquè Derdiyok va empatar a vuit minuts del final en l’únic xut del Basilea.

La gent, com els futbolistes, va marxar un pèl desinflada perquè s’havia tirat per la borda una cadena de victòries lluents. Guardiola s’havia passat gairebé tot el primer temps dret, símptoma que l’equip no acabava de funcionar. El tècnic va apostar per un onze sense els intocables Xavi, Messi i Eto’o i amb Hleb i Víctor Sánchez, suplents clars i ahir sense trobar el lloc. Potser el contrast era excessiu. Potser el Basilea no era tan dolent.

El cas és que la pilota circulava lenta i sovint a destemps. El Barça no aconseguia robar pilotes a prop de l’àrea, tampoc la segona línia mirava de trencar la teranyina visitant, de fins a nou homes i el porter. Només Iniesta aportava una mica de clarividència connectant amb Henry, que va fregar el gol tot just començar –com hauria canviat el partit– però després es va ofuscar entre tants defenses i tan poc espai. S’internava però no concretava, amb diverses centrades a ningú.

El mèrit del Basilea va ser no perdre la fe i mantenir el rigor tàctic, acompanyat de dues aturades decisives del seu porter Constanzo i la sort d’un cop de cap de Piqué al travesser pel 2-0. No, cap rival surt vençut i menys si ve ferit, i aquesta Ventafocs de la Champions en va donar bona mostra. Potser Guardiola va pretendre un pla B quan les condicions generals eren per al pla A. Sigui com sigui, és un empat que ara pot ser una lliçó i a final de curs una anècdota.

CLICA AQUI PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT
 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.