El Reial Madrid arrossega un deute de 128 milions

Mesos abans que Ramón Calderón aconseguís la seva polèmica victòria a les eleccions blanques, la prestigiosa consultora Deloitte, en el seu informe anual Football Money League, va aixecar per primera vegada el Reial Madrid a la categoria de club més ric del món, posant fi a una hegemonia que el Manchester United havia conservat durant anys. No obstant això, només arribar a la presidència, Calderón va decidir traçar un nou rumb en la línia d’actuació del club i liquidar el famós projecte esportiu galàctic que tan bons resultats econòmics li havia reportat. No li faltava raó, va apel·lar al “tradicional esperit de lluita” després de 4 anys de sequera, i va voler acabar amb un vestidor acomodat per la complicitat del seu anterior president, que no va tolerar actes d’indisciplina entre els pocs entrenadors que s’atrevien a aixecar la veu, com va ser el cas de Camacho, el gran error de Florentino Pérez.

Calderón va mantenir José Ángel Sánchez, l’artífex del gran miracle blanc, però, en l’afany de perpetuar per a la història el seu mandat presidencial, no va dubtar a soscavar la reeixida política econòmica que havia heretat, i, fent cas omís a les recomanacions de l’equip financer, va decidir reprendre la línia amb què Ramón Mendoza i Lorenzo Sanz van dur el club a la vora de la fallida; és a dir, endeutament a llarg termini, dilapidació de recursos i finançament a través de crèdits i avenços en el pagament de contractes.
 

“En còmodes terminis”
Florentino ho tenia clar. Pagava al comptat i abaratia així el preu dels traspassos. Dos anys després, el Madrid s’ha trobat que no té diners per fitxar i, cosa més perillosa, encara deu 118 milions pels acords de les temporades 2006-2007 i 2007-2008, que suposen més d’un 50% dels 223 milions en què es van taxar aquests fitxatges.
 

L’actual dirigent blanc va voler tancar la majoria de les operacions amb uns pagaments “en còmodes terminis” i va acabar per entrampar-se. En aquest 2008 ha d’afrontar un venciment de 55 milions, i fins al 2011 el Madrid no haurà liquidat els deutes pels traspassos. D’això, comissions al marge, se’n pot deduir per què Pepe va costar 30 milions, quan poc abans no arribava ni a 15. Es va acordar al seu moment que s’abonés la quantitat en cinc terminis, a raó de 6 milions, de manera que aquest any encara en devien 24. Un cas similar és el de Robben: 36 milions i encara resten 4 anys de pagaments i el deute acumulat és de 28. Marcelo, Diarra, Gago, Van Nistelrooy, Higuaín, Sneijder, Drenthe i Heinze completen el contingent de fitxatges que no s’han liquidat: sumant-hi el de Van der Vaart suposen una xifra de 128 milions d’euros.
 

Al final de la present campanya, si Calderón no es troba acorralat, quan s’obri el mercat d’hivern, el president del Madrid farà un nou gest de cara a la galeria com a bestreta d’aquestes eleccions que posaran fi al seu mandat. El seu últim recurs serà el fitxatge de Cristiano Ronaldo i la conquesta de la Copa d’Europa al Bernabéu, escenari de la final del 2010. El Madrid s’endeutarà molt més i potser ni així Calderón aconseguirà l’objectiu de ser reelegit, com ja li va passar al seu moment a Lorenzo Sanz.