Ofensiva en tota regla contra les seleccions catalanes

Fa nou anys el llavors portaveu del govern espanyol del PP, Miguel Ángel Rodríguez, va recomanar als catalans que si volien seleccions es dediquessin a les “canicas”. No són exactament bales, però des de llavors l’esport català ha trobat forat en 14 federacions internacionals d’esports petits on Espanya no té representació. L’única excepció ha estat el bowling, però justament a partir d’aquest cas les autoritats espanyoles han canviat l’estratègia i, de mirar de defensar posicions consolidades per evitar l’accés català, han decidit esborrar qualsevol presència catalana a nivell internacional. Han decidit que també els interessen les “canicas”.

El cas que ho ha acabat de fer evident és el del muntanyisme. El passat dia 1 l’AVUI ja va informar de la refundació de la Federació d’Esports d’Alçada (FSA) en Federació Internacional de Curses de Muntanya (ISF) en una maniobra espectacular: en un mateix dia i sense votacions es canviava d’organisme, s’hi acceptava la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) i se n’excloïa com a membre de ple dret la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Tot sota la inspiració del català Joan Garrigós, president de la FEDME i expresident de la FEEC, i amb l’ajut d’altres catalans com Jordi Marimon, secretari general de la nova ISF, Jordi Colomer, vicepresident de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA), una mena d’ONU del muntanyisme, o Lluís López, gerent de la FEDME.
N’hi ha més. La FEEC també és membre de la UIAA, que afronta una reforma d’estatuts que diverses fonts pròximes a la FEEC temen que els en faci fora. A banda del rol de Colomer a la UIAA, la comissió estatutària la lidera el mateix Garrigós, que havia fet de guia de Jordi Pujol en els ascensos de l’expresident a la Pica d’Estats.

La prova definitiva de la complexitat de la maniobra és el control de la mateixa FEEC, que es troba en ple període electoral. De fet, avui mateix es tanca el període de presentació de candidatures (les eleccions són el 10 de gener) i s’espera que se’n presentin dues.

Candidatures a la FEEC
La primera té al capdavant Daniel Planas, president del CE Sant Joan de les Abadesses, i està muntada per Josep Maria Peixò i va tenir com a primer candidat Jordi Merino, tots dos pròxims a Marimon i defensors de Garrigós. La seva divisa, expressada per exemple dimecres a Cornellà, és: “No convé enfrontar-se a la FEDME”.

L’altra té com a aspirant Jordi Quera, representant de Mountain Wilderness a l’Estat i nét del fundador de la Llibreria Quera i de l’Editorial Alpina, i compta, entre altres, amb el suport de cracs en curses de muntanya com Kilian Jornet, Agustí Roc o Anna Serra, i el mateix seleccionador, Lluís Aloy. Aquest sector, de fet, prepara un manifest contrari a l’expulsió de la FEEC com a membre de ple dret de la Internacional. I la mateixa candidatura de Quera defensa recuperar posicions recorrent o impugnant la refundació de la FSA.

El P&P i el corfbol
Aquest cas ha estat el més espectacular, però fa evident un moviment que ja tenia exemples. El més conegut va ser el del pitch-and-putt. La Federació Espanyola de Golf, actuant a pit descobert, va modificar els estatuts per incloure-hi el P&P i mirar de neutralitzar la Federació Catalana, però també va instar la Federació Internacional de Golf que fes el mateix. El paper de la Federació Catalana va ser decisiu perquè la FIPP refusés qualsevol annexió amb el golf.

Més recentment, i amb més aura de misteri, també el corfbol ha notat la pressió espanyola. Tot i que no hi ha cap club registrat ni cap associació, s’aprecien moviments. No fa gaire el president de la Catalana va rebre una trucada des d’un número de Madrid en què una persona no identificada va demanar quin procediment s’havia seguit per crear la federació i per ser admesa a la Internacional.