Un contrast evident

El títol de Lliga ha quedat ajornat, però això serà impossible amb la segona pota de l’anhelat triplet. Dijous hi ha sentència, és una final, cara o creu. La primera del Barça des de la Intercontinental del desembre del 2006, la tercera en 10 temporades. Tirant d’apriorismes, la que hauria de tenir el pronòstic més clarament blaugrana. La distància futbolística amb l’Athletic Club és evident. Per proposta, per rendiment, per qualitat i valor dels jugadors... Però la realitat s’ha encarregat d’escurçar la distància. I no només pels intangibles del molt que es juga el club basc o de l’ambient que s’ha creat a Bilbao. És pel desgast d’un Barça entregat a una tasca titànica.

Un 70 per cent
Les dades són aclaridores. Si el Barça és el 100% perquè ha jugat quasi tots els minuts possibles (cap Supercopa però sí la prèvia de la Champions), l’Athletic només arriba al 70%. Són 56.853 contra 39.656, 57 partits oficials contra 43. És cert que tot plegat va en el sou i en la qualitat dels jugadors, però no és menys cert que els minuts d’aquests 57 partits se’ls han repartit 23 jugadors, mentre que els dels 43 partits dels lleons els han jugat fins a 29 jugadors.
La fatiga, es digui el que es digui, és innegable. No és casual que en les anteriors 10 finals, dels 20 equips finalistes només tres (el Sevilla el 2007 i el Madrid i el Dépor el 2002) acabessin la Lliga al podi.

Vuit expulsions
La situació, a més, té una derivada. L’Athletic porta 69 dies pensant en la final. L’única excepció va ser just després d’eliminar el Sevilla, en què la pájara –lògica– al Tourmalet (KO davant Barça, R. Madrid i Vila-real) va obligar els de Joaquín Caparrós a centrar-se en la Lliga. Ara els bascos duen quatre jornades imbatuts i, amb 13 dels últims 21 punts en joc, dissabte es van assegurar del tot la permanència.

Amb tot, l’Athletic no ha pogut fer gaires rotacions voluntàries. Tret dels 11 suplents en l’equip titular de dissabte, la resta de canvis –pocs– en els últims partits han estat obligats i els ha forçat la tensió: 8 expulsions en 10 partits, amb l’afegit de 32 grogues.

El cas de Messi
Sigui com sigui, l’Athletic reposa des de diumenge a Bétera i treballa en la tranquil·litat de Puçol, tot en plena Horta valenciana. Sense lesionats, Caparrós podrà lluir onze. La defensa és fixa en Lliga i Copa: Gorka, Iraola, Ocio, Amorebieta i Koikili. Al davant Llorente també, i Toquero i Vélez es reparteixen l’altra posició ofensiva. I al mig Javi Martínez, Orbaiz, David López, Yeste i Susaeta es jugaran quatre places.

Just al contrari que al Barça. No són només les baixes segures de Márquez, Henry i Iniesta per lesió i la d’Abidal per sanció, és el trencaclosques que té Josep Guardiola al cap en funció de Roma.

Per exemple, Leo Messi porta cinc partits seguits com a titular, cosa que no havia passat en tota la temporada; no és descartable que, per precaució, pogués començar a la banqueta. Amb la titularitat de Bojan i Pinto diguem que ja s’hi comptava; ¿podria doncs entrar Hleb per completar la tripleta del davant amb Eto’o? La defensa també és clara, amb Alves, Piqué, Puyol i Sylvinho, i els dubtes tornen a la medul·lar: serà Touré o Busquets –té més minuts a la Copa– qui acompanyi Xavi i Keita?