El Barça tapa esquerdes

Abans que revisar el forat que hi ha respecte al liderat, el Barça va tenir a bé tapar les seves esquerdes, que no són poques ni superficials, tremolosos com estan els seus fonaments després de les inspeccions de les últimes dates. L’equip blaugrana està en obres i ha encarregat ciment armat al majorista per fer una feina de minorista: reparar la seva ànima de càntir, la seva fragilitat de porcellana. El conjunt de Rijkaard ha cohesionat algunes de les seves juntes amb un triomf contra el Valladolid que va ser un aval contra l’ensorrament.
L’equip barcelonista ha transitat cap a la seva reconstitució, si no futbolística sí anímica, que no és poc tal com està el pati. El Madrid ha perdut contra el València (2-3), però el Barcelona, que s’ha situat a quatre punts, en té prou de moment a intentar reforçar els seus pilars, perquè té la casa de cap per avall. Xiulets, algun mocador i preocupació han acompanyat la victòria desordenada del Barça.

El conjunt de Rijkaard intenta corregir a marxes forçades la seva ineficàcia, ja que no va saber abusar del Valladolid tot i el que indica el resultat. L’inici del matx ha sigut una promesa incomplerta, com tota la temporada. En cinc minuts Bojan ha disposat de dues grans ocasions, però primer sota pals un defensa i després una bona sortida del porter Asenjo han desbaratat el perill.

Semblava que el Barça percudiria amb insistència sobre un rival que va pressionar amb la defensa molt avançada i que perseguia la pilota amb la llengua fora, però ha costat traduir el domini en encert. Sylvinho ha demostrat que és el lateral que millor finalitza les internades per banda, Bojan ha estat un beneït aire fresc i Xavi i Iniesta tenen el joc tan net com la consciència en aquesta davallada de l’equip.

Però tot això no ha estat prou per encarrilar el triomf al primer temps. Ni de lluny. Eto’o ha inaugurat el marcador amb una rematada acadèmica després d’una meritòria centrada de l’atrevit Bojan, però lluny d’agegantar-se, el Barcelona s'ha empetitit.

Poca consistència
Per un moment va semblar que el conjunt de Rijkaard tenia menys consistència que un núvol de sucre. L’equip blaugrana no necessita trobar-se amb la gola més amenaçadora per desfer-se en un instant. En té prou que li facin un petó de Judes per començar a fer aigües. A la primera injustícia, al primer contratemps, cedeix amb una fragilitat moral escandalosa i un caràcter poc exemplar. Un penal en contra inventat per l’àrbitre el va fer presoner dels seus pitjors complexos. Va poder fins i tot anar perdent al descans, i això que el Valladolid pràcticament no havia trepitjat àrea.

Esclar que Iniesta, dels pocs que entenen que l’orgull és més per sobreviure que per morir amb dignitat, ha pescat un gol quan s’acabava de desprecintar el segon temps. Però el Barça no ha trigat a mostrar el seus temors fins i tot quan Bojan ha marcat, amb fora de joc previ de Puyol. Eto’o acabava de fallar un gol amb la porteria buida, però va ser canviar-se Touré que l’equip ha aguditzat la seva poca contundència. Sesma i Manchev han enviat dos cops la pilota al pal i el gol final de Bojan o alguna ocasió clara d’Henry no haurien d’enganyar la vista dels blaugranes. L’equip ha d’acumular molts més mèrits i virtuts perquè la gent hi cregui de debò.

Consulteu la retransmissió del partit clicant aquí