“Ens cal guanyar unes quantes Champions seguides per tenir el reconeixement mundial”

M’has citat a quarts de nou del matí al Camp Nou...
M’agrada venir d’hora.

Per fer què?
Podem esmorzar aquí. En acabat parlo amb els companys del vestidor i després me’n vaig a fer els meus exercicis d’estiraments per preparar l’entrenament.

¿Amb el Guardiola esmorzeu tots plegats?
Esmorzar no. És lliure. Els dijous sí que dinem tots junts aquí al club. Després dels partits a l’estadi també ens hem de quedar tots a sopar. De primer hi ha un bufet obert i després es pot triar entre carn o peix. I fruita o arròs amb llet.

¿L’alimentació us l’ha fet canviar el Guardiola?
No. De fet l’alimentació del futbolista és molt simple. Si estàs bé de pes, pots menjar de tot però controlant-ho.
M’han dit que ets capaç de menjar cargols a la llauna de primer i cargols a la llauna de segon en un mateix àpat...
Sí. I no només una llauna i una llauna, sinó tres llaunes. M’encanten! I l’altre dia vaig llegir que van molt bé i per tant ja tinc l’excusa perfecta.

Saps cuinar-los?
Això no. La meva mare els fa molt bons i me’n va ensenyar, però ja me n’he oblidat. M’estimo més menjar-los.
Tu et cuides molt. Arribaràs jugant fins als quaranta, com el teu ídol Maldini?
No ho sé. Aniré temporada a temporada, a poc a poc. Intentaré jugar tant com pugui mentre tingui un bon nivell.

Sempre al Barça, per això?
El meu somni és quedar-me sempre aquí, però sé que és molt complicat, i més encara si vols jugar molt temps.

Però aquest any, per exemple, ja no ho jugues tot.
És impossible jugar sempre, tinguis l’edat que tinguis. He après que descansar i entrar a les rotacions és també un bé per a mi. Ara sóc conscient que no es poden jugar 70 partits per temporada.

Fa dos anys el teu pare es va morir de cop i volta. ¿En què t’ha fet canviar aquella pèrdua?
Et fa valorar molt més les coses i veure que no tot és futbol. Ell estava obsessionat amb la seva feina i hi disfrutava molt. A mi em passa una mica el mateix amb el futbol. I has d’obrir la ment i veure que hi ha altres coses i que no et pot afectar tant que perdis un partit. Em continua fent molta ràbia, però ara, més o menys, es pot arribar a parlar amb mi després d’una derrota.

¿No poder-se acomiadar d’una persona que estimes, com el pare, és el més cruel de la vida?
Sí. Per a mi va ser duríssim perquè no t’ho esperes i quan et donen la notícia mentre vas amb l’equip cap a la Corunya, no t’ho creus. Són coses de la vida que t’ajuden a créixer. Jo estic segur que ell estarà bé i m’estarà veient des d’allà on sigui.

Si no haguessis sigut futbolista, què creus que estaries fent a hores d’ara?
No ho sé. Segurament seria a la Pobla com els meus amics, o hauria seguit el negoci del meu pare, que tenia ramaderia i que ara ho segueix el meu germà, però no t’ho puc dir perquè sóc bastant actiu i no sé quina dèria m’hauria agafat.

¿Un futbolista d’elit com tu sap que hi ha crisi, en aquest moment?
Sí que sabem que el tema està molt malament, i hi ha molta preocupació perquè tota la família i els amics en parlen. És veritat que nosaltres vivim en una mena de bombolla, però sabem que la crisi afecta tothom.

¿Que Audi regali un 4x4 a cada jugador et planteja algun dubte moral?
No, però sí que penses que nosaltres, gràcies a Déu, també ens el podríem pagar. És el mateix que quan vas a un restaurant i et conviden. A nosaltres no cal que ens convidin, que s’agraeix, però per sort ens ho podem pagar, a diferència de tanta gent que està més necessitada.

Parlem de futbol. Tu vas ser company del Guardiola al vestidor, ara ell és el teu cap. Com varia la relació?
Ell és molt pròxim als jugadors, però ara està molt més tancat al seu despatx i només ve quan ha de dir alguna cosa. Ell i jo vam estar junts dos anys com a jugadors, i a mi el Pep em va tractar molt bé.

¿És un miracle el que esteu aconseguint amb el Pep, que el joc de l’equip hagi canviat tant i tan ràpid?
Miracle no. Les coses estan sortint bé, però hem de ser conscients que no sempre serà així. No és normal que a la mitja part anem 3, 4 o 5 a zero. Si ara estem en aquest moment, hem de disfrutar-lo i intentar mantenir-lo. Quan vinguin els moments difícils haurem d’estar més units i no tenir dubtes.

¿Entens que els socis puguin pensar “Quines penques, són els mateixos de l’any passat més l’Alves, i no té res a veure”?
Ho entenc perfectament. I si jo estigués fora, també ho pensaria. El que passa és que no és senzill explicar-ho. Nosaltres som els primers que volem guanyar, però vam entrar en una dinàmica que no va ser bona i, desgraciadament, es va acabar un cicle que podia haver durat més i amb molts més títols.

¿Però tu saps què es va fer malament perquè després de dues Lligues i una Champions vinguessin dos anys tan lamentables?
Ens entrenàvem igual que quan es va guanyar, no vam variar res. Potser vam perdre il·lusió, potser no anàvem tots a l’una, quan ens marcaven un gol en comptes de rebel·lar-nos semblava que abaixéssim els braços. És un procés inconscient que t’hi arrossega la dinàmica de l’equip.

¿Rikjaard hauria hagut de saber capgirar-ho?
Nosaltres vam parlar-ho, vam analitzar-ho, vam fer moltes reunions, amb l’entrenador i sense ell, perquè vèiem que la cosa no anava bé... Però després no hi vam saber donar la volta. Va ser culpa de tots, no s’ha de buscar un sol responsable.

Al Ronaldinho se’l va assenyalar moltíssim.
Per això t’ho dic. No s’ha de culpar el mister. I tampoc no es pot culpar un jugador. No em sembla just que tot es focalitzés en Ronaldinho.

¿Vilafranca és un episodi més o va haver-hi un abans i un després?
L’endemà de Vilafranca, que va ser la bomba (i mediàticament es va fer molt gros), nosaltres vam parlar amb l’Eto’o. Ens vam reunir amb ell, el Ronaldinho, el Xavi i jo i va quedar arreglat. I ells dos després tenien bona relació, però, certament, va ser un moment en què tot va saltar pels aires.

Es parla molt de les farres, de les sortides de nit, com el gran problema de l’any passat. ¿Amb el Pep això s’ha acabat?
Les farres? El futbolista ha de tenir temps per a tot. Es pot sortir i s’ha de ser intel·ligent i saber quan es pot sortir. Si jugues contra l’Atlètic de Madrid i després tens dos dies de festa, no passa res si prens una copa. El que no pots fer és sortir el dia abans d’un partit o dos dies abans. Jo crec que això no passava, l’any passat. Es va parlar molt de la festa, sí, però els anys que guanyàvem devia passar exactament igual.

Què significa posar-te el braçalet amb la senyera abans de cada partit?
Un orgull i una responsabilitat. Ser el capità del Barça és el màxim: sóc al millor club del món i represento molta gent.

Aixecar la Copa d’Europa a París és el teu millor moment, suposo?
Va ser un privilegi i una sort increïble. És un moment inoblidable, que allà tampoc no ho valores tant perquè estàs en un núvol. Després m’he emocionat veient les imatges de com l’aixecava.

N’alçaràs una altra?
Espero que sí. Però l’important és que la guanyi el Barça i que l’aixequi qui sigui. I que en guanyem unes quantes seguides, que és el que ens cal per al reconeixement mundial. Som el millor club del món, però ens falten Champions per ser a dalt amb els que en tenen més.

¿Fa la mateixa il·lusió guanyar la Copa d’Europa amb el Barça que l’Eurocopa amb Espanya?
Guanyar sempre fa il·lusió. Jo venia d’uns anys complicats i me’n va fer molta per tal com va anar el campionat. Va ser la competició perfecta, perquè vam fer molt bon joc i va guanyar qui més s’ho mereixia.

Aquesta setmana, a tu, el Xavi i el Messi els vostres companys futbolistes us han escollit per a l’alineació ideal de tot el món. I pensar que quan et veia jugar al Miniestadi pensava “Aquest no arribarà a jugar al primer equip...”.
Com tu, el 99%.

Tu eres de l’altre 1%?
Et puc dir, seguríssim, que quan jo vaig arribar al Barça va ser per una aposta del Joan Martínez Vilaseca, perquè si no, no m’hauria agafat ningú. Tu veies el nivell dels altres, comparat amb el meu, i estaven molt per sobre.

D’això te n’adonaves?
Saltava a la vista... Jo vaig començar a jugar a futbol molt tard. Aquí, als 6 o 7 anys ja estan jugant. A la Pobla no teníem equip. Tenia 16 anys i només en feia dos que jugava. No tenia base ni formació, però a poc a poc hem anat recuperant el temps. I fins aquí.