Les 8 raons de Pequín 2008

A les 8 del ves­pre d’avui diven­dres, dia 8 del mes 8 de l’any 2008, començaran a Pequín els XXIX Jocs Olímpics. El 8 és un número de la bona sort en la cul­tura xinesa; també es poden resu­mir en vuit les raons que hi ha al dar­rere de la cita olímpica que ha pro­vo­cat més expec­ta­tiva des de la Guerra Freda.

1. Ampliar el movi­ment olímpic
El pre­si­dent del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI) va defen­sar ahir que la con­cessió dels Jocs a Pequín es jus­ti­fica només pel fet que “obren l’olim­pisme a una cin­quena part de la huma­ni­tat”. L’esport s’havia entès fins fa poc a la Xina com un ins­tru­ment per acon­se­guir pres­tigi polític. L’orga­nit­zació dels Jocs ha ser­vit en canvi perquè es potenciï l’exer­cici físic com una forma d’esbarjo i com a part fona­men­tal del sis­tema edu­ca­tiu.

2. El PCX busca legi­ti­mi­tat
Els Jocs han imbuït la Xina sen­cera de l’espe­rit olímpic, però el govern els ha fet ser­vir per legi­ti­mar-se davant el poble. El país viu un moment de crei­xe­ment desor­bi­tant que con­so­lida una nova classe mit­jana cada vegada més exi­gent amb els seus drets civils però que també fa que apa­re­guin greus diferències soci­als. Els Jocs Olímpics són una ocasió de luxe perquè el Par­tit Comu­nista Xinès (PCX) demos­tri que és una força de poder moderna i no una estruc­tura mas­todòntica amb una imatge arcaica i cor­rupta.

3. Unir 1.300 mili­ons
Els Jocs han sigut uti­lit­zats pel PCX per reforçar l’espe­rit naci­o­nal com a aglu­ti­na­dor de la soci­e­tat. El com­bus­ti­ble d’aquest patri­o­tisme extrem és l’eufòria entorn del lide­rat que s’espera dels atle­tes xine­sos i les mani­fes­ta­ci­ons naci­o­na­lis­tes que s’han produït repe­ti­da­ment des de la pri­ma­vera, com a reacció a les pro­tes­tes inter­na­ci­o­nals con­tra la manca de lli­ber­tat a la Xina i les revol­tes vio­len­tes al Tibet.

4. Una ciu­tat es trans­forma
Pequín ha sofert una trans­for­mació urbanística radi­cal. La ciu­tat tenia només qua­tre línies de metro; des d’aquest any ja en són vuit, amb un recor­re­gut de 200 quilòmetres. S’han inver­tit 2.700 mili­ons d’euros en un nou aero­port, 1.300 mili­ons d’euros en ins­tal·laci­ons espor­ti­ves, s’ha fet un barri olímpic de 2,5 mili­ons de metres qua­drats i s’ha cons­truït del no res el parc urbà més gran del pla­neta. A la ciu­tat s’han ender­ro­cat gai­rebé el 90% dels bar­ris vells per cons­truir dis­tric­tes amb més como­di­tats i lliu­res de fàbri­ques.

5. Canvi de mane­res
La millora del civisme a Pequín és un feno­men que només s’explica en una soci­e­tat on la jerar­quia imposa. Els dos últims anys han sigut un inten­siu per polir les mane­res dels ciu­ta­dans i el resul­tat, tot i que encara queda molt per millo­rar, ha sigut espec­ta­cu­lar: les cues públi­ques es res­pec­ten més, cada vegada és més difícil veure gent esco­pint pel car­rer i la xarxa sanitària pública ha fet un salt enda­vant, com també ho ha fet l’edu­cació vial.

6. Un any per obli­dar
Els Jocs es refor­mu­la­ran d’alguna manera per recor­dar la suc­cessió de catàstro­fes natu­rals i negligències que han afec­tat la vida de mili­ons de per­so­nes. El ter­ratrèmol de Sic­huan, que va fer més de 70.000 morts, va ser el pit­jor tràngol, però el país ha patit aquest 2008 les pit­jors inun­da­ci­ons i els pit­jors tem­po­rals de neu en mig segle, acci­dents fer­ro­vi­a­ris mor­tals i les revol­tes més greus al Tibet dels últims 20 anys.

7. Una nova Xina es pre­senta al món
El Comitè Orga­nit­za­dor de Pequín 2008 (BOCOG) vol que els Jocs “demos­trin les fites acon­se­gui­des amb les refor­mes i el que els xine­sos moderns poden ofe­rir al món”. No només hi ha les espec­ta­cu­lars infra­es­truc­tu­res que aco­lli­ran les com­pe­ti­ci­ons, també hi ha noves estre­lles xine­ses inter­na­ci­o­nals, els mili­ons d’uni­ver­si­ta­ris dis­po­sats a men­jar-se el món o les mul­ti­na­ci­o­nals locals que són gegants en sec­tors tec­nològics. Tots són ambai­xa­dors de luxe que han par­ti­ci­pat d’una manera o altra en la pre­pa­ració dels Jocs i que són el millor d’un país que assu­meix a poc a poc la seva res­pon­sa­bi­li­tat com a actor glo­bal.

8. Adap­tar-se a les crítiques
El pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, José Manuel Durão Bar­roso, ho va dir la pas­sada pri­ma­vera en una visita a Pequín: “El món obser­varà la Xina durant els Jocs Olímpics. Els seus líders han d’accep­tar les crítiques perquè és part del joc en una soci­e­tat glo­bal”. Segons Rogge, els Jocs han sigut una opor­tu­ni­tat per deba­tre a gran escala el futur de la Xina.