Lúltim tren de l'Espanyol
Cuers. Prou contundent perquè molts acotin el cap i el pessimisme circuli amb encara més intensitat a l’Espanyol. Però la Lliga no ha acabat i el calendari ofereix l’última oportunitat. Arriba l’hora dels duels directes, de demostrar realment si l’equip blanc-i-blau mereix continuar a Primera o si no té prou nivell. La distància ara són set punts i la paraula miracle apareix per definir la gesta que necessiten els homes entrenats per Pochettino, obligats a aprofitar l’últim cartutx. Començant diumenge vinent contra el Mallorca.
El ‘Tourmalet’ és història. Millors sensacions que resultats. Es va merèixer més contra Sevilla, Madrid i, sobretot, Vila-real, mentre que la victòria al derbi ha estat tan històrica com insuficient. Sí, els tres punts sumats de 12 possibles milloren els dos de la primera volta, però els resultats dels rivals deixen clar que el botí és escàs. Hi havia l’oportunitat d’afegir una injecció de moral, però l’efecte del Camp Nou només va durar una setmana. Abans d’afrontar els quatre reptes, la permanència era a dos punts i, un cop superat, ara és a set després de la remuntada del Mallorca ahir contra el derbi. I sent cuers per primera vegada. “Fa mal la situació en què estem i més sent cuers. Potser per un tema més psicològic que una altra cosa, perquè entre ser penúltim i últim hi ha poc canvi, però fa mal”, va indicar el vicepresident Joan Collet.
El cop moral rebut a Vila-real és dels que costen de superar. Ocasions clares, penal inclòs, domini, superioritat i cap punt al sarró amb 3.000 seguidors a la graderia. Ni l’efecte Tamudo va ser el revulsiu. El de Santa Coloma també va gaudir d’una clara oportunitat, però va semblar contagiat de l’infortuni número u, que respon al nom de Luis García. Diumenge vinent, primera de les finals clares amb el Mallorca de rival. Els balears marquen la frontera de la permanència amb un marge de set punts, average a part i difícil de remuntar per culpa del 3-0 de la primera volta. Veient la sequera dels puntes blanc-i-blaus, sembla inviable recuperar un marge de tres gols.
L’equip i l’afició
La setmana següent tocarà Pamplona. L’Osasuna semblava reaccionar, però ahir va ressuscitar l’Sporting. Serà la segona etapa d’un calendari en què el Dépor és l’únic convidat de la zona privilegiada. Això sí, amb Montjuïc d’escenari. En set jornades, els blanc-i-blaus veuran passar l’últim tren i caldrà veure si són capaços de pujar-hi o si el pes de veure’s a set punts passa factura. Segons expliquen els jugadors, no hi ha pressió més forta que la permanència. La càrrega de frustració és tan intensa que marca cada partit, sabent que es juga fins i tot amb el futur de l’entitat, a més del propi. Mallorca, Osasuna, Numància, Racing, Sporting i Betis són els desafiaments que vénen encadenats, menys difícils però molt més transcendentals que el ‘Tourmalet’.
La situació de l’Espanyol és tan dramàtica que fa setmanes que ningú filtra la data d’inauguració ni res de vinculat al nou estadi. Cal salvar la categoria com sigui i des del club es treballa per assegurar una bona presència de públic, ara que el marge de reacció és mínim. Guanyar o plorar. “Ja fa unes quantes setmanes que s’està treballant perquè no baixi l’estat actual de bona relació entre equip i jugadors, perquè el més important és que no llanci ningú la tovallola. Quan hi ha hagut xiulets i coses així, l’equip ho nota i ha acabat a Segona”, va recordar un Collet que va apuntar la necessitat d’un intens debat intern quan s’acabi la temporada. Caldrà veure si a Primera o a Segona.
