El Barça encarrila el primer títol de la temporada (1-2)

Tensió ambiental. Contacte extrem. Músculs durs. Jugades aspres. Moments d’asfíxia. No hi ha res que doblegui el Barça, o almenys el seu esperit. L’equip blaugrana va encarrilar ahir el primer títol de la nova temporada o, encara millor, el quart títol de l’any. Perquè si bé és important la renda amb què va sortir d’un exigent San Mamés, encara és més remarcable que l’aconseguís donant continuïtat al que va traçar en l’inici del projecte Guardiola. Proposta d’autoritat i de planter.

Si a la final de Roma van alinear-se d’inici set jugadors del planter, ahir a la Catedral bilbaïna van acabar el partit també el mateix nombre, amb triplet de cadells inclòs a la davantera, formada per Jeffren, Bojan i Pedro, un dels més destacats del matx, amb assistència a Xavi en el gol de l’empat i xutàs sensacional en la diana del triomf.

El Barça va saber remuntar fins i tot amb nombroses baixes i quan jugava pitjor. L’equip va acabar proposant més rematada que joc i, com a mostra, a banda dels gols, les dues canonades que van estavellar al travesser Bojan i Alves des de la llarga distància.

El conjunt de Guardiola va reeixir després de desfigurar-se per moments en l’anada de la Supercopa. El final del primer temps va esborrar els mèrits que havia fet l’equip de Guardiola en l’inici. Havia inaugurat el conjunt blaugrana la temporada oficial deixant de seguida rastre de la seva ambició i fortalesa, de la seva determinació i autoritat en el joc, com si trobés facilitat per reprendre el fil d’or amb què va brodar la temporada del triplet.

Baixada física
Ritme, contundència, intensitat, agilitat, agressivitat. El Barça es va adaptar de seguida a un partit dur, però no va trobar el gol pel camí més curt i quan va afluixar una mica de cames, per l’exigència física del matx, l’Athletic va amenaçar. S’havia passat mitja hora el conjunt basc sense dir res, sense poder ni xutar entre pals. Però així que va anar guanyant pilotes dividides i va comprovar que estava més rodat que el rival va atrevir-se a fer atacs curts que van acular el Barcelona.

Cada cop li va costar més sortir al Barça, cada cop li va costar més mantenir la possessió del joc. Si el Barcelona perd la pilota és com si perdés la brúixola, i prou que va acusar aquesta situació. D’un domini aclaparador, una mobilitat audaç en totes les línies, amb un Abidal sorpresiu trencant des de darrere, i una immillorable ocasió de Xavi, que va disposar d’una rematada ben propera, es va passar a unes turbulències i un emboirament letal.

L’Athletic va replicar amb rematades potents d’Ocio i De Marcos, aquest de gairebé migcamp que a punt va estar d’agafar a contrapeu Valdés. Es va encongir el conjunt blaugrana, va fer un pas enrere i en fals i De Marcos ho va aprofitar per fer rugir San Mamés a un sospir del descans.
No va començar entonat tampoc el Barça la represa, poc acompanyat Xavi en espais reduïts, però en la primera jugada profunda de banda a banda, la sang freda de Pedro va habilitar el terrassenc per marcar. Amb un xutàs del canari va arribar la remuntada i el matx ja no es va torçar.