Les penyes de Madrid, amb el clàssic
El clàssic serà seguit amb una intensitat especial a les penyes blaugrana de Madrid, que el curs passat van viure un dia històric amb el 2-6 del Bernabéu
A Madrid i Barcelona les separen poc més de 600 quilòmetres, però futbolísticament la distància la marca una profunda rivalitat, la que ha esdevingut en un dels clàssics més trepidants del futbol mundial. I on es viuen aquests partits amb més intensitat, amb un exercici gairebé de resistència, és a les penyes blaugrana de Madrid. Són tres les que estan actives en l'actualitat –la Penya Blaugrana de Madrid, la del Cercle Català i Los Amigos, a banda d'altres dels municipis dels voltants com les de Torrejón o Alcalà de Henares–, tot i que costa visualitzar-les. «Mai no hem tingut cap problema, però tampoc tenim signes externs. L'única vegada que hem penjat una bandera a la façana va ser el dia del Centenari, que hi va estar un dia sencer», explica Esteban García, president de la penya blaugrana de Madrid. Propietari d'un hostal en ple centre de la ciutat, al costat de la recepció hi reserva un espai farcit de fotografies, records, diaris i revistes, que no només és un petit museu blaugrana sinó que en cada partit aplega un bon grapat de seguidors al davant del televisor. En els clàssics, el ple està assegurat i les victòries solen celebrar-se amb coets. «Ara som 128 socis, però n'hi ha de moltes parts d'Espanya. Alguns que abans vivien aquí i que van haver de marxar, d'altres que hi van passar algun dia, alguns que ens truquen...»
Tot i que no és fàcil fer militància barcelonista a Madrid, algunes de les penyes tenen una llarga trajectòria. I poques vegades havien viscut un moment tan dolç com el del Barça de Guardiola. La del Cercle Català va néixer el 1985, i la penya de Madrid, el 1968, gràcies una iniciativa ben curiosa. Un dels socis fundadors –ara només en queden tres d'aquell grup primigeni– va publicar una carta en un rotatiu esportiu de la capital i a la seva crida van acudir un bon número de seguidors culers que fins a aquell moment no havien interaccionat entre ells. Quaranta anys després, la penya manté una activitat constant: assisteixen any rere any a la trobada mundial de penyes i organitzen desplaçaments tan llunyans com el del pròxim mundial de clubs d'Abu Dhabi. També peregrinen al Camp Nou. Avui, alguns membres d'aquestes penyes seran a Barcelona per veure el clàssic en directe. Altres, el seguiran des de la capital espanyola. En la distància d'una rivalitat més soferta que en cap altre lloc.
La més antiga és la Penya Blaugrana de Madrid, que va néixer el 1968 i que ara té un total de 128 socis
«La política ens està perjudicant»
Una dels debats a què solen veure's abocats sovint els seguidors culers de fora de Catalunya és el del compromís polític i catalanista del club. Sobretot des de l'arribada de la junta de Joan Laporta. «A nosaltres, el fet de barrejar futbol i política ens està perjudicant molt», reconeix el president de la penya de Madrid, especialment molest amb les declaracions en què el directiu Xavier Sala i Martín va qualificar els espanyols de «cazurros»: «Aquest senyor no pot ser president del Barça mai.»
La Cibeles, patrimoni culer?
Tot i que la Cibeles és l'escenari on el madridisme celebra els títols, els barcelonistes més antics de la capital recorden que van ser ells els primers que van començar a acostar-se a la font per celebrar les grans cites, imitant el que es feia a Barcelona amb Canaletes. Una peregrinació que encara repeteixen però amb certa mesura. «Quan ho vam fer la temporada passada amb la Champions de Roma, alguns ens van dir que era una provocació. Després de guanyar un clàssic, potser sí que ho seria», explica García.
