La remuntada com a camí cap als títols blaugrana
El Barça va capgirar el partit de la semifinal, igual que ho va fer per aconseguir el triplet. «Preferiríem no començar així», va dir Pep
Primer –diu el tango–, s'ha de saber patir. El Barça de Guardiola ha hagut de practicar la gimnàstica de la remuntada en gairebé tots els títols que ha aconseguit fins ara. Ahir, no va ser l'excepció. Una jugada llegida deficientment per la defensa blaugrana va trencar el partit a favor del conjunt de l'Atlante. A partir de llavors, la remuntada.
«Preferiríem no començar els partits així, encaixant un gol, però és molt difícil remuntar», va reconèixer Pep.
La mirada enrere ens condueix de seguida al partit de Stamford Bridge, en la tornada de les semifinals de la lliga de campions. Essien va marcar un gol matiner que eliminava el Barça. L'objectiu del Barça era empatar. Iniesta ho va fer in extremis. No va ser exactament una remuntada, però va valer per arribar a la final de Roma.
Dies després, en el partit més important de la lliga, al camp del Real Madrid, Gonzalo Higuaín va inaugurar el marcador del clàssic. El Barça no va perdre la línia i va convertir aquell duel en una golejada històrica.
El mateix va passar en la final de la copa del Rei, a València contra l'Athletic Club. Toquero va marcar el primer gol sorprenent la defensa blaugrana amb un cop de cap imparable. Touré, Bojan Krkic, Leo Messi i Xavi van firmar la remuntada i la golejada final per 4-1.
Les dues últimes remuntades abans de la d'ahir contra l'Atlante van ser en el primer partit d'aquest curs i a Kíev. En l'anada de la supercopa estatal, De Marcos va marcar el primer gol d'un partit que van capgirar Xavi i Pedro. A Kíev, es va tornar a remuntar un altre gol matiner gràcies a Xavi i Messi, en un partit decisiu per ser primer de grup en la Champions.
