Messi obre la porta de la final del mundial davant de l'Atlante (3-1)

Pep Guardiola va dir en la prèvia del partit que el Barça no havia vingut a Abu Dhabi a recollir el mundial de clubs per molt favorit que fos. Que ni tan sols estava classificat per a la final i que aquest dret se l'havia de guanyar al camp contra l'Atlante. I ahir els seus jugadors van comprovar que el de Santpedor, com sempre, tenia raó i que no serà gens fàcil tornar a Catalunya amb l'únic trofeu que falta al museu del club. Als blaugrana els va costar molt més del previst superar els mexicans per culpa d'un mal inici de partit en defensa i van haver d'esperar que sortís Messi en la segona part per tenir el resultat favorable, tot i que amb un joc brillant en l'última fase del partit van aconseguir classificar-se per a la final de dissabte, la que ha de permetre que aquests jugadors facin història i guanyin els sis títols que han disputat en aquest 2009.

Guardiola havia insistit que no hi hauria relaxació, que coneix els seus homes i que estarien totalment concentrats per superar les semifinals i fer el primer pas per portar el mundial cap a Barcelona. Potser la paraula no és relaxació, però els blaugrana no van sortir a la gespa del Zayed Sports City amb el cap ben posat, com a mínim alguns, i això podria haver provocat posar fi a la il·lusió de guanyar el sisè títol de l'any en els primers deu minuts de partit. L'Atlante, com tots els rivals que juguen contra el Barcelona, havia sortit amb deu futbolistes al darrere de la pilota que esperaven els blaugrana i amb el seu Rafa Márquez incomodant els centrals i intentant guanyar les pilotes llargues. Els mexicans, però, tocaven la pilota bé i sortien amb criteri al contraatac. I ben aviat, en el minut 5, van fer saltar les alarmes. No va ser en una jugada trenada. Una passada en llarg, una errada del nostre Rafa Márquez, una indecisió d'Alves i gol de Guillermo Rojas després de superar la sortida de Valdés amb un barret. Un gol en una jugada que no acaba de solucionar l'equip de Guardiola, ja que va ser semblant als que va encaixar el Barça a San Mamés i Riazor no fa gaires setmanes. Podria haver estat pitjor el que va passar cinc minuts després, quan Fernando Navarro va trencar la defensa blaugrana i va marxar tot sol cap a la porteria de Valdés. Per sort, se li va fer de nit.

Després de la sorpresa inicial i d'aquests primers deu minuts fluixos del Barça, els blaugrana van anar controlant millor la situació. Recuperant pilotes més a prop de l'àrea de l'Atlante, buscant amb paciència el moment oportú per rematar i buscant el perill amb la mobilitat d'Ibrahimovic i les arribades per les bandes de Dani Alves i Abidal. Les dues primeres ocasions van arribar amb un xut d'Iniesta i un altre de falta d'Ibra. L'empat es va acabar fent realitat en el minut 35, en un llançament de córner executat per Xavi, rematat al primer pal per Touré i al segon per Sergio Busquets.

El Barça s'hauria pogut avançar en últim moment de la primera part, però Alves no va estar hàbil per superar Federico Vilar. I com que Pep Guardiola no volia passar per més angúnies va fer escalfar Messi només començar la segona part davant el deliri dels 40.000 aficionats que omplien l'estadi, la majoria locals que desitjaven la victòria del Barça i que volien veure en acció a qui saben que és el millor futbolista del planeta. L'argentí, recuperat de l'esquinç al turmell dret va entrar al camp en el minut 52 per Touré Yaya, i Iniesta, que acompanyava Pedro i Ibra a la davantera, va passar a jugar al mig del camp. Messi va entrar en companyia de Piqué, a qui Márquez va donar el relleu en marxar cap a la banqueta. El mexicà va tenir la seva quota de protagonisme en un partit del qual tot el seu país estava pendent, però va tornar a demostrar que està lluny de la seva millor forma i que, ara per ara, Puyol i Piqué estan a anys llum seu.

Va ser entrar Messi al camp i decidir-se la semifinal. L'argentí va marcar en la primera jugada en què va intervenir. En el minut 53, va recollir una passada excel·lent d'Ibrahimovic a l'interior de l'àrea per driblar el porter mexicà i marcar amb una rematada creuada.

Els jugadors de l'Atlante, que havien resistit fins a la sortida de Messi, van abaixar els braços, i el Barça va començar a jugar amb tranquil·litat. Així va arribar molt aviat el tercer gol, el que sentenciava el partit i provocava que un jove del planter de nom Pedro passés a la història. Iniesta va començar la jugada amb una croqueta enganxat a la banda, va anar avançant cap a l'àrea i va fer una bona passada a l'espai cap al canari, que havia buscat la desmarcada en diagonal. Pedro va definir com ho fan els millors per entrar en la història. El canari, que és un dels principals protagonistes del cartell que promociona aquest mundial de clubs per Abu Dhabi, és l'únic jugador que ha estat capaç de marcar en les sis competicions que ha disputat o està disputant el Barça aquesta temporada.

Fins al final, hi va haver temps per veure que Valdés continua en un gran estat de forma quan va evitar un gol clar de Rafa Márquez i per veure alguna oportunitat més d'Ibra, Messi i Bojan, substitut d'Iniesta. Hi va haver temps per veure com el Barça de Guardiola, quan s'hi posa, s'agrada i es converteix en una piconadora que passa per sobre del rival amb una superioritat espectacular i exultant.

La primera passa ja està feta. Ara cal fer la segona dissabte contra l'Estudiantes de La Plata. El mundial de clubs, el títol tan esperat per tot el barcelonisme està més a prop. Però no serà fàcil.