«Ho deixo en el moment idoni»

—El seu darrer partit li ha valgut una lliga. Sens dubte el comiat somiat per qualsevol.

—«Sí, ha estat el moment idoni. L'any passat ja m'ho havia plantejat, però sens dubte ha estat millor retirar-se assolint el doblet [lliga i copa de la Reina] durant dos anys consecutius.»

—Ha meditat molt aquest adéu?

—«Sí. L'any passat ja vaig estar pendent de les molèsties a l'espatlla i això és esgotador, tant a nivell físic com mental. Però després de donar-hi moltes voltes vaig decidir aguantar fins a aquesta temporada.»

—I ha patit molt aquest any?

—«Doncs potser menys que l'any passat perquè ja m' havia plantejat dosificar-me i no jugar els partits més assequibles. També vaig modificar els entrenaments per adaptar-me a les circumstàncies i ha anat millor del que m'esperava. Tot i això, en la copa d'Europa o la copa de la Reina, en què els partits eren molt seguits, sí que tornava a casa tocada.»

—Guanyar la lliga després de perdre el primer partit de la final i remuntar en els dos següents li ha suposat una satisfacció extra?

—«Sí, tot i que ja sabíem que guanyar a la piscina de l'Ondarreta seria difícil. El segon partit a Can Llong va ser molt dur, però vam poder reaccionar i celebrar la lliga amb la nostra gent.»

—Com la van acomiadar les companyes?

—«Doncs amb algunes llàgrimes, tot i que des del principi de la temporada ja sabien que ho deixava. Tots estàvem mentalitzats i el que volíem era celebrar el títol.»

—Aquesta companyonia ha estat decisiva per ajornar la retirada fins ara?

—«Sens dubte. És un equip que crida l'atenció pel bon ambient. T'ajuda a desconnectar de la feina, dels estudis i a gaudir de l'esport que més m'agrada. Si no hagués estat així, no sé pas si hauria aguantat fins a aquesta temporada.»

—També va compartir vestidor amb jugadores del nivell de Blanca Gil o Patrícia del Soto. Aquell era un equip molt diferent a l'actual?

—«Aquell era un equip d'altíssim nivell, també fet per acumular victòries. L'actual també té el potencial per guanyar la lliga, com s'ha confirmat, però no esperàvem fer tan bon paper en la copa d'Europa. S'han aconseguit coses que no s'esperaven.»

—Ha notat un més protagonisme en aquesta darrera etapa?

—«Una mica sí, perquè era la capitana, però totes les companyes han aportat molt i han respost quan s'esperava.»

—Algú l'ha intentat convèncer perquè continués una mica més?

—«No, ja ho tenien clar i ja van veure que no ho deixo perquè me n'hagi cansat ni per apatia, ho deixo per les molèsties a l'espatlla, i el primer és la salut.»

—Els sacrificis, però, han merescut la pena?

—«Sí, fer esport és important perquè et marca el caràcter i una manera de fer. Ho tornaria a fer, sense dubte.»

—Li queda alguna espina clavada en la seva trajectòria?

—«El meu somni hauria estat jugar uns Jocs Olímpics. Però no vam aconseguir la classificació. De fet, l'equip estatal mai ha pogut participar en uns Jocs. Però, en general, estic més que satisfeta amb la meva trajectòria.»

—És lògic. Ha guanyat vuit lligues i sis copes en deu anys. Serà difícil que algú la superi.

—«Mai m'ho havia plantejat, però feia dies que m'ho comentaven. Però hi ha jugadores molt joves que ja han guanyat diverses lligues i copes i potser hi haurà alguna que ho superi.»

—També acredita un parell d'èxits en l'àmbit internacional.

—«Sí, una tercera posició en l'europeu júnior [2002] i l'any següent vam ser terceres en el mundial júnior. Va ser la primera vegada que s'assolia un resultat tan bo.»

—Com va descobrir aquest esport?

—«Jo feia natació a Ripollet i quan vaig assolir un nivell vaig venir al CN Sabadell. Durant un entrenament vaig fer quatre passades amb la pilota de waterpolo i em va veure l'entrenador de llavors [David Vidal]. Em va proposar fer una prova. Em va agradar i vaig decidir fer el canvi.»

—Quines virtuts li van observar?

—«Potser la facilitat d'agafar la pilota i d'aguantar-la quan rebia pressió. Ho tenia força interioritzat.»

—D'aquí a un temps quines imatges recordarà més de la seva carrera?

—«Més que un partit o d'algun títol seran anècdotes. Ara recordo una final amb el Mediterrani en què vaig haver de jugar de portera. I vam aconseguir forçar el tercer partit.»

—Ha millorat el waterpolo femení des que va començar fins ara que plega?

—«Sí, l'únic inconvenient és que cal una mica més de suport. Hi ha països on és un esport força professional. Aquí no hi pot haver tanta implicació perquè és més amateur, però hi ha molt bones jugadores per ser optimistes amb vista al futur».

—Creu que l'actual hegemonia del CN Sabadell en el waterpolo femení és mantindrà?

—«Crec que sí, però quan s'acaba la temporada sempre hi ha interrogants respecte a la manera com quedarà la plantilla després de les altes i les baixes. Jo vaig dir a l'equip que calia continuar la mateixa línia i mantenir el bon ambient al vestidor.»

—Li costarà adaptar-se a veure el waterpolo des de la distància?

—«Ho trobaré a faltar, perquè també em servia per desconnectar, però les amigues queden i continuaré venint al club i donant suport a l'equip.»

—És a dir, que se la continuarà veient pel club?

—«Segur, m'agradaria continuar vinculada al club d'alguna manera, però ara per ara també vull disfrutar una mica dels caps de setmana [riu].»

—Pensa que té vocació per ser entrenadora en un futur?

—«Sí, sempre m'ha agradat ensenyar, perquè ho he viscut des de petita, però n'hauria d'aprendre més, sobretot aspectes relacionats amb la planificació.»

entRevista a SAMANTHA MIQUEL.