Augmenta la pressió

Amb el som­riure sor­ne­guer de qui creu que té el seu adver­sari de genolls, ahir Soraya Sáenz de San­ta­maría adver­tia la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona que s'abs­tin­gues­sin de cap actu­ació que pogués impe­dir el retorn dels toros a Cata­lu­nya. “Les parts han d'aca­tar les sentències; són les regles del joc”, asse­gu­rava. Ho deia la vice­pre­si­denta en fun­ci­ons del govern de l'Estat que ha incom­plert i incom­pleix dese­nes de sentències del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal favo­ra­bles a Cata­lu­nya, de les matèries més diver­ses, de la gestió de les beques i ajuts uni­ver­si­ta­ris a la trans­ferència dels trens que només cir­cu­len per ter­ri­tori català, pas­sant pels pro­gra­mes d'inte­gració d'immi­grants i els pro­gra­mes de coo­pe­ració i volun­ta­riat social.

La con­cepció borbònica de l'Estat fa que la justícia sigui uni­di­rec­ci­o­nal: només obliga la Gene­ra­li­tat, mai el govern cen­tral. Per això els recur­sos sus­pe­nen l'apli­cació de les lleis cata­la­nes, però no afec­ten les nor­mes esta­tals. El cas és que dia rere dia aug­menta la pressió. La sobi­ra­nia del Par­la­ment s'esva­eix sota un setge judi­cial que ja amenaça direc­ta­ment càrrecs elec­tes. L'Estat espa­nyol no coneix la nego­ci­ació, només sap de victòries i der­ro­tes. La mor­bo­si­tat de tor­nar a veure toros a la Monu­men­tal, o tras­lla­dar detin­gut un càrrec electe català cap a l'Audi­en­cia Naci­o­nal pot ser el pas en fals que esde­vin­gui un deto­nant sense retorn.