El Rolls de Franco

El rei d'Espa­nya arriba al Congrés dels Dipu­tats en un Rolls Royce Phan­tom IV blin­dat encar­re­gat i uti­lit­zat pel gene­ral col­pista que va gover­nar l'Estat entre 1939 i 1975. Aquell que ho va dei­xar tot atado y bien atado amb un nivell de detall que arriba fins al cotxe ofi­cial que fa ser­vir el cap d'Estat. En el seu dis­curs, després d'apel·lar al diàleg, va fixar-ne els límits: obediència a l'Estat i par­lar només d'allò que entri dins de les lleis de l'Estat. També va dei­xar clares les (nul·les) pos­si­bi­li­tats de canvi: “Espa­nya no es pot negar a si mateixa tal com és; no pot renun­ciar al seu propi ésser.” Un mis­satge a Cata­lu­nya que es pot resu­mir així: no pots mar­xar, només par­la­rem del que jo vul­gui i sóc com sóc, no penso can­viar. Hores abans, el Cons­ti­tu­ci­o­nal s'ator­gava una nova com­petència pro­fun­da­ment anti­de­mocràtica en rebut­jar el recurs de la pre­si­denta Carme For­ca­dell: el TC té a par­tir d'ara la potes­tat dis­cre­ci­o­nal de defi­nir els límits del debat par­la­men­tari. Pot esta­blir sobre què es pot par­lar i sobre què no es pot par­lar a l'hemi­ci­cle. Pobre Mon­tes­quieu! Men­tres­tant, PSOE ful­mi­nava l'opo­sició interna sense con­tem­pla­ci­ons. Davant aquest pano­rama, hom pot enten­dre el posi­ci­o­na­ment dur i con­tun­dent del pre­si­dent Puig­de­mont en presència de Felip de Borbó i de Soraya Sáenz de San­ta­ma­ria a Bar­ce­lona, líders d'un Estat que “ha negli­git” Cata­lu­nya. Ja n'hi ha prou de menys­preus i mal­trac­ta­ments.