Una foto de Barcelona

Distrets com estem en la contemplació de l'horitzó, el paisatge més proper pot acabar esdevenint, sense adonar-nos-en, un lloc ignot. Aleshores descobrim que aquell món que crèiem conegut de cop i volta se'ns fa estrany, inclús irreconeixible.

Busquem un paisatge familiar al cercador de Google teclejant la paraula Barcelona i obrim la pestanya de les imatges. N'hi ha moltes de fotografies de la ciutat però n'hi ha una que crida l'atenció per sobre de la resta per la seva singularitat i és aquesta la que cal mirar, perquè ofereix un perfil urbà tan sorprenent com desconcertant.

L'autor de la imatge va tenir l'habilitat de trobar un mirador inèdit des d'on va capturar una panoràmica també inèdita de la Barcelona del segle XXI que ha crescut en direcció al riu Besòs. El resultat d'haver premut el disparador és una fotografia que mostra en primer terme un mosaic gegantí de terrats que envolten un agombolament cúbic de construccions ultramodernes, edificis que competeixen per veure quin és el més alt.

La fotografia és tan sorprenent que només la presència de la mola de formigó de la imponent torre Agbar al costat dret permet identificar el lloc amb Barcelona, però si es fa l'exercici d'escapçar aquest marge tapant la nova icona urbana, la identitat de la ciutat es dissol en un paisatge difícil d'identificar perquè podria ser el de qualsevol urbs de qualsevol país del món aixecada a cop de gratacel.

Una imatge s'explica per si sola molt millor que mil paraules. Faran falta encara moltes més paraules per entendre el significat d'una ciutat que quan es mira a si mateixa corre el risc de no reconèixer-se.