Adéu democràcia

La Justícia és una de les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat fran­quista que millor van resis­tir la demo­cra­tit­zació enca­rada per la Tran­sició. Ni tan sols una juris­dicció d'excepció com el Tri­bu­nal d'Ordre Públic va des­a­parèixer, sinó que sen­zi­lla­ment va can­viar el nom per Audiència Naci­o­nal. El con­trol polític del procés de selecció dels òrgans de govern és una burla a la sepa­ració de poders defen­sada per Mon­tes­quieu i la Fis­ca­lia és un braç exe­cu­tor de les ide­o­lo­gies que con­tro­len el poder. Per això no sorprèn la depu­ració del fis­cal que havia d'acu­sar un pre­si­dent autonòmic impu­tat per cor­rupció. Tam­poc no sobta que la Justícia declarés que Cris­tina de Borbó no sabia què sig­nava (els jubi­lats que van sig­nar les pre­fe­rents, sí que ho sabien) o que el seu marit pugui seguir vivint a Suïssa amb total dis­plicència. Alhora, un músic i poeta és con­dem­nat a presó de com­pli­ment efec­tiu per haver inju­riat un altre Borbó. Espa­nya és un lloc on els cor­rup­tes que­den lliu­res però qui els cri­tica acaba entre rei­xes. Però això no és res com­pa­rat amb la dar­rera impu­tació de la pre­si­denta i tres mem­bres de la mesa del Par­la­ment, que deixa fora el dipu­tat Joan Josep Nuet. La reso­lució demos­tra que es per­se­guei­xen penal­ment idees i inten­ci­ons, tot pres­cin­dint dels fets, que són iguals per a tots els sig­nants de la reso­lució impug­nada. La democràcia espa­nyola s'ha suïcidat.