Patrimoni immaterial

Potser el moment més delirant fins ara del judici del cas Palau va ser quan l'exínclit expresident de la institució va intentar fer passar el casament de la filla per un acte de promoció del Palau de la Música. No cal dir que la promoció l'ha aconseguida. També va ser de traca quan el fiscal li va preguntar pels viatges familiars pagats pel Palau a Mèxic, la Polinèsia, Tailàndia, Egipte, Kenya, les Maldives o Dubai. Millet, enfundat en el paper de pobre home –que no és el mateix que home pobre–, va puntualitzar que el de Mèxic no era de plaer, sinó de feina. La resta va ser un error, de l'escola del lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir. Dels milions desapareguts, ni rastre: patrimoni immaterial de la humanitat.