Final de cicle

Ni l'euro­pe­ista més mili­tant pot negar que la UE arriba al seu 60è ani­ver­sari con­fron­tada a una autèntica crisi exis­ten­cial. Mai com ara el futur d'aquesta ins­ti­tució havia sem­blat tan incert, fins al punt que, per pri­mer cop, el mateix Juncker con­si­dera l'opció de “des­cons­truir” la UE i tor­nar als orígens, és a dir, al sim­ple mer­cat comú. Europa tanca un cicle i no sap cap a on enca­rar el rumb. El pro­jecte va ser útil per a aquell con­ti­nent devas­tat de post­guerra, neces­si­tat d'esta­bi­li­tat i pros­pe­ri­tat, però les res­pos­tes van començar a fallar, pri­mer amb l'antiga Iugoslàvia i, després, amb la gran depressió i la crisi dels refu­gi­ats. Que la UE esti­gui en crisi, però, no vol dir que no se'n pugui sor­tir. Depèn del euro­peus, de tots.