110.000 milions de dòlars

La meva innocència no té límits. No m’estic defen­sant de cap cor­rup­tela. Cons­tato. Soc inno­cent. Parlo que m’hau­ria apos­tat tot el llo­guer d’un mes (una pasta!) que els edi­to­ri­als de tots els dia­ris con­jun­ta­ment (d’aquí i del món) i totes les ràdios i cade­nes de tele­visió (ara que qual­se­vol edi­to­ri­a­litza) publi­ca­rien alhora una redacció con­tun­dent que denunciés clara­ment la res­pon­sa­bi­li­tat directa que tenen les empre­ses arma­mentísti­ques (poca cosa!) en els dar­rers atemp­tats i els assas­si­nats a Manc­hes­ter, els mas­sa­crats a Egipte, els ter­ro­rit­zats a Síria, els ofe­gats a la mar Medi­terrània... coin­ci­dents, en el temps, amb la sig­na­tura d’un con­tracte mul­ti­mi­li­o­nari entre els hòldings dels hoo­li­gans de les armes, repre­sen­tats pel trampós Trump, i la dinas­tia dels Saud, amos de l’Aràbia Sau­dita i de la seva gent i de la que no és seva, també.

Un paio de 71 anys, fet a si mateix a la manera ian­qui, i un monarca de 81 anys, col·locat en tots els sen­tits per les exmetròpolis, acor­den la major venda d’arma­ment de la història dels EUA per 110.000 mili­ons de dòlars (98.000 mili­ons d’euros) per moder­nit­zar l’exèrcit millor dotat de l’Ori­ent Pròxim, després del d’Israel. Quin tri­an­gle!

Monar­quies gol­fes –no única­ment les del Golf– i pre­sidències bas­tar­des –resul­tat del vot de la por– s’entos­su­dei­xen a obrir por­ta­des de Hola o del ¡Qué me dices! per fer-nos obli­dar que la dic­ta­dura de Riad, la capi­tal sau­dita, és el punt de referència de l’estricta tra­dició musul­mana wah­ha­bita, de l’extre­misme religiós, allà on ha nas­cut i es fomenta tota la resta d’extre­mis­mes. I tots ho sabem!

Lle­geixo que el can­tant de ‘country’ Toby Keith va actuar a l’audiència orga­nit­zada exclu­si­va­ment per a homes al cos­tat del músic sau­dita Rabeh Sager, a la capi­tal del regne; Keith és autor de lle­tres patri­o­tes on glo­ri­fica la missió de les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes a l’Afga­nis­tan i l’Iraq i de temes on glosa les bon­dats de l’alco­hol. Panda d’hipòcri­tes!

Men­tre aquesta colla de gali­far­deus s’embor­rat­xa­ven els uns amb els altres i con­tra tota la resta de la huma­ni­tat, a les estruc­tu­res polítiques de la UE i les mili­tars de l’OTAN tre­ien la pols a la catifa ver­me­lla i abri­llan­ta­ven la moqueta del nou búnquer cons­truït a Brus­sel·les per 1.120 mili­ons d’euros, a major glòria dels déus de la guerra. Tot espe­rant Donald, els reis bel­gues lliu­ra­ren les claus de l’edi­fici core­jant a l’uníson l’ària per una Aliança més forta con­tra el ter­ro­risme. Pen­ques!

Els mit­jans de comu­ni­cació no varen parar màqui­nes i el meu llo­ga­ter –pun­tual de mena– ja m’ha pas­sat un rebut doble per aquest mes. Els deu­tes de joc s’han de pagar. Sem­pre hi ha algú que t’ho recorda. Per les bones o per les males (recor­deu el cap gui­llo­ti­nat de cavall als peus del llit?). M’estimo molt la meva gos­seta.